La cimera hispano-francesa en cinc claus

BarcelonaLa 27a cimera hispano-francesa, que s'ha celebrat aquest dijous a Barcelona, ha tingut una afectació a escala europea pel reforç de l'aliança entre els dos països, però també catalana, amb l'independentisme mobilitzat per demostrar que el Procés continua viu. Aquests són els moments clau de la cimera.

L'escridassada a Junqueras

L'independentisme s'havia conjurat perquè la protesta contra la cimera fos una expressió unitària que reivindiqués que el Procés no s'ha acabat. Tot i això, les escridassades contra ERC s'han tornat a sentir, i aquest cop ha estat el líder dels republicans, Oriol Junqueras, qui les ha rebut, com li va passar a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell en la commemoració dels cinc anys de l'1-O. Una part dels assistents li han cridat "traïdor", "botifler" i "Puigdemont, el nostre president" quan ha abandonat la concentració. Tot i això la manifestació, que ha aplegat 30.000 persones segons els organitzadors i 6.500 segons la Guàrdia Urbana, ha transcorregut de manera tranquil·la. La xiulada més forta ha estat la que s'ha fet a les 10.30 h, l'hora que s'havia anunciat l'arribada de Macron i Sánchez. Després de la concentració unitària, prop de 2.500 persones s'han desplaçat fins a la plaça Sant Jaume. En aquest trajecte s'han produït moments de tensió amb els Mossos d'Esquadra, que volien evitar que els manifestants arribessin a la plaça Urquinaona accedint per la ronda de Sant Pere. El vicepresident de l'ANC, Jordi Pesarrodona, ha estat un dels colpejats mentre la multitud escridassava els agents.

El paper d'Aragonès

El paper del president Pere Aragonès a la cimera s'ha limitat a la recepció dels mandataris espanyol i francès, acompanyat de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; la delegada del govern espanyol, Maria Eugènia Gay; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, i el tinent general Manuel Busquier. Aragonès ha conversat amb Macron durant aproximadament un minut i li ha traslladat que Catalunya vol ser un soci europeu. A Sánchez li ha dit que el Procés no s'ha acabat i li ha reclamat que es parlés de les reivindicacions que el Govern va traslladar, segons ha exposat l'executiu català en un comunicat. No obstant això, el president ha marxat de la cerimònia abans dels honors militars a les dues delegacions i la interpretació dels himnes. En declaracions posteriors, Sánchez ha reconegut que li hauria agradat que Aragonès "s'hagués quedat tota la cerimònia". Amb tot, ha agraït la presència del president català en contrast amb altres presidents de comunitats governades pel PP que no van ser presentes en altres cimeres bilaterals.

Signatura del tractat d'amistat

Espanya i França busquen reforçar les seves aliances al mercat europeu i política exterior. El tractat d'amistat (que es coneixerà com a Tractat de Barcelona) que tots dos presidents, Sánchez i Macron, han signat al Museu Nacional d'Art de Catalunya expressa aquesta voluntat d'elevar la seva cooperació al nivell del tradicional eix París-Berlín o el de París-Roma. Els dos caps d'estat acorden intensificar la cooperació en tots els àmbits a partir d'aquesta signatura, el primer tractat d'amistat i cooperació entre Madrid i París.

Front comú amb el BarMar i el mercat elèctric

En el vessant econòmic, la transició energètica i l'hidroducte Barcelona-Marsella (el BarMar) han entrat en el tractat. Els dos presidents han segellat l'acord que alinea les seves polítiques energètiques. Què vol dir, això? El document reconeix que la transició ecològica i l'evolució dels mercats energètics "requereixen una ambició renovada en l'àmbit de l'energia per accelerar la no dependència dels combustibles fòssils". Amb tot, cada estat mantindrà les seves polítiques energètiques, ja que mentre França basa la seva descarbonització en l'energia nuclear, Espanya ha fet una aposta per les renovables i l'hidrogen verd, i vol tancar les centrals nuclears durant la pròxima dècada.

La tria de Barcelona, un "homenatge"

En la roda de premsa conjunta amb el president Macron, el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, ha aprofitat la cimera per fer un "homenatge" a Barcelona, ciutat de la qual el PSC aspira a aconseguir l'alcaldia de la mà de Jaume Collboni. El president ha assegurat que el tractat suposa un "homenatge de respecte, consideració i admiració" a Barcelona, que "durant molts anys s'ha queixat, amb raó, que el govern [espanyol] no s'ha compromès amb ella en recursos o visibilitat". "Trenco una llança en favor d'aquesta ciutat", ha dit, i ha afegit: "Barcelona ha estat sinònim d'avantguarda i avui aquí parlem del que definirà la política energètica europea dels últims anys".

Visita al Museu Picasso

A la tarda, Sánchez i Macron han visitat el Museu Picasso, i de nou s'han trobat amb manifestants independentistes, prop de 300 persones, però els Mossos d'Esquadra havien blindat els accessos a l'equipament cultural. Els han acompanyat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el ministre de Cultura, Miquel Iceta, així com la seva homònima francesa Rima Abdul Malak. També hi han estat presents el tinent d'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, i la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria Eugènia Gay.