ERC pren distància respecte a JxCat i guanyaria les pròximes eleccions al Parlament

BarcelonaSetmana intensa demoscòpicament parlant amb tres enquestes en pocs dies que dibuixen un escenari procliu a la victòria d'ERC en les pròximes eleccions al Parlament. Tant l'Institut de Ciències Polítiques i Socials com el Centre d'Investigacions Sociològiques apuntaven l'avantatge dels republicans, però el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) és l'únic que s'ha arriscat a fer un pronòstic dels resultats: ERC, amb el 24,4% dels vots, obtindria entre 36 i 37 diputats el 14 de febrer, pels 28-30 i 18,7% dels vots amb què la seguiria JxCat. En la forquilla alta de l'estimació, els actuals dos socis de Govern arribarien als 67 escons, fet que els impediria assolir la majoria absoluta i, per tant, els obligaria a buscar aliances entre la resta de formacions parlamentàries. Segons les dades, l'independentisme sobrepassaria el 50% dels vots si a ERC, JxCat i la CUP s'hi suma també el PDECat (50,8%).

Una de les dades destacades de l'enquesta és la irrupció de l'extrema dreta al Parlament. Vox dobla les perspectives que el CEO li donava al mes de juliol i podria optar a assolir entre 7 i 8 diputats, cosa que generaria un quàdruple empat amb el PP (8-9), Catalunya en Comú - Podem (7-9) i la CUP (6-8). El PDECat també té opcions d'aconseguir accedir a la cambra catalana amb un únic diputat. Per la part intermèdia, el PSC s'estanca en els 22-23 escons i Cs continua caient amb força fins a situar-se en els 13-14 diputats.

Si es confirmen els pronòstics, la de Vox seria la irrupció més fulgurant d’un partit al Parlament en els últims gairebé quaranta anys. Rellevaria Aliança Popular (AP), que el 1984 va aconseguir 11 diputats sense haver-se presentat als comicis de 1980. C’s en va obtenir 3 el 2006; van ser 4 els de Solidaritat el 2010; i 3 també va obtenir la CUP el 2012. Són diferents els casos de partits que eren hereus d’altres que ja tenien representació parlamentària, com ICV el 1988 (9 escons), que substituïa el PSUC; el PP el 1991 (7), hereu d’AP; i el 2015 el cas de JxSí era una coalició electoral entre CDC i ERC. CSQP (11) també el 2015 i els comuns (8) el 2017 ocupen l’espai que havia deixat Iniciativa.

La precampanya ja fa setmanes que va començar i el baròmetre del CEO recull l'efecte que pot haver generat la inhabilitació del president, Quim Torra, i la seva substitució temporal pel vicepresident Pere Aragonès. L'enquesta es va fer de manera presencial entre el 13 d'octubre i el 7 de novembre a 2.000 persones. Tot i això, encara no es pregunta per la valoració d'Aragonès i tampoc per la de cap dels precandidats de JxCat.

Junqueras segueix sent el millor valorat

Oriol Junqueras continua sent el líder més ben valorat i és, de fet, l'únic que aprova amb un 5,56, lleugerament per sota de les dades de l'enquesta sociopolítica que es va fer a l'octubre. L'altra líder republicana que se sotmet a l'escrutini és Marta Rovira, segona en el rànquing amb un 4,8. Per darrere arriben el president del grup d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens (4,78), i el ministre socialista de Sanitat, Salvador Illa (4,76). Per sobre del 4 també hi ha el diputat de la CUP Carles Riera (4,67); la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach (4,3), i els dos representants de JxCat per qui s'ha preguntat: Quim Torra (4,14) i Carles Puigdemont (4,09). Tanquen la llista el primer secretari del PSC, Miquel Iceta (3,76), i els candidats del PP (Alejandro Fernández, 2,21) i Ciutadans, amb Lorena Roldán (2,29), per sobre del cap de llista el 14-F, Carlos Carrizosa (2,03). Roldán, però, no aprova ni entre els votants de Cs.

Com acostuma a passar, Junqueras obté bona puntuació entre els votants d'ERC, de JxCat, de la CUP i dels comuns –també del PDECat– i entre els del PSC supera el 4, mentre que Puigdemont basa la seva popularitat entre els votants bàsicament independentistes: és qui obté la millor nota entre els seus votants (JxCat) i aprova també entre els de la CUP i ERC –i el PDECat–, però suspèn amb molt mala puntuació quan es pregunta a la resta de votants de partits de l'arc parlamentari.