CiU i ICV tenen més diputats del sector públic

BARCELONAArtur Mas no té garantida l'estabilitat més enllà de la investidura perquè la negociació amb ERC encara no està tancada, però malgrat tot avui a les onze del matí es constitueix el Parlament de la desena legislatura autonòmica, amb l'objectiu de triar la mesa (que presidirà la democristiana Núria de Gispert) i preparar la investidura del president, que s'haurà de resoldre a finals d'aquesta setmana o la primera de gener en funció de les negociacions amb Oriol Junqueras. Quasi una cinquantena de diputats -concretament 49- estrenaran escó a la cambra. ERC, ICV-EUiA i Ciutadans són els que més s'han renovat. Els 135 diputats són els representants dels 3,5 milions de catalans (quasi el 70% del cens) que van votar el 25-N. I el seu perfil polític i professional ha patit pocs canvis substancials en relació a l'anterior legislatura, que va ser la més curta de la història.

Si a l'hemicicle del 2010 prop del 40% dels diputats no havien passat mai pel sector privat, aquest cop la xifra es redueix fins al 36%. El 64% han treballat almenys en alguna etapa de la seva carrera professional en una empresa. En els seus currículums molts ho compaginen, però, amb el pas pel sector públic en un moment o altre.

Aquest increment moderat de la relació entre política i món privat és perquè entre els 49 que aterren avui al ple del Parlament per primer cop tenen més presència els experimentats en el sector privat. Els partits que més diputats tenen provinents de l'àmbit públic són ICV -amb el 61% dels seus electes- i CiU -amb el 44% dels seus parlamentaris-, seguits d'ERC i el PSC -amb el 38% i el 35%, respectivament-. Com ja passava en l'anterior legislatura, el PP és la formació que menys funcionaris i treballadors públics atrau a les seves files.

Menys experiència política

Una de les dades que indica una petita mostra de renovació és la disminució, del 85% del 2010 al 75% actual, dels parlamentaris que han ocupat en el passat algun tipus de càrrec electe o executiu a les administracions públiques, ja sigui a través de regidories, alcaldies o càrrecs de designació política.

Tot i així, encara hi ha un elevat nombre de diputats que formen part de l'estructura orgànica dels partits i que han anat ocupant càrrecs públics per designació o elecció de manera continuada i sense límit d'anys de permanència. CiU i ICV són dos dels partits que, igual que passa amb els funcionaris i amb altre personal de les administracions públiques, presenten els percentatges més alts en aquest sentit, amb el 88% i el 84%, respectivament.

D'entre els que avui s'asseuran als 135 escons el 40% són dones (un 1% menys que en l'anterior legislatura, però complint encara la llei d'igualtat). El partit que més ha equilibrat el gènere a les seves llistes ha estat ICV, amb un 53% d'homes i un 47% de dones. Per contra, a Ciutadans els percentatge s'allunya: 67% d'homes i 33% de dones. La mitjana d'edat a l'hemicicle ha baixat dels 47 als 45 anys.

Ciutadans, l'imperi de la llei

En la passada legislatura el 87% dels diputats eren llicenciats. Aquest cop els que tenen algun títol universitari són alguns menys, el 85%. Concretament, 115 dels 135 diputats tenen com a mínim una carrera universitària. Entre ells s'imposen amb claredat els llicenciats en dret. Els diputats amb formació jurídica representen el 36% dels llicenciats. A Ciutadans, liderat per Albert Rivera, són hegemònics. 7 dels seus 9 diputats tenen estudis jurídics.

Així, mentre que 41 diputats tenen la titulació de dret, les següents carreres predilectes a la cambra catalana són economia i administració i direcció d'empreses, que juntes sumen el 15%. I la llicenciatura que més s'adiu als assumptes estrictament polítics, la de ciències polítiques, està més ben representada que al carrer. El 8% dels diputats la van cursar. En la passada legislatura els percentatges de diputats amb estudis en l'àmbit de les ciències econòmiques o polítiques era similar, però el de llicenciats en dret era més baix. Aleshores aquesta era una carrera que havien cursat el 25%.