L'independentisme, minoritari al carrer i majoritari al Parlament? El CEO en deu preguntes

BarcelonaEl baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) que ha presentat aquest divendres el director de l'ens, Jordi Argelaguet, dibuixa un panorama curiós. Per una banda, el nombre de partidaris de la independència cau i es veu superat pel de detractors, i, per l'altra, CiU, ERC i la CUP podrien reeditar els 74 diputats que sumen actualment o, en la pitjor de les seves expectatives, caure fins a 71, encara tres escons per sobre de la majoria absoluta (encara que amb uns equilibris diferents, amb la federació nacionalista amb menys pes i amb l'esquerra independentista imprescindible per sumar). A què respon això? En definitiva, això significa que l'independentisme cau o no?

1. El procés ha passat a un segon pla?

El CEO confirma la percepció que el procés sobiranista s'ha refredat i ja no és tan rellevant. O, com a mínim, no treu la son a tants catalans, segons es desprèn de la pregunta sobre quins són els principals problemes que té actualment Catalunya. Les relacions amb l'Estat tornen a ser el quart problema més citat, però ho fan només un 19,3% dels enquestats, molt per sota del 30,7% que el citaven en el sondeig del desembre. De fet, aquesta xifra és la més baixa des del baròmetre del juny del 2012, abans de la primera gran manifestació de l'ANC.

2. Realment ha caigut el suport a la independència?

Sí, segons diversos indicadors del CEO. Així, per exemple, un 64,1% dels enquestats creu que Catalunya ha assolit un nivell insuficient d'autonomia, un percentatge que, tot i semblar alt, és el més baix des del gener del 2011 (excepte en la darrera enquesta del CEO, on era pràcticament igual), després que el juny del 2013 arribés a assolir el màxim de 72,5%. Així mateix, des de l'octubre, els catalans que no es declaren independentistes han crescut del 48,5% al 54,4%. Igualment, els enquestats que tenen com a prioritat la independència com a estatus per a Catalunya ascendeixen al 39,1%, un percentatge superior al 36,2% del desembre, però molt per sota del 48,5% que va marcar el novembre de 2013. Com a darrera dada, el nombre de catalans que afirmaven que votarien 'sí' a la independència va oscil·lar entre el 51% i el 57% el 2012 i el 2013 (l'any passat es va fer la pregunta amb la fórmula del 9-N i, per tant, no es pot comparar), una xifra que ja va caure fins al 44,5% al desembre i que ara retrocedeix una mica més, fins al 44,1%. Per contra, els contraris a la independència pugen molt més, cosa que demostra que l'unionisme aconsegueix fer-se seus els indecisos. El 'no' a la independència no havia superat el 23,4% el 2012 i el 2013, però el desembre passat ja havia ascendit fins al 45,3% i ara encara ho fa més, fins al 48%.

3. La independència ja no es preveu beneficiosa?

Efectivament, el percentatge de catalans que creuen que en una Catalunya independent el nivell de vida seria superior cau del 45,1% de l'octubre al 38% d'ara. Els que creuen que es viuria pitjor, al seu torn, pugen del 21,7% al 26,2%. Per contra, la percepció que la convivència entre catalans empitjoraria es manté a nivells molt baixos i la idea que la independència trauria Catalunya de la Unió Europea ha caigut del 44,9% de fa un any al 35,9% d'ara.

4. Els catalans confien que ara pot arribar una oferta de l'Estat?

En realitat, no. El declivi independentista no respon a un augment de les expectatives que l'Estat ofereixi un acord acceptable. Només ho creu un 21,5% dels catalans (fa un any era el 23,7%) i ho veu improbable o impossible un 64,5%. Fins i tot ho veuen improbable els votants dels partits amb electorats federalistes com el PSC (poc o gens probable per al 57,4% de l'electorat), ICV-EUiA (63,6%) i Podem (65,6%).

