Cinc ombres de dubte sobre les detencions

EL MOMENT

Interceptats una estona després, mentre no feien res

Els informes policials dels aldarulls de fa una setmana a Catalunya són contundents. Es parla de desenes de contenidors cremats o utilitzats de barricada, de mobiliari urbà destrossat, de bengales llançades i de rajoles arrencades que acaben servint de projectil contra la línia policial. Però cap dels advocats consultats per l’ARA -que porten una quinzena de detinguts, alguns dels quals han ingressat preventivament a la presó- no representen persones que hagin estat detinguts per la policia espanyola o pels Mossos d’Esquadra quan estaven cometent el suposat fet delictiu que els atribueixen després.

En tots els casos se’ls deté amb posterioritat a l’acció que els atribueixen perquè un policia els ha identificat o perquè els agents, suposadament, no els perden de vista fins que aconsegueixen detenir-los. És el cas de dos dels joves representats per l’advocada Sònia Olivella. Els seus clients tenen 18 i 21 anys i la Policia Nacional els va interceptar divendres 18 d’octubre, el dia de la vaga general, “mentre tornaven cap a casa” de les mobilitzacions que s’estaven produint al centre de Barcelona. Ara estan en llibertat provisional amb mesures cautelars.

Aleatorietat

“Són detencions aleatòries”, assegura l’advocat Eduardo Cáliz, que porta cinc persones més detingudes a Barcelona. En cap dels casos, ni els Mossos ni la Policia Nacional els van detenir in fraganti, explica el penalista, tot i que després, en l’atestat policial, els han atribuït el llançament d’objectes i haver fet barricades (entre d’altres) en moments anteriors. “Passen per un altre lloc i els veuen”, subratlla Cáliz. Segons l’advocat, la distància temporal entre el moment de la detenció i el suposat fet delictiu atribuït posa en dubte la identificació dels detinguts que està fent la policia i que després validen els jutges a l’hora de dictar una mesura cautelar. “En alguns casos la identificació és tan vaga com ara que portava una armilla. A l’aeroport de Barcelona, el dia 14 d’octubre hi havia molta gent amb armilla”.

L’advocada d’Alerta Solidaria Norma Pedemonte, que representa quatre detinguts, afegeix que la indefinició també s’ha estès a les acusacions. Explica que els primers dies la fiscalia parlava de danys per incendis, encara que als atestats no constés cap crema de contenidors: “Els jutges que escoltaven no acordaven presó”.

VIOLÈNCIA

Cops de porra al cap, arrossegats i moltes hores a comissaria

Una de les imatges que més ha corregut per les xarxes aquests dies és la de la detenció de la Laura Solé a Tarragona la nit de dijous a divendres de la setmana passada. En el vídeo es pot veure com dos policies nacionals de paisà l’intercepten al carrer Ramon i Cajal de la ciutat i l’arrosseguen diversos metres per terra fins a la següent intersecció, on l’aixequen i practiquen l’arrest. Va estar 48 hores als calabossos i diumenge a la nit un jutjat va decretar el seu ingrés provisional a la presó de Mas d’Enric.

Un dels joves representats per Olivella va rebre cops de porra al cap mentre l’arrestaven, explica la penalista, que recorda que en el moment de la detenció el noi no es va resistir ni hi havia cap situació delictiva que requerís aquesta contundència.

“És un tracte exagerat”, assenyala Cáliz. L’advocat porta el cas d’un altre jove que ha quedat en llibertat sense càrrecs després d’estar 30 hores detingut a la comissaria de la Policia Nacional. “El mateix atestat admet que no es pot aclarir la seva participació en els fets”, explica l’advocat. Dos dels seus representats van rebre un cop de porra, a la cella i a la cama, explica.

LES PROVES

El testimoni i l’informe de la policia, claus

En la majoria dels casos consultats per l’ARA, s’identifica el detingut a través del testimoni d’un policia, que li atribueix una conducta concreta realitzada amb anterioritat o que assegura que es tracta de l’autor d’uns fets per la vestimenta o altres trets característics. És el cas de la Ruth, a qui els Mossos van detenir aquest dimarts passat per la seva presumpta participació en els aldarulls a l’aeroport del Prat. “Vam aportar missatges i horaris laborals per demostrar que ella ni tant sols va ser a l’aeroport aquell dia”, explica Cáliz, el seu advocat. Un dels policies que va declarar al jutjat insistia que es tractava de la jove encaputxada a qui havien vist causant disturbis. La jutge la va acabar deixant en llibertat sense mesures cautelars. “En la resolució deixa clar que no pot ser la noia de les fotos perquè, entre d’altres coses, ella va coberta de tatuatges”.

