El biaix de la interlocutòria que envia Sànchez i Cuixart a la presó

BarcelonaLa interlocutòria de la jutge Carmen Lamela que envia a presó incondicional els presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, obvia una part dels fets del 20 de setembre a la concentració davant les portes de la seu d'Economia. Assumeix la tesi de l'informe de la Guàrdia Civil que va remetre sobre les mobilitzacions.

La jutge estableix que per a dictar presó incondicional es necessiten una sèrie de circumstàncies que, considera, que en el cas de Cuixart i Sànchez es compleixen. Diu que hi ha l'"existència d'un fet que presenta els caràcters del delicte" i que existeixen motius "per estimar criminalment responsable a la persona contra a la que s'hagi de dictar presó provisional". Ara bé, hi ha fets que la jutge diu que estan "comprovats", però que es posen en dubte si es recuperen les declaracions de Cuixart i Sànchez d'aquella nit i els vídeos davant la seu d'Economia.

Les diferències entre la interlocutòria i les paraules de Sànchez i Cuixart

Com es va convocar la concentració?

La interlocutòria diu que a través de les xarxes socials d'ANC i Òmnium es va cridar a diferents concentracions. "A través de les citades convocatòries es feia una crida, no a una concentració o manifestació pacífiques, sinó per a la protecció" dels seus governants i institucions, mitjançant mobilitzacions ciutadanes massives", afirma la interlocutòria. Té en compte un 'whatsapp' d'Òmnium de les 9 del matí en què es cridava a concentracions per "aturar la Guàrdia Civil". Ara bé, en les intervencions de Cuixart i Sànchez d'aquell dia es fa referència en tot moment a manifestar-se de forma "pacífica" i "cívica". El dia 20, el migdia, els presidents de l'ANC i Òmnium van convocar a la plaça Sant Jaume. Cuixart va demanar mantenir en tot moment la "serenor" mentre que Sànchez va dir que la "millor resposta a la tensió és una rosa, un clavell i una papereta".

Com es va desconvocar?

La jutge sosté que Sànchez i Cuixart “van erigir-se” com els “interlocutors” entre els concentrats i els agents i van “negociar” amb els cossos de seguretat plantejant opcions “que els convenien exclusivament per a les seves finalitats polítiques”. Segons Lamela, “mai van utilitzar” el seu “control” de la concentració davant d’Economia per desconvocar la concentració. Per argumentar-ho,

la jutge es refereix a algunes afirmacions de Sànchez –va dir “que ningú se’n vagi a casa, serà una nit llarga i intensa”– i Cuixart, que va cridar a la “mobilització permanent” fins a l’1-O.

Així, Lamela ignora totes les declaracions que van fer demanant als manifestants que marxessin a casa, mentre eren increpats pels concentrats. Cuixart va dirigir-se així als concentrats: "Us demanem que, en la mesura que sigui possible, de manera tranquil·la, avui dissolguem aquesta convocatòria". El president d'Òmnium va convocar els manifestants l'endemà a l'Arc de Triomf i els hi va demanar que aleshores sí portessin "tendes de campanya", com es pot veure en aquest vídeo.

Sánchez també va agafar el megàfon per instar tothom a abandonar la concentració a mitjanit i els hi va demanar que no ho consideressin "un pas enrere" per al sobiranisme, davant les crítiques que van començar a rebre per part d'alguns manifestants. Bona part de la gent ja havia marxat abans de les 12, però unes cinc-centes persones van acabar sent desallotjades pels antiavalots dels Mossos.

Com va sortir la comitiva judicial?

La jutge argumenta que la “finalitat immediata” dels concentrats era “impedir” l’entrada i la feina de la comitiva judicial que escorcollava l’edifici. “Atesa la multitud de gent que encara seguia al carrer, els agents i la lletrada de l’administració de justícia van quedar assetjats i retinguts en contra de la seva voluntat dins de l’edifici”. Segons Lamela, els manifestants van “impedir” que sortissin.

Així, la interlocutòria no diu en cap cas que el president d’Òmnium va demanar amb insistència deixar que els Mossos fessin un cordó per deixar sortir la comitiva judicial. “Us demano sisplau que els feu cas i deixeu que facin el passadís”, va dir. Davant les crítiques dels concentrats, Cuixart va insistir: “Deixeu que la policia faci la seva feina. A la comitiva judicial no la podem parar. De debò, company, m’hi deixo la pell com tu”. Es pot veure en aquest vídeo.

