L'ocàs de la vella política: les claus del sondeig del CEO

BarcelonaLa gestió de la crisi, el procés polític català i els escàndols de corrupció han configurat una tempesta perfecta que fa trontollar els fonaments del sistema polític sorgit de la Transició i esbossa un nou tauler de joc basat en formes més participatives i més poder de decisió i control per part de la ciutadania. Amb una CiU que no atura la caiguda malgrat que el seu líder, el president Artur Mas, surt com a guanyador del debat de política general, ERC es consolida com el partit amb més opcions per imposar-se en unes eventuals eleccions catalanes en què també el PSC seguiria caient mentre Podem irrompria amb força a la cambra catalana sense ni tenir cara visible a Catalunya. L'alt percentatge d'indecisos (el 23%), però, deixa oberta la partida.

Segons l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió sobre el debat de política general d'enguany presentada aquest divendres, ERC s'imposaria com a primera força del país amb una intenció directa de vot (sense cuina prèvia ni projecció d'escons) del 19,8%, ampliant així l'avantatge amb els seus socis parlamentaris de CiU -castigats per escàndols com el de Jordi Pujol i amb el partit majoritari de la coalició, CDC, en procés de refundació- que obtindrien el 13,1% dels vots, fins a quatre punts menys que en el mateix sondeig d'ara fa un any. L'enquesta -una mostra de 800 persones entre el 19 i el 25 de setembre, després de l'aprovació de la llei de consultes però abans de la firma del decret de convocatòria del 9-N- revela que gairebé un de cada cinc electors que afirmen haver votat CiU el 2012, ara optaria pels republicans, que gaudeixen d'una sòlida fidelitat de vot del 75,6%, davant el 42,4% de CiU.

L'altre gran partit català sortit del sistema polític dissenyat durant la Transició, el PSC, no aconsegueix aturar la sagnia i veu perillar la tercera posició. Amb un modest 5,8% dels vots, dues dècimes menys que en l'enquesta de fa un any i 3,8 punts per sota del resultat obtingut amb Pere Navarro a les eleccions de 2012, el partit comandat ara per Miquel Iceta veu com C's li trepitja els talons, malgrat el retrocés dels de Rivera respecte als resultats del sondeig de fa un any. C's obtindria un 5,3% en intenció directa de vot, mig punt menys que en l'enquesta sobre el debat de política general del 2013, però dues dècimes més que en els comicis del 2012. Si la fidelitat dels votants del PSC cau al 44,2% i gairebé un de cada quatre electors seus el 2012 dubta ara si tornaria a votar els socialistes, la de C's es manté en un sòlid 66,7%.

Les dades de l'enquesta permeten concloure que el PSC té fugues principalment a Podem (7,8% dels seus electors), cap a C's (6,5%) i cap a ERC (5,2%) en el que s'esbossa com un autèntic procés centrifugador que té en els seus electors ara indecisos -el 24,7%- la seva principal esperança. El tradicional vot ocult entre els votants del PP a Catalunya fa que el partit de Sánchez-Camacho quedi situat a la cua, amb una intenció directa de vot de només el 2,1%.

Efecte Podem

La novetat més destacada de l'actual sondeig és la irrupció amb força de Podem, que, malgrat que ni tant sols té cara coneguda a Catalunya, se situaria al mateix nivell que ICV-EUiA. Els ecosocialistes obtenen una intenció directa de vot del 4% (el 2012 va rebre el suport del 6,84% dels vots), una dècima menys que Podem, amb el 3,9%. Més enllà del retrocés d'ICV-EUiA, la dada preocupant per als de Joan Herrera i Dolors Camats és una fidelitat de vot de les més baixes del panorama polític català (el 44,2%), i que l'11,5% dels seus electors diuen que ara votarien Podem, el 5,8% a la CUP i el 3,8% a ERC. El 23% dels votants d'ICV es manifesten ara indecisos.

Podem passa al davant de la CUP, malgrat que el partit de l'esquerra alternativa independentista manté una lleugera tendència a l'alça. Així, a dia d'avui un 2,9% dels enquestats diu que votaria el partit que encapçala David Fernàndez. Això és, mig punt més que a les eleccions del 2012 i que en l'enquesta del 2013.

Ampli suport al 9-N

Un cop més, l'enquesta del CEO mostra com l'amplíssima majoria social del país vol ser preguntat sobre el futur polític de Catalunya en la consulta del 9-N. El 70,8% dels enquestats responen afirmativament a la pregunta: «Vostè està a favor o en contra que es convoqui una consulta el proper 9 de novembre sobre si Catalunya ha de ser un estat, i si aquest estat ha de ser independent?». El rebuig al 9-N se situa en el 22,9% i el 6,4% no es posiciona.

El sondeig revela que el suport a la consulta se situa en el 97,1% entre els enquestats que diuen que votarien CiU, el 96,8% entre els d'ERC, el 96,9% entre els d'ICV-EUiA, el 95,7% dels de la CUP, el 67,7% dels de Podem, i fins i tot el el 41,3% dels del PSC i el 28,6% dels de C's. En canvi, el 56,5% dels votants del PSC rebutgen el 9-N, com també el 61,9% dels de C's i la immensa majoria dels del PP.

Mentre les forces contràries a la consulta d'autodeterminació situen el debat en el pla identitari, el cert és que els resultats de l'enquesta ho matisen significativament. El 19% dels enquestats que diuen sentir-se només espanyols, el 48,8% dels que se senten tant espanyols com catalans i més del 96% dels que se senten o bé més catalans que espanyols o només catalans, es manifesten a favor del 9-N.

Només els líders dels partits que donen suport a la consulta del 9-N superen la línia de l'aprovat per la ciutadania. Així, Oriol Junqueras (ERC) treu un 5,75 sobre 10; Artur Mas (CiU), un 5,54; David Fernàndez (CUP), un 5,31, i Joan Herrera (ICV-EUiA), un 5,16. Miquel Iceta (PSC) no arriba al 5 de l'aprovat i es queda amb una nota del 4,33; Albert Rivera (C's), del 3,34, i Alícia Sánchez-Camacho (PP) és qui treu més mala nota, amb un 2,04. Tot plegat és l'esbós d'un país en transformació que es reconeix majoritàriament d'esquerres i que té poca confiança que la situació política millori després del debat de política general.