El PSC guanyaria les eleccions si se celebressin el 14-F en un frec a frec amb ERC, segons el CIS

BarcelonaL'efecte Illa de què parla el PSC des que va designar el ministre de Sanitat candidat a la presidència de la Generalitat ja té quantificació segons el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). En el baròmetre preelectoral que s'ha fet públic aquest dijous, i preveient que les eleccions se celebressin el 14 de febrer, els socialistes ocuparien la pole position amb un resultat que variaria entre els 30 i els 35 escons, frec a frec amb ERC, que aspiraria a obtenir-ne entre 31 i 33. JxCat seria la tercera força parlamentària, tot i que la forquilla és molt àmplia en el seu cas i va dels 20 als 27 escons. Els seguirien Ciutadans (13-15), els comuns (9-12), la CUP (8-11), Vox (6-10) i el PP (7). El PDEcat es quedaria fora del Parlament. Ara bé, si ja habitualment les enquestes en un context polític volàtil s'han de prendre amb totes les cauteles, encara més quan estan influenciades pel context de pandèmia i per la possibilitat d'ajornament electoral. De fet, el 53% dels enquestats reconeix que la gestió del coronavirus influirà bastant o molt a l'hora d'anar a votar.

L'excepcionalitat és tanta que en l'enquesta, la meitat de la gent no diu a qui té previst votar ni tan sols si pensa fer-ho. El 39% dels ciutadans asseguren que encara no ho han decidit i gairebé el 12% no respon la pregunta. I això que quan es va fer l'enquesta tot just faltava un mes pels comicis.

La victòria dels socialistes seria tant en escons com en vots, prenent el relleu al resultat que va obtenir Cs el 2017. De fet, en la forquilla més favorable als seus interessos, el PSC podria governar si li donessin suport els comuns, Cs, el PP i Vox. Una hipòtesi que arribaria als 69 diputats, difícils d'assolir ja que és lògic que es restin vots entre els partits unionistes. Un tripartit amb ERC i els comuns també seria factible, tot i que ni republicans ni socialistes s'hi han mostrat partidaris.

El PSC ja é el preferit en la pregunta espontània de l'enquesta (és a dir, abans de la cuina) i l'estimació que fa el CIS és que puguin arribar al 23,9% dels vots. ERC es quedaria segona amb el 20,6% i JxCat vindria a continuació amb el 12,5%. El PSC venceria a la demarcació de Barcelona i a la de Tarragona i Esquerra ho faria a la de Girona i a la de Lleida.

La suma actual de govern, entre Esquerra i Junts, aniria dels 51 als 60 diputats (actualment en té 66), i difícilment s'assolirien els 70 escons independentistes del 2017: amb la millora de resultats de la CUP la suma podria anar dels 59 als 71 diputats. El CIS també pronostica que l'independentisme es quedaria lluny de la majoria absoluta dels vots i tot just vorejaria el 40% (afegint-hi el PDECat). Una estimació que s'allunya molt d'altres que s'han fet últimament, fins i tot per part del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat, que sempre apunta a la possibilitat que aquesta suma arribi a la meitat dels sufragis.

El president preferit

El CIS, presidit pel polèmic José Félix Tezanos, també apunta que Salvador Illa és el candidat preferit per ser president de la Generalitat. Ho és pel 22% dels enquestats, el doble que la segona en aquest rànquing, Laura Borràs (11,1%), que supera a Pere Aragonès (9%), el vicepresident que ha estat en funcions de cap de l'executiu des de la inhabilitació de Quim Torra. La gestió d'Aragonès al capdavant de la Generalitat no es percep positiva: només el 15% la valora com a bona/molt bona, mentre que el 30% la veu dolenta/molt dolenta i gairebé el 39% opina que ha estat "regular". Les xifres no són gaires millors que les de Torra, que tenia un 19% de valoracions bones, un 49% de dolentes i un 29% de regulars.

Illa també és el líder més ben valorat de tots els que es presenten als comicis. El ministre és, a més, l'únic que aprova (5) i relega el cap de llista d'ERC, Pere Aragonès, i la de JxCat, Laura Borràs, a la segona posició compartida (4,6). Més lluny queden Dolors Sabater (CUP), amb un 4; Jéssica Albiach (En Comú - Podem), amb un 3,8; Àngels Chacón (PDECat), amb un 3,7; Marta Pascal (PNC), amb un 3,5; i, per sota del 3, els candidats de Cs, Carlos Carrizosa (2,7), del PP, Alejandro Fernández (2,6) i de Vox, Ignacio Garriga (2,5). El problema d'aquests dos últims, i també el d'Albiach i Sabater és, però, el desconeixement de la ciutadania, que en tots els casos se situa a l'entorn del 50%.

Protesta del PP

Tot i que la designació d'Illa com a candidat socialista es va fer esperar fins al 30 de desembre, el CIS ja preguntava per ell abans. El PP sospita que es va incloure el ministre al baròmetre del novembre perquè ja s'havia decidit que encapçalaria la llista del PSC –Miquel Iceta va reconèixer públicament que la decisió es va prendre a mitjans de novembre–. Per això els populars han registrat una pregunta dirigida al president del CIS, José Félix Tezanos, en què li demanen saber "quin ha sigut el criteri seguit per a la selecció dels líders polítics" inclosos en el baròmetre del novembre.

En aquelles preguntes es va consultar als enquestats catalans tant el grau de coneixement i la valoració dels candidats com la preferència per qui volien com a president de la Generalitat, inclòs Illa, encara que formalment no figurés ni tan sols com a precandidat.

Fitxa tècnica

El baròmetre preelectoral del CIS recull 4.106 enquestes (el doble que en un del CEO), de les quals unes 1.800 s'han fet a la demarcació de Barcelona i al voltant de 700 a cadascuna de les altres tres. Totes han estat telefòniques (un 80% a telèfons fixos i un 20% a mòbils escollits aleatòriament) i s'han elaborat entre el 2 i el 15 de gener. Per a un nivell de confiança del 95,5% l'error de la mostra és de l'1,6%.