BarcelonaLa causa de sedició oberta contra els líders sobiranistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i contra el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana a l’Audiència Nacional ja és una causa general contra el referèndum de l’1 d’octubre. Si bé en un primer moment la investigació se centrava en les mobilitzacions del 20 i 21 de setembre contra les detencions de 14 persones relacionades amb el referèndum i l’escorcoll de diverses dependències de la Generalitat, ara l’abast de la investigació ja incorpora l’actuació dels Mossos d’Esquadra el dia 1 d’octubre i el paper d’Òmnium i l’ANC, amb Cuixart i Sànchez al capdavant, com a instigadores de la mobilització als col·legis electorals. Aquest dilluns tots quatre tornaran a desfilar per l’Audiència Nacional com a investigats per sedició, igual que ho van fer el 6 d’octubre. De moment, segons fonts properes, tant Cuixart -que ja no ho va fer el primer cop- com Sànchez es decanten per no declarar davant l’Audiència. Les defenses temen que la Fiscalia demani mesures cautelars com la presó preventiva, encara que -asseguren- no s’ajusti a dret.
Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
Els citats hi acudeixen arran d’un nou informe de la Guàrdia Civil que aportaria nous indicis: s’acusa els Mossos d’incomplir les ordres judicials, situant-los en el nucli dirigent del Procés; i es presenten les entitats com a impulsores de la mobilització ciutadana per entorpir el paper de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
L’atestat, al qual ha tingut accés l’ARA, comença relatant que després de les eleccions del 27 de setembre a Catalunya hi ha un govern de coalició de Junts pel Sí i la CUP -malgrat que els cupaires mai han assumit cap càrrec executiu-. A continuació, arran d’un document titulat EnfoCATs confiscat al número dos de Vicepresidència, Josep Maria Jové, en el marc de la investigació sota secret de sumari del jutjat 13 de Barcelona, s’avala la tesi que Cuixart, Sànchez i Trapero estan conxorxats per arribar a la independència.
La investigació s’amplia a l’1 d’octubre, però l’informe de la Guàrdia Civil també continua fent referència a les concentracions del 20 de setembre, sobretot la que va reunir 40.000 persones davant la seu d’Economia, a Gran Via-Rambla Catalunya. Sovintegen les paraules “violència” i “forcejament” a l’hora de referir-se als manifestants i s’hi constata que Cuixart i Sànchez van erigir-se com a “interlocutors” de la concentració, per haver “negociat almenys en cinc ocasions” amb les forces de seguretat d’acord amb la conveniència de les seves “finalitats polítiques” i perquè “mai van utilitzar el control [de la concentració] per desconvocar o diluir la concentració”. Cuixart i Sànchez, però, sí que van intentar desconvocar la gent en dues ocasions aquella nit: primer, en un discurs dirigit des de l’escenari improvisat per les entitats a la cruïlla de Rambla-Gran Via i, després, en una intervenció sobre el cotxe de la Guàrdia Civil. En tots dos casos criden a la mobilització per defensar el referèndum i convoquen per a l’endemà davant les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya -això sí que queda recollit en l’informe-, però també demanen als manifestants que marxin a casa, cosa que provoca que part dels assistents els increpi. L’informe també incorpora factures de les reparacions dels cotxes de la Guàrdia Civil que van destrossar els manifestants: dos, de poc més de 30.000 euros; i un tercer, de 67.000.
Control de les xarxes socials
La Guàrdia Civil també fa una anàlisi dels comptes de Twitter de l’ANC, d’Òmnium, de Sànchez i de Cuixart tant del 20 de setembre com del dia 1 d’octubre, dels quals dedueixen que criden a impedir l’acció de la policia, perquè demanen concentrar-se en protesta per les detencions -el dia 20- i perquè els dies previs al referèndum criden, a través de la plataforma Escoles Obertes, a ser presents als col·legis electorals. Amb això, afirmen els investigadors del cos armat, es demostra la voluntat d’“impedir el compliment dels mandats dels tribunals”.
I pel que fa als Mossos s’acusa la intendent Teresa Laplana de deixedesa de funcions el dia 20 per no assistir la Guàrdia Civil, i per l’1-O acusen Trapero d’orquestrar una “resposta global d’inacció” envers les ordres judicials. La Guàrdia Civil presenta com a prova de la confabulació dels Mossos amb els dirigents del Procés el fet que surtin en el document EnfoCATs, de Jové, com una estructura d’estat dins de l’anomenat comitè executiu; i perquè dedueix que els Mossos també són part del comitè estratègic. En definitiva, perquè creu que són la clau de volta del camí cap a la independència.
Les claus de l'informe de la Guàrdia Civil
El document de Jové
La tesi de la Guàrdia Civil es construeix arran d’un text titulat EnfoCATs que requisen a Josep Maria Jové en els escorcolls del dia 20 que la Guàrdia Civil fa a casa seva. S’hi relata un pla per arribar a la independència i, a partir d’això, vinculen Cuixart, Sànchez i Trapero.
El paper dels Mossos d’Esquadra
L’informe policial intenta aportar indicis per demostrar que els Mossos actuen en conxorxa amb la direcció del Procés. Diu que no van ajudar la Guàrdia Civil el 20 de setembre perquè pogués marxar de la seu d’Economia i critica el seu paper l’1-O. La seva tesi és que la policia espanyola va haver d’actuar perquè ells no van complir les ordres judicials, tot i que segons dades dels Mossos la policia catalana va tancar més de 130 col·legis sense violència.
El paper de les entitats
L’ANC i Òmnium són, segons la Guàrdia Civil, les que mouen les masses. Analitzen les seves xarxes socials per acusar-los de voler impedir que es compleixin els mandats judicials. Fan referència a les mobilitzacions del dia 20, però també a les tancades en els col·legis electorals per assegurar l’1-O.
L’1 d’octubre
Encara que la causa de sedició es va obrir per les mobilitzacions del 20 i 21 de setembre, la Guàrdia Civil amplia la seva investigació fins més enllà de l’1 d’octubre. Bona part dels indicis que aporta són de dies posteriors i cita Puigdemont i Junqueras com a dirigents de l’operació.