Una interlocutòria controvertida

Fets objectius o interpretació política?

La jutge argumenta que la "finalitat immediata" de les persones que van protagonitzar els actes del dia 20 i 21 de setembre (davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) "estava orientada a impedir que funcionaris i forces de seguretat poguessin desenvolupar les seves funcions en compliment de la llei". Però afegeix: "La finalitat última d'aquestes mobilitzacions era aconseguir la celebració del referèndum i amb això la proclamació d'una república catalana, independent d'Espanya, sent conscients que desenvolupaven una actuació al marge de les vies legals impedint l'aplicació de l'ordenament jurídic en el seu conjunt i, en particular, de la norma fonamental de tots els espanyols, la Constitució".

És aquest paràgraf sobre el qual s'han centrat la majoria de crítiques a la interlocutòria de la jutge. Diversos advocats consultats per l’ARA critiquen que en aquest paràgraf la magistrada fa referència a les motivacions polítiques dels encausats i no als fets objectius que s’instrueixen.

Dret de manifestació o sedició?

Tal com defensa l'informe de la Guàrdia Civil, la jutge assumeix que tot forma part d'una conxorxa amb l'objectiu d'aconseguir la independència de Catalunya. La jutge diu: [Els fets del 20 i 21 de setembre] "no van ser una protesta ciutadana aïllada, casual o convocada pacíficament en desacord amb unes actuacions policials portades a terme per ordre d'un jutjat d'instrucció. Pel contrari, les activitats descrites s'emmarquen dins una complexa estratègia amb la que des de fa temps col·laboren els investigats Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, en execució del full de ruta dissenyat per arribar a obtenir la independència de Catalunya".

És a dir, la jutge creu que no s'estava exercint el dret de manifestació sinó que constitueix un pla per aconseguir la independència i, segons la jutge, constitutiu d'un delicte de sedició. De fet, diversos advocats de Barcelona asseguren que Lamela s'ha inventat el delicte d'alçament tumultuari pacífic".

La via per il·legalitzar les entitats?

La jutge presenta l'ANC i Òmnium Cultural com dues de les entitats que integren "un grup organitzat de persones" que s'encarreguen d'impulsar, "fora de les vies legals, la independència de Catalunya". De fet, en la interlocutòria es recorden mobilitzacions i actes de promoció del referèndum en dies previs i posteriors al 20 de setembre protagonitzats tant per Sánchez com per Cuixart. Hi ha qui interpreta que aquest paràgraf obre a il·legalitzar les entitats sobiranistes. Un fet que, aquest dimarts, les mateixes entitats han preferit no valorar, tot indicant que si això succeís ja es podria dir que Espanya és una "dictadura".

Un dels fets previs que cita la jutge se situa el 25 de setembre a Badalona. Allà, diversos agents de la Guàrdia Civil van requisar material sobre el referèndum i un grup d'unes vint persones en actitud "cada cop més hostil", entre elles Cuixart, va demanar als agents que els hi tornessin el material. La jutge, en base a la versió que li dona la Guàrdia Civil, explica que Cuixart i el tinent d'alcalde de Badalona José Téllez van agafar el material requisat de dins del cotxe oficial i que Téllez el va repartir entre les persones allà reunides.

Possibilitat de fuga, d'ocultació de proves i de reincidència

Per justificar la necessitat de presó preventiva, la interlocutòria de Lamela recorda què s'ha de perseguir algun d'aquests tres objectius: Evitar el risc racional de fuga, tenint en compte que Sánchez i Cuixart estan acusats del delicte de sedició penat amb fins a quinze anys de presó; evitar l'alteració, ocultació o destrucció de proves; i evitar la reincidència, és a dir, la possibilitat que segueixin mobilitzant a la gent per aconseguir "la independència per vies il·legals".

Tot i la contundència que porta a la jutge a concloure que els presidents de l'ANC i d'Òmnium han de seguir acusats i, a més, han de quedar-se a la presó, també recorda en un moment concret que, almenys fins que hi hagi sentència, tant un com l'altre són presumptament innocents.