El CIS afirma que el tripartit és la fórmula de govern preferida per desbloquejar la investidura
Un 31,2% dels enquestats volen que PSC, ERC i En Comú Podem comparteixin executiu davant d'un 23,2% que prefereixen veure ERC, Junts i la CUP al govern
BarcelonaQueden menys de dues setmanes perquè s'esgoti el termini per investir un nou president i el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) publica aquest dijous un baròmetre que il·lustra quines són les preferències dels catalans. Segons l'Institut que dirigeix José Félix Tezanos, la fórmula predilecta és el tripartit d'esquerres (PSC, ERC i En Comú Podem) o almenys la presència de diversos d'aquests partits al govern. Convenç el 31,2% dels enquestats, per davant del govern independentista (ERC, Junts i CUP), que defensa un 23,2%. El govern d'ERC en solitari només agrada al 5,7% dels enquestats. Ara bé, les preferències no coincideixen amb els pronòstics que fan els mateixos enquestats: el 50,7% creuen que la situació s'acabarà desbloquejant amb un executiu compartit per les forces independentistes.
ERC i el PSC mantenen el veto creuat a compartir Govern i l'únic candidat que pot sumar majoria per a la investidura, Pere Aragonès, insisteix en formar un govern monocolor d'Esquerra per desbloquejar la situació i poder negociar a posteriori la incorporació de JxCat, de la CUP i dels comuns. Entre els votants republicans la fórmula de govern preferida és, de fet, la de la coalició independentista: un 48,9% la desitgen, enfront d'un 23,6% que opten pel tripartit i un 20,4% que preferirien un executiu d'Esquerra en solitari. Els votants de Junts (88,3%) i de la CUP (68,1%) també prefereixen de forma encara més nítida la coalició independentista. De fet, malgrat que l'opció del tripartit se situa al capdavant quan es té en compte el conjunt de la mostra, només és majoritària entre els votants del PSC (54,7%) i, sobretot, dels comuns (85,6%).
D'altra banda, per evitar la incertesa i la possibilitat de repetició electoral, gairebé la meitat dels catalans (49,9%) són partidaris, segons el CIS, de reformar l'Estatut perquè la força més votada sigui la que governi (el 25,8% s'hi oposa i el 22,6% no ho sap o no li importa el tema). No obstant, Catalunya continua sent 41 anys després l'única autonomia que ni tan sols té una llei electoral pròpia. En cas que l'acabés tenint, el 56,3% serien partidaris de reduir el pes de Girona, Lleida i Tarragona per fer més proporcional a la població l'elecció dels diputats del Parlament.
Illa, el líder més ben valorat
El PSC va guanyar les eleccions del 14-F per un lleuger avantatge en vots respecte a ERC. Precisament, els líders d'aquestes dues formacions són els que obtenen millor valoració en l'enquesta del CIS. En tot cas, en una escala d'1 a 10 (sense opció al 0 i, per tant, amb l'aprovat al 5,5), suspenen tots els candidats. El socialista, Salvador Illa, encapçala el rànquing amb un 5,1, i el màxim favorit per esdevenir el 132è president de la Generalitat, Pere Aragonès, el segueix amb un 4,8. A continuació se situen la líder parlamentària dels comuns, Jéssica Albiach (4,1), la presidenta del Parlament, Laura Borràs (3,9) i la presidenta del grup de la CUP, Dolors Sabater (3,8). Tanquen la llista els representants de la dreta estatal: Alejandro Fernández (PP), amb un 2,9; Carlos Carrizosa (Cs), amb un 2,5; i Ignacio Garriga (Vox), en última posició amb un 2,3.
Només el 16,7% dels abstencionistes apunten al covid-19
Les últimes eleccions al Parlament van fixar un nou mínim històric de participació. Només el 51,3% dels catalans van acudir a les urnes. En plena pandèmia es va assumir que la por als contagis havia sigut el principal motiu per allunyar els electors dels col·legis electorals, malgrat que enquestes prèvies, com per exemple la de l'ARA, pronosticaven que la incidència del coronavirus no era la principal amenaça a la participació. Les dades del CIS apunten en el mateix sentit: només el 16,7% dels abstencionistes situen el coronavirus com el principal motiu per no anar a votar (un 16,3% per por i un 0,4% perquè estaven contagiats coincidint amb les eleccions).
I, doncs, per què gairebé la meitat dels electors es van quedar a casa? Entre altres motius, perquè cap partit els inspirava confiança (18,9%); perquè votar "no serveix per a res" (14,3%); per mostrar el seu descontentament (14%); perquè estan "farts de la política i de les eleccions" (13,5%); o perquè no hi havia "cap alternativa que els satisfés" (11,9%). Són unes dades que haurien de preocupar als polítics especialment en cas que el desacord entre ells acabi provocant una repetició electoral.