CiU, ERC i ICV denuncien a la Comissió Europea l'impagament dels 759 milions d'euros

Brussel·lesCiU, ERC i ICV han denunciat a la Comissió Europea i al Consell que el govern espanyol es nega a pagar a la Generalitat els 759 milions d'euros de la disposició addicional tercera de l'Estatut. En una pregunta parlamentària, els eurodiputats Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva acusen l'executiu espanyol d'estar "netejant els seus comptes" carregant el seu dèficit públic a Catalunya i demanen a Brussel·les si creu que "aquesta és la via per recuperar la confiança dels inversors". El PSC i el PP no s'han volgut sumar a la protesta, que alerta les institucions comunitàries que per culpa de Madrid la Generalitat té "moltes dificultats per pagar funcionaris i proveïdors".

Precisament el portaveu del Govern, Francesc Homs, havia anunciat aquest dimarts que faria arribar a Brussel·les la queixa per aquest impagament amb "aires de vendetta contra Catalunya". "Europa ha de conèixer, no només a través dels mitjans, sinó de la nostra versió directa, fins a quin punt i de manera greu l'Estat incompleix els seus compromisos". El president Artur Mas ha demanat al conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que comuniqui el seu malestar a les institucions comunitàries i defensi la "dignitat" de la Generalitat.

Amb una pregunta

Tremosa, Junqueras i Romeva denuncien, en la pregunta que han presentat a l'Eurocambra, que el govern espanyol està "centrifugant el seu dèficit públic" a Catalunya. I demanen a Brussel·les si "no pagar el que fixa la llei" a la Generalitat "va en la línia de les propostes que han fet la Comissió Europea, el Consell i el Fons Monetari Internacional" per assegurar "l'estabilitat" pressupostària.

CiU, ERC i ICV alerten l'executiu de José Manuel Durao Barroso que aquest "incompliment del que s'ha acordat per llei" està "agreujant els problemes de liquiditat del Govern català" i provocant-li "moltes dificultats per poder afrontar els seus compromisos, com pagar els salaris dels funcionaris o els proveïdors". I es queixen que "això ha obligat la Generalitat a emetre bons pagant interessos encara més elevats als inversors" i a fer "més esforços per reduir el seu deute i dèficit públics".

El PSC, com el PP, rebutja protestar a Brussel·les

Tremosa, Junqueras i Romeva han ofert als socialistes Maria Badia i Raimon Obiols signar plegats aquesta iniciativa, però els dos eurodiputats del PSC s'hi han negat. "No toca dur a Europa problemes que s'han de resoldre a Espanya, perquè és embolicar la troca", ha replicat un portaveu del carrer Nicaragua. "No ens hi volem sumar tot i que estem d'acord amb el fons de la queixa, com ha dit el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta", ha precisat. "CiU hauria de convèncer el PP, ja que són tan amics, i posar com a condició el pagament dels 759 milions abans de pactar res", ha afegit. Tampoc no ha volgut adherir-se a la pregunta parlamentària Santiago Fisas, del PP. Aquesta és una de les últimes iniciatives que signa Junqueras, que aquest desembre ha cedit el seu escó a Ana Miranda, del BNG.

No és nou

Aquest no és el primer cop que la Generalitat denuncia un impagament a Brussel·les. Mas ja va queixar-se personalment al president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, el passat 6 de juny, que "si el govern espanyol pagués el que deu, combinat amb l'estalvi, Catalunya ja compliria aquest 2011 amb l'objectiu" de dèficit. Mas es referia llavors als 1.450 milions d'euros del fons de competitivitat. I el 3 de març havia advertit Barroso que "això que Madrid decideixi i ens faci pagar la festa a nosaltres no pot ser". Després d'aquests dos viatges a Brussel·les, el portaveu de l'eurocomissari d'Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, va reconèixer per primer cop que Catalunya ha fet ja una "retallada de proporcions inèdites" i un "esforç diferent" al de la resta d'autonomies.

2.000 milions de multa

La Comissió Europea preveu que el dèficit públic espanyol tanqui el 2011 en el 6,6% i incompleixi en sis dècimes el sanejament acordat a Brussel·les. Però l'any que ve aquest desviament encara serà molt més greu, de fins a un punt i mig, i els números vermells no baixaran del 5,9%, en comptes del 4,4% exigit. Des d'aquest dimarts 13 de desembre, la Comissió pot castigar els estats membres que incompleixin el dèficit públic màxim del 3% amb sancions de fins al 0,2% del seu PIB. A Espanya la multa pujaria fins a 2.000 milions d'euros. La Comissió i el Consell tenen ara sis setmanes de termini per respondre la pregunta parlamentària de CiU, ERC i ICV.