Cimera de Puigdemont i Torra a Waterloo

BarcelonaEl president de la Generalitat, Quim Torra, i l'expresident Carles Puigdemont s'han reunit aquest dimecres a Waterloo en el marc d'una cimera discreta per abordar la situació després de les eleccions espanyoles del 10 de novembre. Segons ha pogut saber l'ARA, el cap de l'executiu català ha viatjat a Bèlgica per a una reunió "privada" –no surt a la seva agenda oficial– amb la investidura espanyola sobre la taula i també amb tots els escenaris en què pot derivar la legislatura catalana.

La trobada arriba en un moment delicat per al president. S'ha produït just el dia que JxCat i Esquerra es reuneixen per intentar bastir un posicionament conjunt sobre la investidura espanyola (mantenen el no però amb un preu diferent per a l'abstenció) i també la mateixa setmana que Torra s'ha assegut al banc dels acusats per un delicte de desobediència, que pot posar data de caducitat a la legislatura. També hi ha a l'horitzó els pressupostos de la Generalitat, que s'estan acabant de negociar entre ERC, JxCat i els comuns i es preveuen portar al Parlament a mitjans de desembre.

Si el president és inhabilitat –primer pel TSJC i, després, pel Suprem– automàticament assumiria les seves funcions el vicepresident, Pere Aragonès, que tindria totes les facultats menys la de convocar eleccions anticipades, canviar els membres del Govern i sotmetre's a una qüestió de confiança. Segons marca la llei de Presidència, un cop el president és cessat per inhabilitació, s'ha de presentar un nou candidat a la investidura dins dels deu dies següents. En cas que no prosperi l'elecció del nou president, començaria a córrer el rellotge dels dos mesos fins a la convocatòria automàtica d'eleccions. En aquest sentit, si s'arriba a aquest escenari, JxCat hauria d'escollir un dels seus diputats perquè es presenti a la investidura, amb l'objectiu d'aconseguir el suport d'ERC o l'abstenció de la CUP o els comuns. Dels noms que van circular en les travesses de la presidència i que ara per ara són diputats, hi hauria la regidora Elsa Artadi i també Ferran Mascarell, que entraria com a nou diputat en cas d'inhabilitació de Torra.

Ara bé, l'advocat del president, Gonzalo Boye, ha iniciat una estratègia per evitar no només la inhabilitació sinó també que arribi abans que s'acabi la legislatura. Tal com va explicar ahir dimarts l'ARA, Boye insistirà al TSJC –ahir va presentar un recurs de súplica– i, si hi ha condemna, al Tribunal Suprem, perquè plantegi fins a cinc qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea abans de dictar sentència. Un procediment que podria arribar a allargar més d'un any el procés judicial i impediria una inhabilitació precipitada.

També hi ha altres operacions, però, en marxa. Veus de JxCat aposten perquè abans que la legislatura quedi en mans dels tribunals, el mateix Torra avanci eleccions. Aquesta és una opció, però, que ara per ara l'entorn del president descarta.

La relació entre Puigdemont i Torra

Feia setmanes que Torra no es reunia de manera presencial amb Puigdemont a Bèlgica. De fet, la relació entre ells dos va viure un moment complicat quan el cap de l'executiu català, després de la sentència de l'1-O, va fer una proposta per votar altre cop sobre la independència en aquesta legislatura sense comptar amb el suport dels grups parlamentaris d'ERC, JxCat ni la CUP.

Tampoc els membres del Govern ni Puigdemont –segons algunes fonts– sabien que ho exposaria en la seva compareixença a la cambra catalana, tot i que sí que sabien que aquesta era la proposta que preferia el president per respondre la sentència. El dia que Torra va comparèixer al Parlament, de fet, Puigdemont es va posar a disposició de les autoritats belgues arran de l'euroordre del Tribunal Suprem.

De fet, l'última vegada que el president va acudir a Bèlgica va ser en el marc de la reunió del grup parlamentari de JxCat amb l'expresident, per fixar el rumb de la legislatura. En aquella trobada es va decidir que la prioritat era preservar les institucions, aprovar els pressupostos i esgotar el mandat, un objectiu que alguns dirigents de JxCat van considerar que saltava pels aires amb la proposta de Torra de votar sobre la independència abans del 2021.

Trobada de JxCat i ERC

En paral·lel a la cimera de Waterloo, JxCat i ERC s'han reunit al Parlament per buscar una posició unitària sobre la investidura de Sánchez. Ho han fet després que divendres de la setmana passada els dos partits s'emplacessin a veure's per tractar aquest tema.

A la sortida de la trobada –que ha durat una hora i trenta minuts–, les dues formacions han explicat que es mantenen en el no a la investidura del líder del PSOE, i que es tornaran a reunir la setmana que ve per continuar parlant i per provar de fixar-ne un posicionament comú. Segons fonts republicanes citades per l'ACN, a la reunió ERC ha traslladat a JxCat la proposta d'impulsar una taula de negociació amb l'Estat "sense condicions" i amb un calendari per dialogar. La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha expressat que ERC "parla amb tothom" i que ho seguirà fent. "Estem contents perquè es tracta de parlar i trobar solucions", ha dit a la premsa.

La líder de JxCat a Madrid, Laura Borràs, s'ha mostrat confiada que hi haurà més trobades per fixar el posicionament. "Ha sigut la primera reunió de més que en vindran", ha subratllat. "Hem fet una reunió sobre com treballar per a un posicionament", ha afegit. Fonts de JxCat asseguren que la seva base de negociació és la declaració de la Llotja de Mar que van fer abans de les eleccions els partits sobiranistes de l'Estat. En aquest sentit, el preu per a la seva abstenció –apunten– és aquesta declaració, que passava per una taula de negociació amb mediació internacional i poder posar sobre la taula el dret a l'autodeterminació i la llibertat dels presos polítics i retorn dels exiliats.

En aquest primera trobada, per part d'ERC hi ha assistit Vilalta i la número dos dels republicans al Congrés, Carolina Telechea, així com el diputat al Parlament Josep Maria Jové. Per JxCat, la líder a Madrid, Laura Borràs; el president del grup parlamentari, Albert Batet, i el senador Josep Maria Cleries.

Paral·lelament, Esquerra promou una consulta interna a la seva militància, dilluns que ve, per avalar el no a Pedro Sánchez mentre no ofereixi una taula de diàleg "sense condicions".