10 cites per a un 2017 d'alt voltatge polític

L’any decisiu del procés? De la llei de desconnexió al referèndum

La segona quinzena de setembre està marcada en vermell als calendaris del Palau de la Generalitat: és la data triada per fer el referèndum sobre la independència, que Carles Puigdemont vol convocar “sense excuses ni dilacions”. Abans, però, el procés donarà moltes voltes durant el 2017. El Pacte Nacional pel Referèndum, creat just abans d’acabar l’any, aposta per una consulta pactada amb l’Estat, i té el compromís d’iniciar una campanya a Espanya i al món per demanar la votació. No obstant, la confiança dels independentistes és nul·la i, sense la confluència d’esquerres -que no accepta, de moment, la via unilateral-, faran via. A l’estiu el procés pot entrar en fase decisiva, amb l’aprovació de les tres lleis de desconnexió: sobre la seguretat social, la hisenda pròpia i el règim jurídic. Aquesta última és la clau de volta. El primer article proclama Catalunya com una “República de dret, democràtica, i social” i, a més de garantir que no hi hagi buits legals en la desconnexió, ha de ser l’empara legal per al referèndum. Tots els actors del procés, però, accepten que quan s’aprovi la llei de desconnexió hi haurà un punt de no retorn en el xoc amb l’Estat. Tot i que la republicana Marta Rovira apuntava obertament que la llei era “inimpugnable”, el dubte és fins on arribarà l’Estat: si més enllà de dur-la als tribunals intentarà impedir-ne la votació. En cas que el govern espanyol seguís la pauta habitual i es limités a remetre-la al Constitucional, l’enigma seria què farà Mariano Rajoy si el Govern convoca el referèndum. L’Estat no vol repetir la inacció del 9-N i voldrà aturar la votació. Passi el que passi, l’esgotament del procés i la determinació del Govern anticipen un any de tensió i amb sortida a l’atzucac. Cap a quina direcció? El 2017 dictarà sentència.

Espanya: pòquer de congressos

Els 10 mesos de bloqueig polític que va deixar enrere Espanya a l’octubre tenen una conseqüència immediata en tots els partits espanyols. La majoria havien estat ajornant els seus congressos a l’espera que es calmés el panorama de la governabilitat, i ara s’amuntegaran tots. Obrirà foc Ciutadans, que celebrarà el seu congrés el primer cap de setmana de febrer. La formació té el repte de dimensionar-se per a la nova escala estatal que ha adoptat, i el seu líder, Albert Rivera, que aspira a revalidar el càrrec, haurà de fer front a un corrent crític cada cop més organitzat i que li critica la falta de duresa contra els nacionalismes i l’oblit dels valors socialdemòcrates. El cap de setmana següent coincidiran els de Podem i el PP, una simultaneïtat buscada per la formació lila, que volia “fer veure” als espanyols les dues maneres de fer política, va explicar el líder del partit Pablo Iglesias. Els últims episodis de la guerra interna que l’enfronta amb Íñigo Errejón, que s’ha endurit fins a extrems insospitats, afegeixen moltes incògnites a la cimera. Al PP s’espera un congrés més plàcid, amb pocs dubtes en l’horitzó, més enllà de la continuïtat de María Dolores de Cospedal a la secretaria general. Però el congrés amb més interès podria ser el del PSOE, encara sense data després de la defenestració de Pedro Sánchez i que podria venir precedit d’unes primàries que el tornessin a enfrontar amb Susana Díaz.

El sobiranisme, als tribunals: del 9-N a Forcadell

El curs polític transitarà, en bona mesura, als tribunals. A principis de febrer, del 6 al 10, l’expresident de la Generalitat Artur Mas, i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega s’asseuran als bancs dels acusats per haver posat les urnes el 9 de novembre del 2014. Ho faran acusats de desobediència i prevaricació, uns delictes pels quals s’enfronten a penes d’inhabilitació. El quart investigat pel mateix cas també està a un pas del judici: el Suprem va decidir dijous passat jutjar l’exconseller Francesc Homs per la seva actuació en el procés participatiu.

El del 9-N no serà l’únic cas: la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, també porta camí de ser jutjada, en aquest cas per haver permès la votació al ple de les conclusions de la comissió del procés constituent, desobeint el Tribunal Constitucional (TC). El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) haurà de decidir si la inhabilita, un fet que diverses veus de l’independentisme ja han dit que seria un motiu suficient per avançar el referèndum.

Els tribunals també hauran de resoldre d’ara endavant els casos de l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, investigada per no haver despenjat l’estelada de l’Ajuntament en dues jornades electorals; el del regidor de la CUP a Vic Joan Coma, acusat de sedició, i el dels sis regidors de Badalona que van obrir l’Ajuntament el 12-O.

La governabilitat de l’Estat

Si un fet ha caracteritzat el 2016 de la política espanyola ha sigut el bloqueig. Mariano Rajoy encara aquest any des del govern, però sense garanties d’un suport estable. Ciutadans no sent prou recompensats els seus vots a la investidura i el PSOE insisteix que està a l’oposició. Tot i això, el president espanyol ha aconseguit tirar endavant les primeres mesures amb els vots dels dos partits i és optimista per als pressupostos, el seu principal repte. Dóna per fet el suport de Ciutadans i confia en el PSOE, tot i que si no se’n surt té el PNB i el grup mixt com a pla B per aconseguir tirar endavant els comptes. Si no ho aconsegueix, té a punt l’amenaça de convocar unes noves eleccions.

