Cifuentes es nega a plegar tot i l’allau d’indicis delictius al màster

SevillaCristina Cifuentes li va robar el focus i li va aigualir la festa al president del govern espanyol, Mariano Rajoy. El PP celebrava a Sevilla el seu acte més important de l’any, la convenció nacional, que pretenia servir per dur a terme un rearmament ideològic que permetés combatre Ciutadans, però que va acabar tenint com a atracció estrella la roda de premsa de la presidenta madrilenya per respondre a les últimes revelacions que apunten a la falsedat del seu màster. I per una imatge: l’abraçada entre ella i el president del govern espanyol.

Cifuentes té l’aigua al coll. Tot i la defensa granítica de la validesa del seu títol que la presidenta del PP madrileny ha fet els últims dies i va continuar fent ahir, deixant clar que no pensava dimitir, l’allau d’indicis que apunten a la comissió d’un delicte en la seva concessió és imparable. Ahir tant el rector de la Universidad Rey Juan Carlos, on presumptament va obtenir la titulació, com el director del màster que va cursar van treure a la llum irregularitats molt greus, que posaven el seu cap a la picota. El primer, Javier Ramos, va afirmar que no hi havia als arxius de la URJC l’acta de presentació del treball final de màster, tot i l’obligació de conservar-la, i va afegir que no es podia confirmar que el màster s’hagués defensat mai, per la falta d’evidències. El director de la titulació, Enrique Álvarez Conde, per la seva banda, va admetre que va falsificar -ell en va dir “reconstruir”- l’acta que la presidenta madrilenya va presentar davant els mitjans el 21 de març, quan Eldiario.es va destapar la notícia de les notes falsificades de la titulació en dret autonòmic. Ho va fer, segons ell, a instàncies de Ramos, que va negar l’acusació.

“No dimitiré”, va afirmar Cifuentes, que va ratificar “punt per punt” totes les seves declaracions al ple extraordinari de l’Assemblea de Madrid, en què va defensar la legalitat de la seva titulació. La presidenta madrilenya va atribuir les declaracions del rector i del director del màster a “qüestions alienes a qualsevol alumne”, i les va emmarcar en la gestió administrativa de la universitat: “Són ells qui ho han d’aclarir”.

Cifuentes va arribar a Sevilla enmig d’una gran expectació mediàtica, i va assegurar que sentia el suport del seu partit. Formalment no el va obtenir. Els dirigents populars van evitar, arran de la compareixença del rector, donar el suport ferm que havien ofert en altres ocasions a la presidenta madrilenya. La secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, sí que va enviar un missatge en clau que va ser interpretat com un suport. “Hem de defensar els nostres”, va dir Cospedal en un discurs en què va animar el partit a plantar cara a Cs: “No ens podem deixar robar les nostres banderes”. Aquestes ensenyes populars són, segons la també ministra de Defensa, “el patriotisme constitucional, la unitat d’Espanya i la ciutadania europea”, a més de “la garantia de pensions dignes, i la igualtat “entre homes i dones i també entre andalusos i catalans”.

Rajoy, atrapat

Tot i l’esforç de la número dos del partit per dur la convenció, que ella va inaugurar, cap al terreny on la volia Rajoy -el del rearmament ideològic i l’elevació de la moral de la tropa, davant l’auge del partit taronja-, la primera jornada es va cloure amb poques conclusions de fons i molts comentaris sobre els problemes que viu el partit. Fora del saló d’actes principal tot eren converses sobre Cifuentes, Puigdemont i els pressupostos que Rajoy pretenia tenir aprovats abans d’arribar a la convenció, però que continuen empantanegats per la negativa del PNB a negociar-los mentre el 155 estigui en marxa a Catalunya. Avui la convenció se centrarà justament en el Procés, amb dues taules rodones sobre la qüestió.

Rajoy ha quedat lligat als fantasmes dels quals volia fugir.