El Parlament posa en marxa el compte enrere per a una repetició electoral
El PSC demana un pacte amb ERC i els comuns, mentre Junts reclama investir Carles Puigdemont
BarcelonaEl Parlament ha oficialitzat aquest dimecres l'inici del compte enrere per a una repetició electoral. En un ple que ha durat menys d'una hora, el PSC i Junts han explicitat el que ja van dir la setmana passada: que tenen intenció de presentar-se a un debat d'investidura, però no ara, sinó si aconsegueixen els suports suficients perquè Salvador Illa o Carles Puigdemont arribin a la presidència de la Generalitat. Amb aquest "acte equivalent", doncs, es posa en marxa el rellotge perquè els grups parlamentaris arribin a un acord abans del 26 d'agost. Si el pacte no arriba, les eleccions seran inevitables: la convocatòria automàtica les situaria en el diumenge 13 d'octubre.
Junts manté la seva intenció d'intentar un govern presidit per Carles Puigdemont, que necessitaria el suport de tots els partits independentistes, però també l'abstenció del PSC. Una posició, aquesta última, que el mateix Salvador Illa ha descartat un cop més aquest dimecres. "L'única possibilitat és un pacte progressista, és l'única opció viable: o pacte progressista o repetició electoral. No hi ha més opcions, així són les coses, agradin o no agradin". El líder del PSC ha recordat que la seva única opció per arribar a presidir la Generalitat és un pacte amb ERC i els comuns. "Vull un pacte progressista sòlid, ambiciós i fet des del convenciment", ha afirmat.
Amb tot, el líder de Junts al Parlament, Albert Batet, ha insistit en un pacte independentista i ha pressionat els socialistes. En aquest sentit, ha recordat que la seva formació va aconseguir l'acord per a la investidura de Pedro Sánchez i creu que això també es pot traslladar al Parlament: "Hi posarem la millor actitud, esgotarem totes les vies possibles, seriositat, humilitat i discreció". Batet ha recuperat el cas de l'Ajuntament de Barcelona, en què Jaume Collboni va arribar a l'alcaldia tot i no haver guanyat les eleccions, la mateixa situació que Pedro Sánchez. En aquest sentit, ha reivindicat "un govern d'estricta obediència catalana" guiat per l'acord de Brussel·les i centrat a posar fi als "dèficits d'autogovern i a avançar en el reconeixement nacional de Catalunya".
El paper d'ERC
La clau de tot plegat la té ERC. El president del grup al Parlament, Josep Maria Jové, ha reiterat que ni Junts ni el PSC donin "per fet" els vots dels republicans i ha carregat contra les dues formacions per haver fet "oposició" durant la legislatura passada al govern presidit per Pere Aragonès. "La responsabilitat els toca assumir-la a vostès", ha avisat Jové. El dirigent republicà ha recordat que les seves condicions passen pel concert econòmic i per "avançar cap a l'alliberament nacional" de Catalunya. "Donin una resposta valenta i ambiciosa a aquestes demandes", ha conclòs. En aquest sentit, Illa ha intentat fer una picada d'ullet als republicans quan ha assegurat que en els pròxims dos mesos buscarà garantir "polítiques públiques ambicioses", avançar "amb realisme i determinació" en el finançament català i desplegar el "potencial" de la cultura catalana.
Per la seva banda, la líder dels comuns, Jéssica Albiach, també ha volgut enviar un missatge al líder del PSC, Salvador Illa, a qui ha demanat que es "mogui" per aconseguir el suport tant de la seva formació com d'ERC. "És vostè qui té la màxima responsabilitat per aplegar majories suficients, són vostès els que més s'han de moure i més proactius han de ser", ha avisat Albiach, que també s'ha mostrat "optimista". La diputada dels comuns, però, també ha interpel·lat ERC, a qui ha recordat que ja van arribar a acords amb els socialistes per "blindar el català" a l'escola o també pel traspàs de Rodalies.
