Cinquanta dies per fer realitat l’1-O

BarcelonaCinquanta dies. Ni un més, ni un menys. Aquest és el temps que li queda a la partida que des de fa mesos mantenen la Generalitat i l’Estat abans que el rellotge s’aturi l’1-O. Mig centenar de dies en què el moviment de peces s’ha de precipitar, i en què el Govern haurà de posar sobre la taula l’estratègia que ha covat amb hermetisme durant mesos: les cartes amb les quals jugarà el tram decisiu del Procés. Poc menys de dos mesos, en definitiva, en què s’han de resoldre totes les incògnites que encara són sobre la taula de l’executiu català. Cinquanta dies, també, en els quals s’haurà de veure quin és l’abast de la resposta del govern espanyol.

El misteri de les urnes

Puigdemont assegura en un sopar informal que ja les té

Símbol del Procés des del 9-N, la compra de les urnes ha sigut un dels principals serials dels preparatius del referèndum. Fins al punt que, arribats al 12 d’agost, encara és un misteri com s’aconseguirà portar-les als col·legis electorals. El concurs obert per la Generalitat per homologar les empreses que les havien de fabricar va quedar desert, i el calendari tan ajustat fa difícil pensar a obrir ara, a cinquanta dies de l’1-O, un nou procediment. L’executiu català assegura que estudia diferents “itineraris” per tenir-les, però el president de la Generalitat va afirmar en un sopar informal amb personalitats que ja disposa de les urnes.

L’empara legal de l’1-O

Pendents de les lleis del referèndum i de transitorietat

La cobertura legal de l’1-O ja és pública. La llei del referèndum va ser presentada en públic el 4 de juliol i registrada al Parlament el 31 d’aquell mes. Tanmateix, no està clar com es tramitarà. JxSí i la CUP volen fer-ho per lectura única, però el Tribunal Constitucional ja ha suspès una de les vies que hi ha per fer-ho: la reforma del reglament. Més enllà de buscar un camí alternatiu -tot apunta a l’article 81.3 del reglament vigent-, JxSí i la CUP han de decidir també quan s’admet a tràmit i s’aprova la norma, i han de desenvolupar el decret de normes complementàries que reguli aspectes més logístics de la votació. A més, tots dos grups encara han d’acordar quan es presenta en públic la llei de transitorietat -previsiblement a finals d’agost- i si s’aprova abans -opció que guanya pes- o després del referèndum.

Un cens “com sempre”

Una normativa pròpia per superar un debat delicat

És una de les qüestions que el Govern porta amb més secretisme. La Generalitat no disposa de cens electoral i els tribunals han determinat que no el pot fer servir més enllà del marc d’una convocatòria electoral ordinària. Tot i així, l’executiu pretén crear una normativa pròpia -podria estar inclosa en el mateix decret de normes complementàries de l’1-O- que permeti recórrer al Registre de Població, en què ja disposa de totes les dades necessàries per elaborar el seu propi cens electoral. Tot i l’hermetisme, la CUP ha assegurat recentment que el Govern els ha dit que ja disposa de cens.

En busca de col·legis

El Govern ja es coordina amb el territori per trobar locals

Que tothom tingui un punt de votació a prop de casa i que, en la mesura del possible, sigui el mateix que en unes eleccions normals és una de les obsessions de l’executiu català. El Govern ja tempteja a través de les seves set delegacions territorials quins municipis col·laboraran, per la qual cosa ja està desenvolupant -amb l’ajuda de coordinadors locals- un mapa amb els locals amb què pot comptar i on haurà d’habilitar col·legis alternatius. El principal dubte segueix sent quin serà el paper de l’Ajuntament de Barcelona.

Vot exterior i per correu

La baula més feble dels preparatius per al referèndum

La del vot exterior és una de les carpetes que més preocupen el Govern. La impossibilitat de posar en marxa el vot electrònic -la llei encara no s’ha aprovat al Parlament i no s’han fet les proves que s’havien previst- i l’escassa afluència de ciutadans que s’han inscrit en el Registre de Catalans a l’Exterior fan que les comunitats d’expatriats ja hagin posat el crit d’alerta davant del risc de no poder votar si no és presencialment. En els últims dies, a més, el Govern ha admès també el temor a un possible boicot al vot per correu per part de Correus, i fins i tot el conseller de Territori, Josep Rull, va reclamar que tothom que pugui voti presencialment.