5. Amb tot això, com és que els partits independentistes obtenen la majoria absoluta?

La immensa majoria d'enquestats favorables a la independència voten partits que també hi donen suport, cosa que concentra el vot. A banda de CiU, ERC i la CUP, un 24,3% dels votants d'ICV-EUiA i el 15,2% dels de Podem volen la independència, però el PSC només reté els electors que la rebutgen i els ecosocialistes han perdut suports per aquesta banda. A més, CiU, ERC i la CUP són els tres partits amb els votants més mobilitzats: en una escala de l'1 al 10, afirmen que votaran entre el 9,28 i el 9,35, mentre que en el cas dels votants de C's aquests se situen en un 8,01, els del PSC en el 8,04, els de Podem en el 8,2 i els del PP en el 8,36 (sols ICV-EUiA els té activats, en el 9,21).

6. La majoria en escons reflecteix un suport majoritari en vots?

No, ja que entre CiU, ERC i la CUP sumarien un 45,7% dels vots en les eleccions catalanes, mentre que la resta de forces amb representació parlamentària en rebria el 48,8%. La majoria d'escons (els tres partits independentistes en traurien entre 71 i 74 i la majoria es troba en 68) respon a l'aplicació de la llei d'Hondt (les dues principals forces són independentistes) i al fet que obtindrien més suports fora de la demarcació de Barcelona, on és més fàcil obtenir diputats amb menys vots. Aquest fet podria distorsionar la lectura dels resultats de les eleccions si es consideressin plebiscitàries. En les eleccions estatals, a més, els independentistes traurien el 37,8% dels vots i els altres partits el 55,5%.

7. Els catalans estan d'acord a fer del 27-S unes plebiscitàries?

No, ja que els electors afirmen que primaran molt més les propostes en l'àmbit econòmic contra la crisi. Així ho afirma el 50,9% dels enquestats, mentre que només el 22,3% prioritzarà el projecte sobre l'estatus polític de Catalunya i un 17,4% tindrà en compte els dos eixos. Fins i tot en el baròmetre de l'octubre del 2012, abans de les darreres eleccions catalanes, la preferència per la proposta nacional era superior: ho era per al 35,2% dels catalans, 13 punts més que ara. De fet, només els votants de CiU i ERC veuen l'estatus de Catalunya com a prioritari (un 48,7% i un 46,2% dels electorats respectius), la CUP té el votant dividit i els de la resta de partits es fixen majoritàriament en les propostes contra la crisi.

8. Pot haver-hi més transvasament cap a forces no independentistes?

Les dades del CEO no ho preveuen. De fet, els votants dubtosos ho estan entre partits independentistes o entre no independentistes, no n'hi ha gaires que dubtin entre una opció unionista i una d'independentista. El 5,7%, per exemple, dubta entre CiU i ERC, un 2,6% entre ERC i CUP, un 1,2% entre PSC o Podem i un altre 1,2% entre ICV-EUiA i Podem.

9. Com afecta la gestió del Govern?

És difícil dir si la gestió del Govern ha incrementat o reduït el nombre d'independentistes, tot i que segurament sí que explica el canvi d'equilibris parlamentaris i el creixement d'ERC i, sobretot, la CUP. I és que un 58,2% dels catalans suspèn l'executiu, que obté una nota mitjana de 3,71, tot i que a l'octubre es mantenia en el 4,5. Només l'aprova el votant de CiU, amb un 6,26, i, molt just, el d'ERC, amb un 5,2.

10. Com influeix l'arribada o l'auge de Podem i C's?

Dues forces noves o fins fa poc petites com Podem i C's empatarien com a tercera força amb 16-17 diputats cadascuna. Com influeix això en els equilibris entre blocs? En el cas de C's poc, ja que sobretot pren vot del PP (li arrabassa el 22,9%), tot i que també en rebria el 9,1% dels que no van votar el 2012. Així mateix, Podem també rep vot sobretot de partits unionistes com el PP (el 9% del seu antic votant), el PSC (el 29,2%), ICV-EUiA (el 20%) o C's (el 9,8%), però en aquest cas també pesca un 9,2% del votant de la CUP del 2012, l'11,3% dels que van votar opcions extraparlamentàries o nul, el 16% dels que ho van fer en blanc i el 13,5% dels que no van votar (abstencionistes o menors d'edat). Així, Podem suma nous electors al sac de les forces parlamentàries i en favor del bloc unionista. Ho compensen en certa mesura ERC i la CUP, que també sedueixen el 28,6% dels que van votar extraparlamentaris o nul i el 8,3% dels que no van votar el 2012.