La cimera de l'aigua acaba en fracàs: Govern i oposició no arriben a un acord

BarcelonaLa cimera de l'aigua convocada pel Govern aquest divendres per mirar de pactar amb l'oposició mesures contra la sequera ha acabat sense un acord i amb retrets creuats. Ho ha explicat sense embuts la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, la primera a comparèixer després de la trobada. També la primera a disparar, ja que ha criticat que l'executiu no ha trobat "la voluntat suficient" dels partits per signar un pacte. Per a ella el motiu és clar: hi ha eleccions municipals a tocar, i l'oposició no ha volgut regalar-li una foto al Govern escenificant sintonia. "No sé si el resultat [de la cimera] seria el mateix si no fóssim a les portes d’unes eleccions municipals", ha dit. L'oposició tampoc s'ha quedat curta. La diputada del PSC Sílvia Paneque ha acusat d'"electoralisme" l'executiu de Pere Aragonès. "Un nou fracàs del Govern", ha afirmat del líder de Junts al Parlament, Albert Batet.

El principal escull per arribar a un pacte han sigut les sancions que el Govern vol imposar als municipis que no compleixin amb els plans d'estalvi d'aigua. La Generalitat ha fet un decret –que ja està en vigor i que s'està tramitant al Parlament com a llei– que endureix la vigilància sobre l’aigua que consumeixen els municipis i ho fa sota l’amenaça de multes de 10.000 i fins a 150.000 euros als ajuntaments que no ho compleixin. El Govern fa setmanes que insisteix que l'escenari sancionador és merament dissuasiu i no recaptatori, però ha impactat de ple el món local en un moment inoportú, amb les eleccions municipals a menys de dos mesos vista.

Jordà ha explicat que el Govern estava disposat a fer una moratòria en aquestes sancions i no començar-les a aplicar fins a l'1 de juny, un termini que després fins i tot ha acceptat ampliar fins a l'1 de juliol. És a dir, la Generalitat estava disposada a frenar les multes i donar aquest marge als municipis per posar-se al dia. No n'hi ha hagut prou. El PSC ha sigut el partit que ha oposat més resistència a aquest fet. I com queden les sancions finalment? Doncs es fa difícil de concretar. El decret, on es preveu el règim sancionador, ja està vigent i, per tant, els municipis corren el risc de ser sancionats. Ara bé, com que aquest decret es tramita com a projecte de llei, l'oposició pot introduir-hi canvis. En resum, un galimaties de final incert.

Malgrat que la cimera ha acabat en fracàs, la Generalitat ha entregat un document amb l'acord que pretenia signar, un acord que, malgrat que no hagin subscrit els grups, assegura que pensa tirar endavant. Sobretot en allò que només depèn d'ella i no ha de passar pel Parlament: fer inversions i donar subvencions. Així, per exemple, el Govern es compromet a accelerar l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera (les obres podrien licitar-se aquest any i començar el que ve) i a tenir fet en dos mesos el projecte definitiu d'una nova dessalinitzadora (la tercera del país) a Cubelles. En aquest cas, l'obra s'anticiparia perquè no estava previst planificar-la abans del 2028. L'executiu també injectarà diners als municipis: 50 milions als ens locals "per poder fer obres" per millorar l'estalvi d'aigua que arriba als consumidors.

A més, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ja treballa en dos nous pous a l'àmbit del Besòs, dels quals podria començar a extreure l'aigua aquest mateix mes de juny. També preveu accelerar la construcció de dues potabilitzadores més al Besòs (on ja n'hi ha dues) que permetrien aprofitar més l'aigua de l'aqüífer i la del riu. Pel que fa a l'aigua regenerada, que ja està sent molt valuosa al Llobregat per combatre la sequera (el 25% de l'aigua que surt de les aixetes metropolitanes ve d'aquest recurs), es definirà un pla inversor específic per multiplicar les fonts de regeneració.

El Govern també està disposat a fer altres canvis com ara permetre de manera excepcional que s'omplin piscines d'equipaments públics de cara a l'estiu per motius de salut pública. Tot i que les mesures vigents per la gravetat de la situació prohibeixen d'entrada omplir totes les piscines que no estiguin ja plenes, els ajuntaments demanaven una excepció en el cas de les municipals, tal com va explicar l'ARA.

L'origen del problema

L'origen del problema és que la cimera arribava en un clima enrarit. Els grups de l'oposició acudien queixosos a la convocatòria del Govern per diversos motius. El més important, perquè li retreuen al Govern haver fet les coses al revés de com tocava fer-les. L'executiu va decidir portar al Parlament un decret amb mesures contra la sequera i, uns dies més tard, va convocar la cimera. Per a l'oposició, si tens ganes de pactar, el més normal hagués sigut fer tot el contrari: primer fer la cimera i, amb els acords tancats, després fer el decret. Sigui com sigui, Jordà ha admès que avui ningú ha donat la millor imatge: "El missatge que donem a la ciutadania no és el que hauria de donar la classe política d'aquest país".

El PSC no ha amagat que el seu principal problema amb la iniciativa del Govern són les sancions als municipis. "No hi ha cap alcalde malmetent una sola gota d'aigua a Catalunya", ha dit Paneque, que ha lamentat que es vulgui "governar Catalunya d'esquena als ajuntaments". Junts compartia el posicionament del PSC sobre les sancions, però Batet ha subratllat que el seu partit havia proposat la solució intermèdia de fer una moratòria fins a l'1 de juliol. "Malauradament, han dit que no –ha lamentat–. Els partits que s'aproven mútuament els pressupostos [...] no han sigut capaços de moure's per trobar els consensos necessaris". I ha advertit que es plantegen presentar el seu propi projecte de llei sobre la sequera. Molt crítica en el seu torn, la cupaire Eulàlia Reguant ha definit la cimera com "una tarda de tacticisme electoral" amb una "voluntat clara de mostrar la debilitat del govern"; mentre que la líder dels comuns, Jéssica Albiach, ha lamentat que el govern no hagi fet "una aposta decidida per la municipalització i el control públic de l'aigua". La situació urgent del país no ha estat suficient per aparcar, doncs, la picabaralla.