Centenars de persones secunden la crida d'Òmnium a autoinculpar-se pels fets de l'1-O
Mauri agraeix el gest de "solidaritat i de reafirmació" i creu que la campanya serà "massiva"
BarcelonaRiuada de solidaritat. Centenars de persones van secundar ahir la crida d’Òmnium a autoinculpar-se per protestar contra la sentència del judici de l’1-O i en suport als presos polítics. Els signants van emplenar un formulari en què acreditaven haver participat en la manifestació del 20 de setembre del 2017 a la conselleria d’Economia i en el referèndum de l’1-O, les dues convocatòries per les quals el Tribunal Suprem ha condemnat a entre 9 i 13 anys de presó els líders independentistes. L’acció, que es va fer de manera simultània als jutjats de les quatre capitals de demarcació, va tenir com a epicentre la Ciutat de la Justícia de Barcelona per la quantitat de gent que s’hi va aplegar, bona part de la qual se’n va anar sense poder omplir el formulari perquè només s’hi podia accedir d’un en un. Fins a les 14 hores s’havien presentat 188 denúncies.
Més problemes hi va haver als jutjats de guàrdia de Girona, Lleida i Tarragona. El TSJC va acordar que només es podrien tramitar 25 autoinculpacions diàries perquè els jutjats de guàrdia tenen assignades altres tasques de caràcter urgent i es podria col·lapsar el servei. Un barem de què queda exempta Barcelona perquè disposa de quatre jutjats de guàrdia diaris que permeten atendre totes les qüestions que els són assignades. Aquesta limitació va provocar que es visquessin moments de tensió a Girona. Obeint la instrucció del TSJC, els Mossos van barrar el pas als concentrats després que s’autoinculpessin 25 persones, però la gent es va negar a marxar tot i les empentes de la policia. La mediació de la direcció d’Òmnium va permetre, finalment, que les 150 persones que feien cua poguessin autoinculpar-se.
“Volem que l’Estat reaccioni”
El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, va agrair el “gest de compromís personal, solidaritat i reafirmació” de les persones que van anar als jutjats i es va mostrar confiat que sigui “l’autoinculpació més massiva de la història del nostre país”. “Si a Cuixart i a la resta de presos els han condemnat a 9, 10 o 13 anys de presó, el que haurien de fer és condemnar els dos milions de persones que van votar l’1-O o els que el 20-S vam sortir a manifestar-nos pacíficament”, va reblar Mauri. “Volem que l’Estat reaccioni, perquè és un conflicte polític que no hauria de passar mai pels tribunals ni per la presó. Però si l’Estat vol que aquesta batalla pels drets i les llibertats es lliuri en aquest camp, nosaltres també serem als jutjats”, va afegir el vicepresident d’Òmnium.
Turín Ambit, una de les persones que va autoinculpar-se, va justificar el seu gest: “Votar mai es pot considerar un delicte”. Josep Foradada, una altra de les persones que van ser ahir a la Ciutat de la Justícia, va exposar per què ho feia: “Per contradir la sentència, perquè l’única violència la van exercir les forces de seguretat de l’Estat i perquè ningú ens va cridar a mobilitzar-nos a la conselleria”. L’home, que llavors treballava a la rambla de Catalunya, a pocs metres de la conselleria, va explicar que “la gent va anar al departament quan es va assabentar de l’escorcoll per la ràdio”, i va subratllar que “els primers que van pujar als cotxes policials van ser els treballadors dels mitjans de comunicació, com es veu en les imatges”.
Aquesta iniciativa, que s’emmiralla en el moviment per la insubmissió o l’avortament, no ha comportat mai conseqüències penals. De fet, les denúncies que van presentar al març una trentena d’intel·lectuals de l’Estat en solidaritat amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart als jutjats de Madrid no han comportat que s’obri cap procés judicial contra ells. Els jutges, que només han respost 8 de les 30 denúncies, han arxivat les causes per diferents motius: perquè el delicte s’havia comès fora de Madrid, perquè el denunciant no era el convocant de les protestes o perquè no aportava proves de la seva comissió. L’advocat que els representa, Víctor Sampedro, va assenyalar a l’ARA que s’han arxivat perquè “en democràcia no es pot investigar com a delicte convocar o donar suport a una manifestació”.