El centredreta català pren posicions abans de les eleccions
L’espai continua atomitzat malgrat els esforços per arribar a acords abans dels comicis
BarcelonaEl centredreta català continua mantenint reunions constants i fent càlculs. Però, malgrat la inexcusable convocatòria electoral que s’acosta a Catalunya, els partits d’aquest espai encara no han arribat a cap acord per sumar. Sí que es percep que cadascun d’ells s’està movent per guanyar terreny i arribar més ben situat a les negociacions finals. El Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) es va constituir dissabte com a partit, Units per Avançar (UxA) ha impulsat Albert Batlle com a candidat i Lliures celebrarà el 2 de juliol la cinquena conferència després d’haver descartat la confluència amb la Lliga Democràtica, que, al seu torn, també ha fet canvis interns. El secretari general de la Lliga, Josep Ramon Bosch (expresident de Societat Civil Catalana), renunciarà al càrrec en els pròxims dies, segons veus de la formació. Una plaça que s’havia ofert a l’excandidata de Convergents Sílvia Requena i ella ha acceptat aquest cap de setmana, apunten fonts del seu entorn.
El PNC es constitueix
En l’ampli ventall de partits que aspiren a seduir el votant catalanista de dretes, el PNC -liderat per l’ex coordinadora general del PDECat Marta Pascal- es va presentar públicament dissabte com el partit de les “propostes realistes”. El PNC manté contactes amb tot l’univers de centredreta catalanista i, en paral·lel, també segueix de prop el rumb del PDECat, en plenes negociacions amb la Crida. Tot i els vasos comunicants entre les dues formacions, Pascal insistia dissabte en una entrevista a l’ARA que el PNC no vol ser “la crossa de ningú”. Amb tot, la formació no pot ignorar els moviments del Partit Demòcrata perquè si acabés trencant amb la Crida això canviaria del tot l’escenari.
En paral·lel, UxA ja ha estès públicament la mà a Pascal. Fonts del partit insisteixen en la necessitat de bastir una “confluència catalanista” capaç de condicionar el nou Govern per “reconstruir el teixit econòmic i social”. En aquest context, el tinent d’alcalde de Barcelona Albert Batlle es va mostrar disposat en una entrevista a La Vanguardia a “liderar un projecte davant l’independentisme”. “Parlem amb tothom”, apunten les mateixes fonts, que consideren que la fórmula del possible acord no seria un obstacle. Amb tot, destaquen la seva aposta per una suma de “persones i forces socials” per damunt de les sigles.
Un dels esculls que hi ha entre les diferents formacions és el grau de sobiranisme que plantegen. “No hauria de ser una frontera”, recalquen fonts de Convergents, un partit que es declara sobiranista i que manté contactes amb tot l’espai. Però l’aposta del PNC per un referèndum pactat i la via escocesa ha posat en alerta formacions com Lliures i la Lliga Democràtica. Fonts de Lliures creuen que per poder obrir negociacions cal acordar un programa electoral assumible per totes les parts i que pugui seduir votants desenganyats del Procés, però també de Ciutadans. En paral·lel, Lliures ha descartat el procés d’unificació amb el partit liderat per Astrid Barrio, que havia quedat en pausa pel covid-19. Fonts de Lliures descarten que el motiu siguin les reticències de sectors del PNC i UxA a presentar-se amb la Lliga i insisteixen que el compromís de comptar amb ells de cara als comicis vinents es manté. Amb tot, les tibantors hi són i fonts de la Lliga lamenten l’existència de “línies vermelles i vetos personals”. “Però no defugirem el diàleg, cal donar prioritat a construir un espai”, insisteixen. En paral·lel a aquests contactes, la Lliga manté converses amb el PP, el PSC i Cs. Aquestes últimes setmanes la formació s’ha reunit amb Cs, tot i que sense plantejar-se de moment la possibilitat d’aliances de cara a les eleccions, apunten fonts dels dos partits. No obstant això, veus de la Lliga valoren positivament el gir al centre que ha fet la formació taronja a Madrid, sota les ordres d’Inés Arrimadas.
Tot està obert encara, però tothom admet que l’excés d’ofertes de centredreta catalana pot acabar reduint enormement la seva capacitat d’influència. Amb eleccions imminents, el marge que tenen per arribar a acords és cada vegada més petit.