El Cas Palau arriba a judici

Després de set anys d’investigació, aquest març començarà el judici del Cas Palau, una causa que durarà quatre mesos. En el judici s’interrogaran els acusats, Fèlix Millet i Jordi Montull, per a qui la fiscalia demana 27 anys i mig de presó, i també l’extresorer de Convergència, Daniel Osàcar, que s’enfronta a set anys i mig de presó. CDC també seurà al banc dels acusats. El fiscal creu que el partit es va embutxacar 6,6 milions d’euros en “comissions il·lícites”. El judici se celebrarà a la Ciutat de la Justícia, una instal·lació que va construir Ferrovial. El jutge també haurà de decidir si aquella adjudicació es va fer a partir d’una comissió il·legal.

La negociació del model de finançament

Un dels estira-i-arronses que es viuran més intensament aquest 2017 serà la negociació del sistema de finançament. El tret de sortida serà la conferència de presidents autonòmics el 17 de gener al Senat, en què es visualitzarà el conflicte d’interessos entre les autonomies que més aporten a la caixa comuna de recursos i aquelles que surten més beneficiades del sistema actual. Un canvi en el repartiment de recursos és el principal oferiment que es preveu del govern espanyol per frenar les aspiracions independentistes. Tanmateix, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ja ha anunciat que no hi acudirà.

Pressupostos de la Generalitat

Les primeres setmanes de l’any estaran marcades per la negociació dels pressupostos. La CUP vol introduir canvis en el debat que es farà del 16 al 20 de gener a les comissions del Parlament. El 28, el consell polític i el grup d’acció parlamentària dels anticapitalistes decidiran el seu vot. El president Carles Puigdemont ja ha avisat que d’això en depèn el futur de la legislatura.

El ple dels comptes està previst per al 8 i 9 de febrer, però es podria endarrerir si algun partit els porta al Consell de Garanties Estatutàries (CGE), que fa un informe no vinculant. La referència al referèndum també pot fer que els pressupostos acabin al Constitucional.

Prova de foc per a l''operació diàleg'

La nova etapa en la relació entre la Generalitat i el govern espanyol que Mariano Rajoy s’esforça a fer visible viurà moments de màxima tensió aquest any. Serà l’hora de determinar si, com apunten les últimes declaracions del president espanyol, no hi ha cap canvi de fons en la confrontació a qualsevol aproximació al dret a decidir, o si, en canvi, a mesura que els esdeveniments -com la convocatòria del referèndum- es vagin presentant inajornables, hi haurà un gir al pragmatisme per part de l’Estat, que obrirà, ara sí, la via del diàleg. El consens català pel referèndum pactat mostrat en la cimera pel dret a decidir de la setmana passada haurà d’obrir camí en posar a prova aquest diàleg, però el full de ruta cap a la consulta continuarà avançant i, amb ell, la resposta de l’Estat. En els primers compassos de la nova legislatura, Rajoy se n’ha estat d’acudir a la via judicial per intentar frenar cada pas que han fet les institucions catalanes. La tramitació dels pressupostos, amb una partida per a la consulta, de moment no ha estat impugnada, com tampoc la recentment anunciada llei de desconnexió. De moment, el president espanyol s’ha escudat en l’afirmació que no són encara textos definitius. Però ho seran. I aleshores haurà de decidir si aplica la mateixa recepta o intenta negociar una via pactada per evitar el Tribunal Constitucional. De les seves declaracions, i també de les del portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, així com del que diu la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, es desprèn que els recursos al TC continuaran. El marge per al diàleg, doncs, és estret.

Bárcenas destapa de nou les vergonyes del PP

El judici pel cas Gürtel es reprendrà ben aviat, el 16 de gener. Ho farà amb un plat fort: la declaració de l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, enfrontat al seu expartit, que ha intentat carregar-li tota la culpa de la trama de corrupció. No és la primera vegada que s’escolta Bárcenas en seu judicial, però la nova declaració arriba després que Francisco Correa, presumpte capitost de la trama, hagi assenyalat l’extresorer com a receptor de donatius. La teranyina, segons va dir, podria esquitxar ministres d’Aznar. A Génova estaran molt pendents d’una declaració que els pot tornar a posar a l’epicentre de la corrupció.

Un partit per als ‘comuns’

Tots els partits i moviments que formen part dels comuns coincideixen en el seu propòsit per al 2017: que la constitució del nou partit sigui un èxit. Els comuns tenen el repte de crear una formació hegemònica de l’esquerra. Barcelona en Comú, ICV, EUiA, Podem i Equo han de deixar de banda els interessos partidistes i fusionar-se en un espai amb opcions de victòria. El referent és Ada Colau, l’alcaldessa de Barcelona, i l’historiador Xavier Domènech, diputat al Congrés d’En Comú Podem. L’objectiu dels comuns és començar un procés participatiu obert el 21 de gener i aprovar-ne les conclusions a l’abril. El partit hauria d’estar creat abans de l’estiu.