L’advocat Benet Salellas, que defensa alguns dels empresonats, apunta que la jutge de guàrdia de Girona, abans de prendre les decisions, va escoltar les declaracions dels agents que havien elaborat els atestats. Salellas va fer un tuit diumenge passat en què explicava que al jutjat on declaraven els detinguts hi havia “dos membres del Cos Nacional de Policia encaputxats dins la sala. Mai abans ho havia viscut, ni a l’Audiència Nacional. Després la jutge ha enviat dos joves a presó”, va publicar.

L’advocada d’Alerta Solidaria Norma Pedemonte explica que, en el cas d’una detinguda que defensa i que està en presó preventiva, l’acusació es basa en la paraula d’un policia nacional que no va ratificar la seva declaració al jutjat perquè està ferit. “Són dos altres agents els que signen l’informe policial, i no poden ratificar com la noia va cometre els fets [li atribueixen el llançament d’objectes contra la policia] ni com la van detenir”, lamenta Pedemonte, que afegeix que la jutge va argumentar que els dos policies tenien la informació perquè el seu company ferit havia portat la detinguda a la furgoneta. L’advocada també alerta que la noia, que va ser detinguda cap a les 6 de la tarda del divendres de la setmana passada durant la vaga general, va ser traslladada d’entrada a la prefectura de la Via Laietana i, unes hores més tard, la Policia Nacional la va portar a la comissaria de la Verneda. Pedemonte denuncia que no va ser fins unes 12 hores més tard de la detenció, un cop a la Verneda, quan li van fer la lectura de drets.

ACUSACIONS

Un relat genèric que sovint no concreta els fets

Els informes policials i les resolucions judicials que es refereixen als primers dies d’aldarulls concreten més la localització i el moment dels disturbis. Tot i que es faci un resum inicial, després s’individualitzen conductes. Així, el jutjat 20 de Barcelona -que va enviar a presó provisional quatre detinguts pels fets a la Delegació del govern espanyol el dia 15- atribueix a cadascun un fet concret, com ara “empènyer” un agent identificat o “tirar pedres” contra un altre, si bé en tots els casos el presumpte autor va encaputxat, cosa que dificulta contrastar que es tracti d’aquella persona. A partir de divendres, el dia de la vaga, a això s’hi suma una acusació “molt més genèrica”, segons Pedemonte.

La lletrada defineix els atestats policials de la vaga com “un escàndol”, perquè “són calcats i no individualitzen”. Olivella coincideix que respecte als seus representats -detinguts aquell dia-“les acusacions són vagues i no s’individualitza el delicte”. Segons Olivella, la manca de concreció en el relat i en les acusacions contrasten amb els delictes que s’acaben imputant als detinguts. En el cas dels dos joves que representa, se’ls atribueixen lesions i atemptat a l’autoritat en la seva modalitat més agreujada, que poden arribar a comportar fins a 6 anys de presó.

ENDURIMENT

El canvi de criteri després de la vaga del 18-O

Salellas explica que a Girona la fiscalia tenia ordres de demanar presó “sistemàticament” per a tots els detinguts des de dijous de la setmana passada. Pedemonte ratifica que a Barcelona el ministeri públic demanava “constantment a tothom” aquesta mesura. Tot i això, l’advocada apunta que fins al divendres de la vaga “costava” que els jutges la decretessin i apostaven més per prohibir l’assistència a manifestacions. Vincula aquest comportament amb el fet que, fins aleshores, la fiscalia parlava de danys per incendis encara que als atestats no constés cap crema de contenidors. A partir del divendres, el criteri es va endurir a totes dues bandes.

Activació de més jutjats

L’elevat nombre de detinguts que havien de passar a disposició judicial el cap de setmana després del 18-O va fer alterar les normes de repartiment dels jutjats a Barcelona perquè poguessin atendre més casos. Cáliz explica que van acabar coincidint alguns jutges substituts de tarannà més conservador i creu que això va influir en l’elevat nombre de presons ordenades. En el cas de Pedemonte, aquesta situació va provocar que la jutge que va ordenar presó per a una de les seves representades acabés passant el cas a un altre jutjat.