Cimera secreta per les plebiscitàries amb Mas, Junqueras i les entitats civils

BarcelonaMoviments discrets per intentar desbloquejar l'acord per a la celebració d'unes eleccions plebiscitàries. Dissabte passat, a les dependències del Palau de la Generalitat, va tenir lloc enmig de la màxima discreció una cimera a cinc bandes per mirar de trobar una solució. Hi van ser presents el president de la Generalitat, Artur Mas, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, però també els caps visibles de tres entitats civils que han abanderat el procés sobiranista des del carrer: Carme Forcadell (ANC), Muriel Casals (Òmnium Cultural) i Josep Maria Vila d'Abadal (Associació de Municipis per la Independència).

Segons fonts coneixedores de la trobada consultades per l'ARA, a la cimera (celebrada concretament a la Casa dels Canonges, residència oficial del president de la Generalitat) Mas i Junqueras van constatar un cop més les seves posicions distants pel que fa al format de les candidatures que haurien de concórrer en unes plebiscitàries sobre la independència. De fet, tots dos van reiterar els arguments que havien esgrimit en les seves respectives conferències (Mas, el 25 de novembre a l'Auditori del Fòrum de Barcelona, Junqueras, el 2 de desembre al Palau de Congressos de Catalunya).

Segons les diverses fonts coneixedores de la cimera de dissabte consultades per l'ARA, Mas es va mostrar disposat a convocar eleccions anticipades sempre que es configuri una llista unitària i transversal de l'independentisme, amb el suport, almenys, de Convergència i d'ERC, amb protagonisme per a figures de la societat civil i amb un únic punt programàtic sobre la creació d'un estat independent. Junqueras va defensar un cop més que la fórmula que permetria sumar més vots i diputats en unes eleccions d'aquest tipus és la presentació de llistes separades amb un paraigua sobiranista compartit.

Segons les fonts consultades, Mas s'aferra a l'argument que la llista que defensa potser no suma ara, però sumaria en el moment que es concretés, una operació que el líder d'ERC considera altament arriscada perquè afegiria encara més incertesa a un procés prou complex de per si. Les entitats de la societat civil van arribar a proposar la fórmula de llistes separades amb paraigua sobiranista comú per assegurar una majoria folgada, però fer de la de Mas la llista de país que concentri el gruix dels independents, inclosos representants de les entitats sobiranistes de la societat civil. Això implicaria que ERC cedís per a la llista del president fins i tot independents pròxims que ja haurien mostrat predisposició a integrar-se en una candidatura encapçalada per Junqueras.

Les llistes, el principal escull

L'escull de les llistes, doncs es va mantenir i segueix posant en risc la possibilitat que Mas i Junqueras arribin a un acord per convocar eleccions anticipades, malgrat que els màxims representants de l'ANC, Òmnium i l'AMI van insistir en la necessitat d'assolir una entesa per celebrar les plebiscitàries en el primer trimestre del 2015, abans de les municipals del 24 de maig. Tot i les posicions enrocades, el coordinador general de CDC, Josep Rull, assegurava diumenge que hi havia "aproximacions importants" amb ERC i defensava l'opció d'unes plebiscitàries abans de les municipals si hi ha acord per bastir una llista unitària. Un missatge d'optimisme que ha subscrit el portaveu adjunt d'ERC al Parlament, Pere Aragonès, aquest dilluns en una entrevista a RAC1. Una enquesta d'ERC publicada aquest dilluns per l'ARA dóna fins a tres punts d'avantatge a la fórmula de les tres llistes sota un paraigua comú respecte de la llista unitària, que, a més, restaria suports a la CUP.

Mas i Junqueras ja s'havien trobat el 19 de desembre al Parlament, en una reunió de poc més de mitja hora en la qual tampoc van aconseguir aproximar posicions. Aquest diumenge passat, Junqueras instava Mas, des d'un article al diari ARA, a negociar ja un full de ruta "nítid" cap a la independència. De la seva banda, Carme Forcadell ha advertit aquest dilluns en una entrevista amb Antoni Bassas a l'ARA que encara "falta la segona volta del 9-N" i que no pot estar "gaire allunyada de la primera".