CiU i ERC salven sols el tràmit de la llei que ha de blindar el món local català davant la reforma estatal

BarcelonaVia lliure a la tramitació parlamentària de la llei de governs locals que ha de blindar el món local català de la reforma local que impulsa el PP. CiU i ERC l'han salvat en solitari tombant les esmenes a la totalitat que han defensat PSC, PP, ICV-EUiA, C's i la CUP. Unes esmenes que la vicepresidenta del Govern i consellera de Governació, Joana Ortega, ha atribuït al "tacticisme polític", mentre que els socis d'ERC han admès que són un símptoma que "alguna cosa ha fallat" en el procés d'elaboració. Els republicans, però, han considerat "exagerades" les esmenes de retorn de PSC, ICV-EUiA i la CUP, amb qui veuen marge per arribar a grans consensos durant el tràmit. El Govern i CiU han recordat que alcaldes de tots els colors polítics van aprovar el text articulat per unanimitat en el consell d'alcaldes.

Durant la seva intervenció al Parlament per defensar la necessitat de tramitar la llei, Ortega ha subratllat la importància del que ha definit com una "llei de lleis" per ordenar les competències del món local, definir criteris de sostenibilitat financera i eliminar duplicitats, a més de la funció de "blindatge" davant la reforma estatal, que, com han reconegut tots els partits catalanistes, inclosos PSC, ICV-EUiA i CUP, seria "desastrosa" per al país. Ortega ha recordat que la Generalitat té competències exclusives en matèria de règim local i "no permetrà" que s'envaeixin. Això sí, ha admès que la llei "necessita consens per garantir-ne la durabilitat", un consens que ara hauran de buscar en el tràmit parlamentari. D'entrada, li retreuen que és excessivament invasiva en l'autonomia local.

La llei de governs locals, com ja va avançar l'ARA, preveu la fusió voluntària de municipis, pretén evitar duplicitats en la prestació de serveis, farà desaparèixer 1.034 càrrecs públics remunerats als consells comarcals i estableix límits màxims de retribució dels representants locals. A més, introdueix en la gestió municipal els conceptes d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, amb la voluntat de fer eficient la gestió dels serveis públics municipals. Però ha sigut just aquest el punt que més crítica ha rebut de l'oposició, que adverteix que no pot ser que es valorin els serveis que prestin els ens locals només amb criteris d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, perquè això pot acabar amb la prestació de nombrosos serveis públics per part dels municipis, especialment aquells destinats a feines d'integració social.

Pel que fa als consells comarcals, la llei preveu suprimir tots els càrrecs polítics i deixar la gestió en mans d'un consell d'alcaldes. El consell comarcal del Barcelonès quedarà completament suprimit i diversos municipis del Baix Llobregat, del Vallès Occidental i del Maresme abandonaran els seus respectius consells comarcals per integrar-se a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Els consells de vegueria substituiran les diputacions provincials

PP i C's, contra el blindatge

El PP i C's han coincidit a deplorar que la llei s'hagi fet, en paraules de la diputada de C's Carina Mejías, amb voluntat "preventiva" com a "reacció" a la llei estatal. Pel diputat del PP Pere Calbó és un "error" que s'hagi plantejat la llei com un "atac al govern d'Espanya", i ha criticat que no hi ha hagut diàleg per part del Govern i "no és admissible políticament" que només tiri endavant amb els vots de CiU i ERC. Per les dues formacions espanyolistes, la llei no entra a resoldre els problemes de duplicitats, eficiència i reducció del sector públic local.