La CUP no votarà ni Illa ni Puigdemont
En canvi, la líder de la CUP al Parlament, Laia Estrada, ha insistit que els cupaires no votaran en cap cas el candidat socialista, Salvador Illa, ni tampoc el de Junts, Carles Puigdemont, perquè un govern juntaire dependria dels socialistes. Així, ha carregat contra el "programa antisocial de Junts" i el tarannà del PSC, que "no és d'esquerres" i ha avisat que les dues forces "comparteixen un mateix programa" de macroprojectes i d'"homenatge a l'Ibex-35". Amb arguments contraposats, el PP també ha carregat contra el PSC, a qui ha acusat de "tornar a enganyar" els ciutadans. Alejandro Fernández ha reconegut que "només podria votar-lo sota els efectes d'una virulenta febre tropical". En tot cas, ha tornat a insistir en les condicions del PP: enviar alhora "el separatisme a l'oposició aquí i a Madrid".
El ple d'aquest dimecres també ha estat el primer en què ha intervingut la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, que ha portat el seu discurs xenòfob a la cambra catalana. Orriols ha acusat l'independentisme de promoure polítiques "proimmigracionistes" i li ha exigit que redacti una Constitució Catalana si vol el suport d'Aliança Catalana. El president del Parlament, Josep Rull, ha advertit, un cop ha acabat la seva intervenció, que la presidència de la cambra no permetrà "discursos d'odi". Un missatge que Rull ha repetit després de la intervenció del líder de Vox, Ignacio Garriga, que també ha exhibit el seu discurs racista.
El calendari a partir d’ara
Amb el rellotge en marxa, a partir d'aquest dimecres i durant dos mesos hi ha marge perquè els partits es posin d’acord. Si en aquest termini els grups parlamentaris arribessin a alguna entesa –o, encara que no hi arribessin, algun candidat demanés intentar ser investit–, es produiria una nova ronda de reunions amb els representants dels grups i es proposaria un nou candidat, que se sotmetria a una nova sessió d’investidura. La data límit que tothom té al cap: 26 d’agost. L’endemà, automàticament es dissoldria el Parlament i el president en funcions, Pere Aragonès, signaria la convocatòria d’eleccions. Els comicis s’han de celebrar 47 dies després d'aquesta convocatòria; per tant, els nous comicis serien el 13 d’octubre, amb una campanya electoral de tan sols una setmana i una jornada de reflexió que coincidiria amb el 12 d'octubre, la festa de la Hispanitat.
El calendari és enverinat fins al punt que el mes d’agost, que habitualment és inhàbil per al Parlament, podria no ser-ho, preveient que un possible ple d’investidura s'hagués de celebrar al voltant de la data límit. Per preparar-se, la mesa de la cambra ha activat la possibilitat de poder convocar plens durant l’agost, i l’òrgan rector decidirà la setmana vinent si és la diputació permanent qui convocaria un possible debat d’investidura, o si directament s’habilita el mes d’agost perquè es pugui fer a través dels mecanismes habituals.
En el ple d’aquest dimecres també hi ha aterrat l’escàndol del president del Parlament de les Illes Balears, Gabriel Le Senne (Vox), que va estripar una fotografia de víctimes del franquisme en un debat a la cambra balear, les Roges del Molinar. Per aquest motiu, al llarg de tota la sessió els diputats de Junts, ERC, els comuns i la CUP han exhibit imatges d’aquestes víctimes del règim de Franco, assassinades pel sol fet de ser comunistes. L’homenatge a aquestes brodadores mallorquines ha ressonat a la cambra en un missatge contra el feixisme, però també perquè Vox ha seguit en la seva línia i Garriga ha arribat a criticar el "circ" de la cambra catalana i l'exhibició de víctimes del franquisme perquè són "cartells de fa 87 anys", mentre ha recalcat que el seu partit prioritza "els assassinats per un marroquí".