El no a l’estat propi fa més forat segons el CEO
La mobilització dels indecisos engreixa l’unionisme i l’autonomisme s’enforteix
BarcelonaJordi Argelaguet, director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat, fa un diagnòstic clar: no hi ha transvasament entre blocs i -segons ell també per la proximitat de les eleccions generals- l’unionisme està cada cop més mobilitzat. És el que explica que, de nou, el no a la independència s’imposi en el baròmetre del CEO i que, a més, continuï ampliant distàncies. Si el referèndum amb una pregunta binària ( sí o no ) s’hagués fet entre el 2 i el 24 de juny, data del treball de camp a partir de 2.000 entrevistes presencials, un 50% dels catalans haurien optat pel no, enfront d’un 42,9% que ho haurien fet pel sí. Des que l’ens demoscòpic va afinar la seva mostra -és el tercer sondeig des d’aleshores- la tendència s’ha anat accentuant.
El debat sobiranista no ha desaparegut de l’agenda a Catalunya, però les relacions entre els partits s’han anat complicant. El baròmetre del desembre del 2014, just després del 9-N, mostrava gairebé un empat tècnic entre les dues opcions. El del febrer d’aquest any ja obria una esquerda: es reduïa el nombre d’indecisos i el no pujava tres punts, fins al 48%. La tendència s’ha consolidat i ara les paperetes del no serien el 50% del total, mentre que el sí baixaria 1,2 punts. Un 5,8% dels enquestats afirmen que no saben encara què votarien si es fes un referèndum.
El sí és àmpliament hegemònic entre els votants d’ERC, la CUP i CiU: 93,7%, 93% i 76,3%, respectivament. Unes xifres similars registra el no entre els electors del PP, Ciutadans i el PSC (97,8%, 94% i 85,5%, respectivament). On les coses estan molt més renyides és a ICV-EUiA i a Podem. Si bé s’imposa el no entre els seus votants (amb el 49,7% i el 70,4%), hi ha un 39,1% dels votants ecosocialistes i un 23,5% dels de la formació de Pablo Iglesias que voldrien veure Catalunya convertida en un estat independent.
La tercera via també baixa
La majoria creu que Catalunya rep un tracte injust de l’Estat i que no té prou nivell d’autonomia. De fet, quan es pregunta a l’enquesta pel model territorial preferit, guanya la independència amb el 37,6% -la xifra es va disparar a finals del 2011, coincidint amb la victòria del PP a les generals, i va arribar a un màxim del 48,5% el novembre del 2013, però en l’últim baròmetre ja era del 39,1%-, seguida de les opcions que es decanten per mantenir algun tipus de relació amb Espanya. Hi ha, però, un canvi significatiu. Al sondeig del febrer un 26,1% volia un estat dins una Espanya federal (optava, doncs, pel que es coneix com a tercera via) i ara la xifra baixa al 24%. Aquesta opció es veu, de nou, superada pels partidaris de mantenir l’actual statu quo autonòmic, que passen del 24% al 29,3%. Els que voldrien una recentralització completa i que Catalunya fos només una regió continuen en una posició marginal (4%).
¿Això té traducció a nivell electoral? L’enquesta del CEO no ho detalla. Atès que el treball de camp es va fer les tres primeres setmanes de juny i que quan CDC va anunciar el 18 de juny que trencava amb Unió pel no a la independència a la seva consulta del 14 de juny ja s’havien fet el 80% de les entrevistes, l’ens demoscòpic va decidir oferir només intenció directa de vot. No hi ha, per tant, ni cuina demoscòpica ni la posterior assignació d’escons. En intenció directa de vot, CiU (es preguntava per la federació, que està en vies de dissolució) i ERC haurien empatat amb el 13,3%, bàsicament per la davallada dels republicans. El PSC milloraria les perspectives i Podem seria la tercera força.
Una última dada: el 58,9% diu que el 27-S anirà a les urnes pensant en la crisi, el 21,1% en el procés i un 14,6% en els dos assumptes.
El PP i Unió celebren les dades del sondeig
El govern estatal celebra que el suport a la independència continuï caient a Catalunya. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va afirmar que es “consolida una tendència” perquè els ciutadans cada cop valoren més “la unitat i la solvència d’una nació com Espanya”. Al seu torn, el secretari general d’Unió, Ramon Espadaler, va opinar que les dades “donen la raó a UDC” en la seva voluntat de “combatre” amb “diàleg” que Catalunya es parteixi en dos per l’independentisme i es posi en risc la cohesió social i territorial. “Ens resistim a acceptar que tenim dos països”, va dir.