Cinc agrupacions del PSC rebutgen flexibilitzar el model lingüístic a l'escola

BarcelonaLa qüestió que previsiblement generarà més debat al congrés del PSC dels dies 13, 14 i 15 de desembre és el posicionament del partit en matèria lingüística. Els tres articles sobre el tema en la proposta de full de ruta que es debatrà han generat una quarantena d'esmenes de les agrupacions al territori. D'aquestes, n'hi ha cinc que rebutgen "flexibilitzar" l'actual model lingüístic a les aules, tal com defensa l'esborrany que va redactar la portaveu parlamentària dels socialistes, Eva Granados, i en la línia del que defensa aquest dijous l'expresident de la Generalitat José Montilla en un article a l'ARA. Del total d'aportacions, a més, hi ha una desena d'esmenes que reclamen que el text final inclogui específicament la defensa de la immersió lingüística o del català com a llengua vehicular a l'escola. A partir d'aquí, diversos ponents faran una nova proposta de text a debatre al congrés, que segons explica Granados es farà amb voluntat "extensiva" i "inclusiva".

Les agrupacions de l'Hospitalet Sud, Girona, l'Eixample, Reus i Granollers demanen directament que se suprimeixi el fragment que defensa un "model plurilingüe" adaptat a la "realitat sociolingüística present al nostre país", un posicionament que ha mogut enrenou dins i fora del partit entre aquells que consideren que s'està qüestionant la immersió lingüística. Per esvair aquests dubtes, aquests grups de militants i també d'altres a Barcelona, Tarragona o Girona, demanen que es refermi el suport al model actual o, com a mínim, a la vehicularitat del català. "És per això que seguirem apostant i defensant la immersió lingüística, el model que ha garantit l'èxit i la coexistència de les dues llengües al nostre país", demanen afegir tant l'agrupació de Castelldefels com la Joventut Socialista de Catalunya (JSC).

Si aquestes últimes aportacions demanen simplement afegir aquest incís al text presentat, les més crítiques canvien tot o gairebé tot el redactat. "Farem de la diversitat lingüística a Catalunya un actiu, defensant com hem fet sempre el model d’immersió lingüística en el marc d’una escola integradora i cohesionadora, que agermani llengües i cultures, en un únic model lingüístic amb el català com a llengua vehicular però que garanteixi l’aprenentatge plurilingüe que exigeix la realitat sociolingüística present al nostre país i en un món globalitzat", apunten des de Granollers.

Militants de l'Eixample, per la seva banda, remarquen la necessitat de no separar els alumnes "per raó de llengua" i reivindiquen un "mètode pedagògic" que continua donant "bons resultats" perquè els estudiants acabin tenint "coneixement" de les dues llengües. L'esmena d'aquesta agrupació inclou, a més, reflexions obertament crítiques amb la proposta del partit. "Les actuacions per millorar la convivència i evitar la divisió social són polítiques d'igualtat i no canvis en les polítiques lingüístiques que han demostrat la seva eficàcia", afirma el text, i afegeix: "Avaluar, proposar millores o introduir canvis és un debat que correspon no a la política sinó als professionals".

Aquest punt de vista topa amb el que defensa Montilla aquest dijous a l'ARA. L'expresident sosté que "els programes d'immersió [...] constitueixen un mètode útil i necessari. Però no són l'objectiu", afirma, i aposta per "examinar l’estat del model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya", cosa que avala la proposta inicial del partit. A parer seu, en tot cas, aquest examen s'ha de fer "responsablement, sense sectarismes i pensant en el conjunt de la societat catalana". Entre les esmenes de la militància, n'hi ha diverses que apunten en aquesta direcció. "Hem de flexibilitzar el model actual per fer-lo més adaptable. L'escola ha de contribuir a compensar els dèficits lingüístics dels alumnes de cada comarca, municipi o barri", defensa l'agrupació de Castellar del Vallès, de la qual forma part Pepe González, un dels ponents de la llei de normalització lingüística del 1983. La flexibilització també la defensen al Prat del Llobregat, l'Hospitalet Est o el barri de Gràcia, entre d'altres.

Els matisos en l'ús "partidista" del català

Amb el debat servit en l'adaptació o no del model actual, també hi ha diverses opinions sobre el fragment de la proposta de ponència que acusa l'independentisme d'haver fet un ús "partidista" de la llengua a l'escola, "associant el català a la seva causa". Militants de l'Eixample i Granollers, per exemple, demanen suprimir tot el paràgraf, des de Reus es proposa un text alternatiu que no assenyala directament l'independentisme, i l'agrupació de Castellar del Vallès defensa incloure que també "sectors de l'espanyolisme bel·ligerant han convertit la llengua a l'escola en l'element fonamental de confrontació política".

"La dreta populista [...] ha pintat un escenari de desaparició del castellà que no té res a veure amb la realitat actual", diuen, afegint-s'hi, des de l'Hospitalet Sud. En el sentit oposat, una de les esmenes més llargues i contundents amb l'independentisme és la de Rojos, un corrent intern del partit. En la seva aportació, considera que hi ha un "afany de fer desaparèixer la llengua espanyola, la majoritàira de les classes populars, de l'espai públic, educatiu i social". Aquesta i la resta d'esmenes seran estudiades abans del congrés, i algunes fonts socialistes apunten que es podria arribar a la cita amb un text prèviament consensuat, cosa que agilitzaria el debat i minimitzaria la polèmica.

No es qüestionen les acusacions a TV3 i Catalunya Ràdio

Un altre dels elements que mediàticament ha aixecat polseguera els últims dies són les acusacions que es fan als mitjans públics catalans en la proposta ponència del partit. "TV3 i Catalunya Ràdio han esdevingut, en una part de la seva programació, instruments d’agitació i propaganda al servei d’una determinada idea política de Catalunya", s'afirma. Cap agrupació ha qüestionat o demanat que se suprimeixi aquest fragment i, per tant, aquest seria el redactat final del full de ruta del partit per als pròxims tres anys.

Quatre esmenes contra el reconeixement de Catalunya com a nació

El fet que el document marc continuï defensant el reconeixement de "Catalunya com una nació i Espanya com un estat plurinacional" no agrada a algunes agrupacions. Militants de l'Eixample de Barcelona, de Badalona i del corrent Rojos han presentat un total de quatre esmenes en les quals demanen suprimir aquest fragment. Una d'elles, de l'Eixample, proposa substituir el posicionament per un reforç del model federal que el document ja fa en altres punts: "Reconèixer el nostre federalisme con la nostra manera d'entendre la igualtat en la diversitat", demanen aquests militants.