El CGPJ rebutja per primera vegada el nomenament del fiscal general de l'Estat

MadridLa dreta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) manté la seva oposició al govern de Pedro Sánchez. Després de l'inèdit pronunciament sobre la llei d'amnistia quan encara no estava registrada al Congrés, ara l'òrgan de govern dels jutges s'ha estrenat rebutjant la idoneïtat del fiscal general de l'Estat proposat pel consell de ministres, Álvaro García Ortiz, que ja ostentava el càrrec des de l'estiu de l'any passat, quan Dolores Delgado va renunciar. No havia passat mai que el CGPJ, que simplement ha d'analitzar els requisits formals del candidat, s'hi oposés. Amb tot, l'informe no és vinculant.

"La llei estableix que el CGPJ ha d’estudiar si és un jurista de reconegut prestigi amb més de 15 anys d’exercici. No hi ha més requisits. Per tant, qualsevol informe que estableixi altres requisits per arribar a altres conclusions és al marge de la llei", ha afirmat el ministre de Justícia, Félix Bolaños, en roda de premsa des de Brussel·les. El també titular de Presidència ha recordat que fa un any l'òrgan de govern dels jutges va validar García Ortiz per al càrrec, de manera que és "sorprenent" que ara emeti un informe "contradictori". Què ha canviat, doncs?

La setmana passada el Tribunal Suprem va revocar el nomenament de Delgado com a fiscal de sala promogut per García Ortiz, adduint que estava impregnat de "desviació de poder". A l'espera de conèixer les motivacions del CGPJ, aquest pot haver sigut l'argument perfecte perquè els vocals del grup conservador s'hagin pogut oposar aquest dijous a la ratificació del fiscal general de l'Estat i escriure una pàgina més en la guerra que mantenen contra l'executiu del PSOE.

Al ple d'aquest dijous s'hi havia presentat una proposta d'informe per declarar la idoneïtat de García Ortiz, tal com ha succeït sempre. Ara bé, Delgado ja va rebre contestació per part de set vocals en el seu moment –el seu cas va ser polèmic perquè va saltar a aquest càrrec des del ministeri de Justícia l'any 2018–, però tot i així va ser avalada amb 12 vots a favor. El mateix va succeir amb García Ortiz l'any passat. En canvi, ara vuit vocals de la dreta s'han imposat als set que defensaven la candidatura del fiscal general. En el bloc minoritari, han quedat emmarcats sis membres del grup progressista i dos de conservadors, entre els quals el president interí Vicente Guilarte. El vocal Enrique Lucas s'ha abstingut perquè el seu germà Pablo va participar en la sentència contra el nomenament de Delgado com a fiscal de sala.

El Suprem anul·la el nomenament de la presidenta del Consell d'Estat

El veritable revés del poder judicial al govern espanyol no ha sigut tant aquest, com el que s'ha conegut també aquest dijous des del Tribunal Suprem. La sala tercera, també amb una sentència redactada per Pablo Lucas, el seu president, ha anul·lat el nomenament al mes d'octubre de 2022 de l'exministra Magdalena Valerio com a presidenta del Consell d'Estat. En la resolució, els jutges destaquen que no compleix un dels dos requisits: tenir una àmplia experiència en assumptes d'estat i ser jurista de reconegut prestigi. I aquest segon no el compleix, entenen els magistrats. "El seu currículum mostra una carrera funcionarial meritòria, però no se'n pot deduir la pública estima en la comunitat jurídica que implica el prestigi reconegut", subratllen. El Suprem, doncs, anul·la el decret del govern espanyol pel qual va nomenar Valerio i n'haurà de fer un altre.

Des de Brussel·les, Bolaños ha mostrat el seu "respecte" per la sentència del Suprem, si bé ha deixat clar que no la comparteix. D'una banda, perquè no considera que una entitat privada com la fundació Hay Derecho pugui impugnar una decisió de l'executiu com aquesta; i de l'altra, perquè la "trajectòria de Valerio la fa mereixedora del càrrec", ha defensat. De tota manera, el ministre ha avançat que el govern espanyol estudiarà la resolució i ha obert la porta a "emprendre alguna acció" per impugnar-la.