Chacón crida a articular un nou espai polític de centre
Es desmarca de la unilateralitat i aposta per eliminar l'impost de patrimoni i successions
Barcelona"Cal articular a Catalunya un espai polític de centre integrador i amb la força suficient no només per condicionar la governabilitat del país, sinó també per liderar les seves institucions durant els pròxims anys". Amb aquesta declaració d'intencions l'exconsellera d'Empresa i actual secretària general del PDECat, Àngels Chacón, ha llançat la seva proposta per refundar l'espai de "centre" i "sobiranista" a Catalunya en una conferència al Teatre Nacional de Catalunya. Un acte que arriba després d'un "període de reflexió personal" i de quedar fora del Parlament amb el PDECat en les eleccions del 14 de febrer.
Chacón ha posat la primera pedra, així, per a la fundació d'un nou partit polític –sense les càrregues judicials o econòmiques que sí que arrossega el PDECat– en què conflueixin formacions polítiques sense representació sorgides de CiU (Convergents de Germà Gordó i Lliures d'Antoni Fernàndez Teixidó), a més de la Lliga Democràtica de la politòloga Astrid Barrio. La conferència d'aquest dilluns és el colofó d'unes converses entre aquests actors que ja fa mesos que estan en marxa i que han de desembocar en un congrés fundacional d'un nou partit a principis de l'any que ve, tot i que Chacón no ha explicitat cap calendari ni detalls de com s'articularà la confluència. Un procés del qual ara mateix es queda al marge el Partit Nacionalista de Catalunya de Marta Pascal –ha obert un període de reflexió– i Units per Avançar, que té un acord estable amb el PSC.
La secretària general del PDECat ha definit el nou espai polític com a catalanista i sobiranista, però ha fet un rebuig explícit a la unilateralitat. "Hem d’acceptar que part de la població a Catalunya es va sentir exclosa d’aquest procés i que segur que alguna cosa no es va fer correctament", ha dit fent autocrítica –cal tenir en compte que incorpora partits com la Lliga, fundat per l'expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch–. I ha apostat per una solució dins el marc legal.
En l'àmbit ideològic, ha abanderat "sense complexos" el liberalisme, i s'ha compromès a marcar distàncies amb el "populisme" i a fer política "sense demagògia". Ha situat la recerca i la innovació com un pilar clau per donar impuls a l'economia i també el turisme. "Em sorprèn la frivolitat i la ignorància" dels que volen eliminar-lo, ha manifestat, tot i admetre la necessitat de "desestacionalitzar" el sector i diversificar-lo. També ha fet una declaració d'intencions sobre quina seria la seva política fiscal, similar a la Comunitat de Madrid: eliminar l'impost de patrimoni i bonificar al màxim l'impost de successions. "No a l'increment fiscal a Catalunya", s'ha reafirmat.
Dard al Govern
Per a Chacón, Catalunya necessita una empenta que ha de venir d'un espai de "centre" –Centrem el present, repensem el futur, es titulava la conferència– perquè ara, segons ella, ha deixat de ser un "referent". "Està frenada pel dèficit d'inversió i el dèficit fiscal amb l'Estat, però també per uns socis de govern sense una trajectòria clara [...]. Ens perjudica a tots", ha dit. En aquest sentit, ha llançat un dard a l'actual govern de la Generalitat, insinuant que no aposta per "l'economia productiva", i ha posat el dit a la llaga pel retard en la instal·lació de plantes per a l'energia renovable: després de recordar que per complir els objectius de la Unió Europea del 2030 s'haurien de multiplicar per quatre els parcs eòlics i per vint els fotovoltaics, ha apostat per un mix de fonts "d’energia nuclear, energia transportada d’altres països o comunitats i les renovables". Alhora, ha fixat principis amb la defensa de la col·laboració público-privada i el dret de les famílies a triar l'escola, a més de reclamar acabar amb "l'infrafinançament" de l'escola concertada.
L'actual secretària general del Partit Demòcrata s'ha dirigit a unes vuit-centes persones que han omplert la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. Entre els dirigents més destacats, hi havia l'expresident Artur Mas; els exconsellers de CiU Felip Puig i Francesc Homs i Ferret –de l'època de Jordi Pujol–; la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera; el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, o el president de Pimec, Antoni Cañete. També representants dels partits com Espadaler i Albert Batlle (Units), Alícia Romero (PSC), Santi Fisas (PP) i Josep M. Jové (ERC), mentre que no hi ha fet acte de presència cap representant de Junts per Catalunya, de qui el PDECat es va divorciar tot just ara fa un any.