Cifuentes porta a la fiscalia la construcció de la Ciutat de la Justícia d'Aguirre per possibles irregularitats

MadridEl govern de Cristina Cifuentes a la Comunitat de Madrid ha denunciat davant la fiscalia —tal com ha avançat 'El Mundo'— les irregularitats detectades a la Ciutat de la Justícia madrilenya, un projecte encarregat el 2007 per l'executiu d'Esperanza Aguirre que pretenia agrupar les seus judicials al barri de Valdebebas. La mateixa Cifuentes ha confirmat la denúncia a través del seu compte de Twitter, on ha deixat a més un missatge en què afirma: "Tenim tolerància 0 amb la corrupció, vingui d'on vingui. Avui, una prova més".

Un dictamen de l'Advocacia de l'Estat encarregat pel govern de Cifuentes conclou que s'han detectat incompliments "sistemàtics" de les "normes més essencials" de contractació i comptabilitat. La denúncia arriba després d'un informe de fiscalització de la Cambra de Comptes que advertia que l'estructura organitzativa mercantil de la Ciutat de la Justícia no seguia "cap criteri de racionalitat econòmica i organitzatiu".

En l'escrit presentat a la fiscalia, la Comunitat destaca algunes de les anomalies detectades, com la "preponderància de criteris discrecionals" en l'adjudicació de contractes i "l'aplicació de fonaments desiguals en la valoració d'ofertes". "Fins i tot s'aprecia l'existència de conflictes d'interessos, amb situacions de mera aparença formal de legalitat no compatibles amb el desenvolupament real dels processos de contractació".

També es fa referència a la "desconnexió" entre l'activitat de l'empresa pública que va gestionar la Ciutat de la Justícia des que es va crear el 2005 fins a la seva extinció deu anys després i el seu volum de directius. Segons la Cambra de Comptes, la plantilla la formaven set directius i només tres administratius, que cobraven de mitjana 5.000 euros al mes. Els advocats de l'executiu regional assenyalen com a irregular "l'absència de documents contractuals que justifiquin les relacions de treball i remuneració".

Un projecte fracassat

Segons l'informe, almenys 80 milions d'euros es van invertir en les obres de construcció del projecte, adjudicats a una UTE formada per OHL i Acciona. Uns 20 milions d'aquests 80 va anar a parar a l'Institut de Medicina Legal, l'únic edifici que es va construir i que ha quedat com a símbol del projecte fracassat.

Entre altres despeses, destaquen 19 milions d'euros destinats a immobles 'fantasma'. Es tracta de costos generats entre el 2006 i el 2010 per a les futures noves seus del Tribunal Superior i de l'Audiència Provincial, que avui segueixen "sense tenir ni una sola pedra", segons la Cambra de Comptes.