Els cinc reptes immediats del nou Govern

BarcelonaEls nous consellers del primer Govern d'ERC en solitari s'asseuran als seus despatxos dimarts. Com que aquest executiu s'ha format a mitja legislatura –per la ruptura amb Junts– i no al principi, com és habitual, cap d'ells tindrà gaire temps per acostumar-se al nou càrrec. Tots tindran sobre taula diverses carpetes per obrir, algunes més complicades que d'altres. Els següents són els cinc reptes més immediats que tindrà el nou gabinet.

Els pressupostos

El nou conseller que tindrà més focus a sobre serà Natàlia Mas, la titular d'Economia i Hisenda. La llei de pressupostos és sempre la més important de l'any, però aquesta vegada encara tindrà un plus de transcendència. Si el Govern d'ERC aconsegueix aprovar els nou comptes voldrà dir que Aragonès aconseguirà almenys un any de marge per governar en solitari i amb una certa tranquil·litat. Si no ho aconsegueix, difícilment podrà justificar davant de la ciutadania i davant de l'oposició que pot continuar governant en minoria i sense convocar eleccions. A més, a la nova consellera li han complicat el punt de partida de la negociació. Aquest dissabte el president d'ERC, Oriol Junqueras, va assegurar que no vol saber res d'arribar a acords amb el PSC. Això li enfanga l'escenari, perquè fins ara només els socialistes i els comuns li han allargat la mà per arribar a un acord. Aquest diumenge en una entrevista a El País el primer secretari del PSC, Salvador Illa, es mostrava molest pel veto de Junqueras –"No dono lliçons ni n'accepto de ningú", deia–, però mantenia l'oferta per dialogar amb el nou Govern.

La crisi

Amb pressupostos o sense, l'executiu haurà de bregar amb la crisi derivada de la inflació i del conflicte de Rússia amb Ucraïna. Amb els preus de l'energia disparats i el subministrament en dubte en alguns estats europeus, el consens generalitzat és que l'hivern no serà fàcil. Els consellers –els vells i els nous– podran comptar amb 300 milions d'euros d'un pla de xoc que va anunciar Aragonès en el debat de política general, però que semblen insuficients per a la magnitud del repte. De nou, tenir o no tenir pressupostos –que preveuen un augment del sostre de despesa del 10,3% i, per tant, més de 3.000 milions extres– pot esdevenir important per afrontar amb més garanties la situació. Sigui com sigui, la crisi posarà a prova la cintura del nou gabinet. A més, cal tenir en compte que entre els partits de l'oposició al Parlament ja n'hi ha més d'un amb ganes d'anar eleccions i no deixaran passar cap oportunitat de desgastar l'executiu. L'únic punt de partida favorable en aquest àmbit és que, almenys de manera immediata, la nova Generalitat podrà esquivar el fantasma de les retallades.

La taula de diàleg

El divorci entre Junts i ERC ha atret totes les mirades i ha aconseguit que, almenys durant un mes, s'hagi deixat parlar de la taula de diàleg. Però si tots els implicats en la negociació entre la Generalitat i l'Estat compleixen amb la seva paraula, hi hauria d'haver almenys dos moviments rellevants abans que acabi l'any. El president espanyol, Pedro Sánchez, es va comprometre a reunir-la com a mínim una vegada més abans que arribés el 2023. El president català, Pere Aragonès, va assegurar que en aquest mateix període la Generalitat obtindria resultats en la negociació. En concret, avenços tangibles en matèria de desjudicialització per alleugerir la situació judicial dels encausats pel Procés. En aquesta carpeta hi ha un factor que bufa a favor del Govern. El divorci amb Junts no afectarà les converses perquè aquest partit ja no formava part de la taula de diàleg. A més, la responsable de la part catalana és la consellera Laura Vilagrà, que seguirà pilotant aquest assumpte i que ha sortit reforçada amb l'estructura del nou Govern. No és formalment la vicepresidenta, però sí que, de facto, s'ha convertit en la número dos de l'executiu.

La solitud al Parlament

El trajecte del nou executiu serà més o menys espinós en funció de si aconsegueix o no teixir aliances estables al Parlament. Ara mateix, està sol amb només els 33 diputats d'ERC dels 135 que hi ha en total a la cambra. És el Govern amb menys suports parlamentaris de la democràcia. Si mira cap als escons independentistes, hi trobarà Junts i la CUP enfadats i amb poques ganes d'arribar a acords –segons les declaracions públiques recents dels uns i els altres–. Si mira cap als escons no independentistes, hi trobarà els comuns i el PSC amb la mà estesa, però ERC ja ha rebutjat l'intent d'acostament dels socialistes. Així, si demà hi hagués un ple important, Aragonès podria comptar potencialment amb 41 parlamentaris –els d'Esquerra i els 8 dels comuns–, molt lluny de la majoria absoluta de 68 diputats. A més, la líder parlamentària dels comuns, Jéssica Albiach, aquest diumenge li ha complicat una mica més les coses al president. Li ha dit que si vol comptar amb els comuns formi una majoria "estable" al Parlament per funcionar, perquè, si no, no tindrà el seu suport: "A aquestes hores veiem que ERC segueix pensant que es pot governar Catalunya amb 33 escons. És un Govern que neix mort".

Projectes específics

Perquè el Govern es consolidi, necessitarà anar avançant en projectes concrets. Sobretot si no té pressupostos, ja que serà l'única manera de poder escenificar que l'executiu funciona i presenta resultats. Algun d'aquests puntals podrien ser la creació d'una energètica pública –se n'han fet els estatuts–, la implementació d'un pla pilot de la renda bàsica universal –està en fase d'estudi–, la creació d'una banca pública –sempre ha tingut el bloqueig de l'Estat– o la consolidació del Pacte Nacional per la Llengua per mirar de blindar el català. A més el Govern també tindrà la possibilitat d'impulsar una llei electoral pròpia sense haver de barallar-se amb Junts. Això sí, quan la porti al Parlament l'haurà de pactar. La manca de suports parlamentaris és ara mateix el seu taló d'Aquil·les.