Madrid, les Castelles i l'Aragó: l'Espanya que vol fer marxa enrere en l'estat autonòmic

BarcelonaEl programa electoral de Vox, en el seu punt 6, reclama: “Transformar l’estat autonòmic en un estat de dret unitari que promogui la igualtat i la solidaritat en lloc dels privilegis i la divisió. Un sol govern amb un sol Parlament per a tot Espanya. Com a pas previ: devolució immediata a l’Estat de les competències en educació, sanitat, seguretat i justícia, i limitar en tot el possible la capacitat legislativa autonòmica”. Fins fa molt poc aquestes posicions unitaristes i antiautonòmiques eren marginals en el debat públic espanyol perquè cap partit important les defensava, però, arran de la irrupció de Vox, l’última enquesta del CIS detecta que en territoris com Madrid, les dues Castelles, Cantàbria i l’Aragó el centralisme s’ha fet fort i ja és pràcticament majoritari.

Així, el baròmetre del gener dibuixa una Espanya que vol fer marxa enrere en el desenvolupament de l’estat de les autonomies consagrat a la Constitució del 1978, curiosament en el mateix article, el número 2, que proclama la unitat de l’Estat: “La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles”. Suprimir l’estat autonòmic faria necessària, per tant, una reforma constitucional que ara com ara sembla molt llunyana.

Això no és obstacle, però, perquè en el cas de Madrid, Cantàbria i Castella-la Manxa ja siguin més els ciutadans que aposten o bé per suprimir directament les autonomies o bé per retallar l’autogovern que els que defensen mantenir les coses com estan o avançar en la descentralització. En el cas de Madrid un 22,3% prefereixen la primera opció i un 25,6% la segona. Sumant aquestes preferències s’arriba a un 47,9% i se supera la suma del 27,3% que volen deixar les coses com estan, el 12% que volen autonomies amb més competències i el 4,3% que defensarien que les comunitats es poguessin constituir en estats independents. En total aquests tres sectors sumen un 43,6%. A Castella i Lleó és on hi ha més partidaris de tornar a l’unitarisme (30,8%), però els que volen fer marxa enrere són un 45,3% enfront d’un 48,3%. A l’Aragó es dona una fenomen similar.

El suport a l’estat autonòmic, però, augmenta a les regions més meridionals com Extremadura, Andalusia i Múrcia, i en territoris amb llengua cooficial com Galícia, el País Valencià i les Balears, on el suport a l’ statu quo es manté relativament fort. Aquest fenomen és especialment significatiu entre els gallecs (62,3% de suport a deixar les coses com estan), Andalusia (58,2%), Múrcia (56,3%) i Astúries (53,3%). Per contra, és baix a Cantàbria (22,5%) i Catalunya (22,9%), tot i que per motius oposats. Els primers perquè estan a favor de la recentralització, i els segons perquè no permet la independència o volen més autogovern.

I és que els últims anys l’abisme entre l’Espanya recentralitzadora i la que vol aprofundir en l’autogovern o fins i tot assolir la independència no ha fet més que augmentar. Catalunya i el País Basc són cada cop realitats més diferenciades, amb visions contraposades sobre com s’ha d’organitzar l’Estat. A Catalunya la suma dels que volen la independència (37,7%) i més autogovern (25,5%) arriba als 63,2%, i al País Basc al 56,8%. De la resta només Navarra s’hi acosta (42,9%).

Votants grans i conservadors

Si mirem el perfil de les persones que creuen que les autonomies són un error veurem que són d’ideologia conservadora i gent gran. Així el 51,1% dels votants del PP a les eleccions del 2016 ja són partidaris o bé de retornar competències a l’Estat (18,3%) o de suprimir les autonomies (32,2%). En el cas de Cs la pulsió recentralitzadora es queda en un 44,9% (23,2% volen un estat únic i el 21,7% menys autonomia). El sondeig indica que molts d’aquests votants del PP i Cs del 2016 s’estan passant ara a Vox, que té un discurs desacomplexat en aquesta qüestió. En canvi a l’esquerra aquestes posicions són minoritàries. En el PSOE els que volen fer marxa enrere sumen un 20,6% i a Podem, curiosament, un 22,1%.

Aquestes dades dibuixen una Espanya fracturada en tres: la que vol tornar al centralisme, la que prefereix no tocar res i la que aspira a avançar en la descentralització o fins i tot a la independència. Ja no són dues Espanyes, sinó tres, i amb fronteres ben delimitades.