El Cercle d’Economia defensa per primer cop un referèndum

BarcelonaLes organitzacions empresarials catalanes han adquirit en aquesta campanya electoral més protagonisme del normal. Totes les patronals han opinat, sigui amb comunicats o actes públics. Però el Cercle d’Economia, un fòrum mig empresarial mig acadèmic, no havia pres cap posició respecte al 27-S. Fins ahir. Les principals conclusions són dues. La primera, dirigida als polítics catalans, és que no hi pot haver accions unilaterals sigui quin sigui el resultat dels comicis. I, la segona, que si les formacions independentistes guanyen les eleccions “de manera clara”, seria “obligatori” trobar “una via legal” perquè es pugui celebrar una consulta per dirimir el futur de Catalunya i Espanya. Segons el Cercle, un “canvi estructural” com la independència “requereix una majoria qualificada que en cap cas pot desprendre’s d’unes eleccions com aquestes, sinó de la legitimitat d’una consulta”.

És la primera vegada que el Cercle aposta obertament per la celebració d’un referèndum. Fa temps que defensa una consulta “legal, acordada i ben informada”, però no sobre la independència, sinó sobre la reforma constitucional. Al maig, en concret, va proposar que es blindessin les competències de Catalunya en llengua i cultura i, a més, que es limités la solidaritat catalana amb la resta d’Espanya. La proposta de fa quatre mesos era realitzar una consulta per validar aquesta reforma. L’escrit d’ahir va més enllà i demana “trobar una via legal i acordada” per celebrar una “consulta específica per conèixer el sentit precís dels ciutadans respecte a l’encaix de Catalunya a Espanya”.

Com és habitual, la nota està feta amb deliverada voluntat ambigua, com va confessar ahir a l’ARA un destacat membre de la junta directiva del Cercle. La redacció va anar acompanyada d’una “negociació bastant complicada”, segons un altre membre de la junta. Un tercer va restar importància a les discrepàncies que van sorgir i va dir que el debat “és un joc normal” en totes les notes que elaboren. Un quart membre, del grup més pròxim a les tesis sobiranistes, va reconèixer que estava “agradablement sorprès” amb la nota publicada finalment.

La gestació del document

El president del Cercle, Antón Costas, va enviar una primera versió de la nota dissabte passat a tots els integrants de la junta. El resultat no va agradar gaire a una part de la vintena de persones que formen la cúpula de l’organisme, que té com a vicepresidents Artur Carulla (president d’Agrolimen), Josep Oliu (president del Banc Sabadell) i Marc Puig (president del grup de moda i perfum que porta el seu cognom).

Dos dies després, dilluns, es va celebrar una junta on hi va haver un debat “intens, però educat”. Les postures dels que formen la junta es van repartir aproximadament en dues meitats. Una part volia una nota en línia amb els postulats de Foment del Treball i la CEOE, patronals que no donen suport a un referèndum i que han criticat amb duresa la convocatòria electoral del 27-S. “Algun membre va arribar a amenaçar de donar-se de baixa si el Cercle no prenia partit en línia amb el que va demanar Foment”, explica un representant de la junta. I afegeix: “També hi va haver algú del sentit contrari que va amenaçar amb el mateix”.

Segons fonts consultades, “la primera versió era un posicionament bastant clar a favor del no”. “Ara no és una nota a favor del sí, però conté elements que no tenen precedents”, afegeixen.

Què contenia la primera versió? Per començar, set punts que, en la nota final, es van reduir a quatre. Els membres consultats coincideixen a assenyalar que una de les paraules que va caure del document va ser “reiterada”. La primera nota no només demanava que les formacions independentistes guanyin de manera clara, sinó també reiterada. És a dir, que aquesta victòria s’havia de repetir en diverses eleccions, no només en aquestes. Finalment, però, aquest mot es va retirar.

El document també concloïa que “una declaració d’independència seria un brindis al sol”, segons publicava ahir La Vanguardia. Però això tampoc apareix al text final.

Ni unilateralisme ni ‘statu quo’

La nota defensa que “després del 27-S i de les eleccions generals l’objectiu prioritari haurà de ser reconciliar el principi de legalitat [...] amb el principi democràtic”. És a dir, respectar la Constitució i, alhora, el dret a decidir si es demostra que hi ha prou gent a favor de la secessió.

A més, el Cercle rebutja “decisions unilaterals que puguin posar en perill el principi de legalitat i la pertinença a les institucions europees i a l’euro”, cosa que es veu “amb preocupació” per “les conseqüències que podria tenir per a l’economia, les finances, les inversions i la presència de seus empresarials”.

Al mateix temps, però, l’organisme assegura que, fins i tot si les forces contràries a la independència guanyessin les eleccions, això no es pot interpretar com que la societat catalana és partidària de l’ statu quo. “No és així”, sentencien.

Els partits polítics van reaccionar de seguida a la nota. Artur Mas va ser dels primers: “Quan el Cercle diu que ha de ser acordada, hi estic plenament d’acord, però aleshores el Cercle ens ha de dir què fem en el cas que a l’altre costat no hi hagi interlocutor que vulgui acordar res de res. No fem res?”, va dir.

A l’altre extrem, el candidat del PP, Xavier García Albiol, va aplaudir la crida al diàleg del Cercle però va rebutjar la proposta de referèndum. Una posició similar va defensar la candidata de Ciutadans, Inés Arrimadas, que es va negar a utilitzar “temps i recursos” en una consulta. Ramon Espadaler, d’Unió Democràtica, va aplaudir el text amb entusiasme. “Pensava que era un document d’Unió”, va dir.

Sindicalistes demanen el vot per a Junts pel Sí

La plaça del Rei de Barcelona va acollir ahir la presentació en societat del manifest Sindicalistes pel Sí, un document que advoca pel vot a la candidatura de Junts pel Sí com la millor garantia per aconseguir “un marc laboral català més just” i l’inici d’un procés constituent que millori les condicions socials i laborals dels treballadors.

El text, signat per un centenar de persones de diferents sindicats, defensa que el procés sobiranista actual és la millor eina per fer efectiu un repartiment més just de la riquesa i per aprofundir democràticament en la gestió dels reptes socials. “Votar sí és votar pels drets laboral i socials i per una sortida digna de la crisi”, diu l’encapçalament del manifest.