La meitat de la població a l'Estat creu que es produeix molt frau fiscal, segons el CIS

MadridUna immensa majoria de la població (90%) considera que a Espanya hi ha "força" o "molt" frau fiscal, així ho recull aquest dilluns un baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). Concretament, un 47,8% creu que existeix "molt" frau fiscal, mentre que un 42,1% "força", segons les respostes recollides pel CIS en relació amb la pregunta sobre si a Espanya hi ha frau fiscal o no. En aquest sentit, de fet, el 2 de juliol l'Agència Tributària donava a conèixer que en el marc de la lluita contra el frau fiscal, i després de portar a terme 29.600 actuacions de control sobre grans empreses, patrimonis i economia submergia, havia recaptat un total de 15.715 milions d'euros el 2019, un 4,1% més que l'any anterior, segons les dades facilitades per Hisenda. A més a més, per a més de la meitat de la població enquestada, l'impacte del frau fiscal crea injustícies (31,2%) i, al mateix temps, disminueix els recursos per finançar els serveis públics (30,9%).

Ara bé, quan la pregunta és en relació amb la gent que es coneix, un 45,2% de la població creu que tothom o quasi tothom de les persones que coneix declara realment els seus ingressos tant a l'hora de fer la declaració de la renda, així com a la declaració de l'IVA, en què un 30,2% dels enquestats creuen que "totes o quasi totes" aquelles persones que coneixen ho fan. En aquest últim sentit, però, creix més el percentatge de persones que creu que "pocs" ciutadans coneguts declaren realment els seus ingressos al fer la declaració de l'IVA (28,4%).

Les raons per les quals la població creu que es genera aquest frau a Hisenda són, principalment, la falta de consciència ciutadana (28,3%), així com els salaris baixos que fan que moltes persones busquin altres formes d'aconseguir diners (28,2%). Amb tot, una àmplia majoria (88,9 %) està d'acord en el fet que "enganyar Hisenda és enganyar també la resta de ciutadans".

Divisió sobre la política d'impostos progressiva

El Congrés reflectia la setmana passada la seva divisió sobre les conclusions econòmiques de la comissió de reconstrucció –es van aprovar per un sol vot– i el CIS ratifica que la societat espanyola té punts de vista diversos sobre la política fiscal. Un cop aprovat el fons de reconstrucció europeu i a les portes de l'elaboració dels Pressupostos Generals de l'Estat, el CIS també ha preguntat sobre impostos a la ciutadania i el gran debat sobre la progressivitat fiscal divideix els espanyols. Un 48% creu que a qui cobra més se li hauria d'aplicar un percentatge superior de retenció, mentre que un 45% considera que ha de ser el mateix. Més enllà de quina és la manera per establir un sistema impositiu just –el CIS dona per fet en una de les preguntes que és aquell en què els que més tenen paguin més–, hi ha consens (77,2%) que actualment no s'ha aconseguit. Només un 15,5% creu que es cobren "amb justícia" els impostos.

El baròmetre deixa respostes aparentment contradictòries, especialment quan entra en joc la derivada que els tributs s'abonen per garantir la qualitat dels serveis públics. El 75,1% dels enquestats asseveren que estan a favor de millorar els serveis públics encara que això suposi pagar més impostos, però alhora, un 84,5% creuen que es paga "molt" o "regular" en impostos –40,3% "molt" i 44,2% "regular"–. Amb tot, els ciutadans espanyols posen el focus en la destinació dels recursos públics. En aquest sentit, el 52,4% dels enquestats creuen que la societat es beneficia "poc" dels impostos que paga i el 58,3% consideren que rep menys en serveis públics del que aporta.

Després de la crisi del covid-19, han percebut que cal reforçar la sanitat pública i la investigació científica. Un 73,8% i un 81,2% respectivament creuen que es dediquen "molt pocs" fons en aquests dos àmbits; un 20,7% i un 9,2%, els "necessaris". La protecció del medi ambient (68,4%), l'ajuda a la dependència (66,1%) i l'educació (61,6%) són altres àmbits en els quals els ciutadans coincideixen que s'hi dediquen pocs recursos. En termes generals no hi ha cap àrea en què els espanyols creguin que s'hi destina "massa", excepte una: defensa.