La centralitat del PSC en el nou escenari polític

L'enquesta del CEO publicada l'endemà de la investidura de Pedro Sánchez té una rellevància especial, perquè dibuixa un escenari diferent del que tenim ara. És cert que les enquestes ja detectaven des de fa temps el bon moment del PSC a Catalunya, confirmat a més pels bons resultats a les municipals i, sobretot, a les generals. I en paral·lel es veien els problemes de l'independentisme en general. La baixada d'ERC a les municipals i a les espanyoles, juntament amb l'estancament de Junts i els mals resultats de la CUP, ja va ser un toc d'alerta. Ara l'enquesta del CEO ens diu que el PSC seria la primera força amb diferència del Parlament, amb entre 39 i 45 escons, i trencaria així l'empat amb ERC que es donava fins ara als sondejos i també al Parlament, on tots dos tenen 33 escons. Els republicans es quedarien més o menys igual, amb entre 29 i 34 escons, mentre que en aquest cas seria Junts qui tindria una baixada més pronunciada i passaria dels 32 actuals a entre 19 i 24. Això, sumat a la baixada de la CUP, que podria perdre fins a 5 escons i quedar-se amb 4, és el que fa que, per primer cop en molts anys, l'independentisme pugui perdre la majoria al Parlament.

És cert que aquesta majoria, que és la que va votar la investidura de Pere Aragonès el 2021, no és ara operativa al Parlament, sobretot arran de la sortida de Junts del Govern. Però no per això deixaria de ser un fet políticament significatiu. A més, sense aquesta suma possible, tota la resta d'alternatives passarien per un govern amb el PSC i per la figura de Salvador Illa, que té com a objectiu principal recuperar la presidència de la Generalitat per als socialistes. De fet, els bons resultats del PSC a Catalunya són el gran argument de Pedro Sánchez per justificar la seva política de distensió amb l'independentisme. I col·locar Illa a la plaça de Sant Jaume, desbancant un president independentista, seria un triomf importantíssim per a ell.

És evident que l'independentisme té mala peça al teler i està obligat a fer una reflexió sobre quins són els motius que han portat el PSC a ser ara mateix el partit central a Catalunya: no només guanya les generals amb diferència i és primera força (amb vots) al Parlament, sinó que controla els principals ajuntaments del país i la poderosa Diputació de Barcelona, a més de tenir una presència molt significativa al govern espanyol. S'ha d'admetre que el tàndem Sánchez-Illa ha fet forat a Catalunya com feia temps que no passava. Ara bé, l'experiència demostra que no es pot dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat, i que d'aquí a les pròximes eleccions catalanes poden passar moltes coses. Caldrà veure quins efectes té l'amnistia, per exemple, i com això afecta els lideratges dels partits. També caldrà veure si ERC i Junts obtenen rèdits dels seus pactes amb el PSOE, un cop s'ha demostrat que només l'aritmètica fa moure els socialistes cap a cessions en àmbits com l'autogovern. Hi ha temps, però el que és evident és que el PSC ha superat ja la crisi que el va fer tocar fons durant el Procés.