Els cent dies de gràcia de l’instructor
PeriodistaEl magistrat Pablo Llarena ja ha superat els cent dies d’instrucció des que va ser nomenat el 31 d’octubre. Des de llavors, si s’exceptua una petició inicial de diligències de la fiscalia, en part pendent de materialitzar, l’instructor ha gaudit d’un “període de gràcia”: cap de les defenses ha començat a sol·licitar la pràctica de prova. Resulta paradoxal: mentre les filtracions parlen d’un ràpid final de la instrucció de la causa per rebel·lió, només s’han portat a terme les diligències ordenades per l’instructor. La fiscalia té pendent, segons ha sabut l’ARA, sol·licitar una llarga llista d’iniciatives, però espera que una de les seves principals peticions -la incorporació del major Josep Lluís Trapero i de Josep Maria Jové a la causa del Suprem- obtingui una resposta del magistrat, que s’ha limitat a assenyalar en una de les seves providències que “en el seu moment s’acordarà”.
Les declaracions de sis nous imputats -Mireia Boya, Marta Pascal, Marta Rovira, Anna Gabriel, Artur Mas i Neus Lloveras- va ser una decisió adoptada per Llarena i anunciada el 22 de desembre passat sense consultar-ho amb la fiscalia. El resultat és que la fiscalia no tenia previst, en principi, sol·licitar mesures cautelars contra aquests imputats. El cas de l’exdiputada de la CUP, Mireia Boya, n’ha sigut un exemple. Fonts judicials assenyalen que en aquests moments, després d’una primera fase especialment intensa -amb les presons incondicionals decretades els mesos d’octubre i novembre-, ni raons d’urgència ni tampoc de risc fan pertinent adoptar mesures cautelars. En aquests cercles, precisament, s’assenyala que l’acció del jutge instructor estava guiada, segons va deixar constància en les interlocutòries de denegació de la llibertat a Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez, pel risc de reiteració delictiva.
Ordre d’arrest internacional
Però la possibilitat que la dirigent de la CUP Anna Gabriel hagi pres la decisió de no comparèixer davant de Llarena -després d’haver sol·licitat un ajornament de la seva citació inicial- i sigui a Ginebra, a Suïssa, replanteja el risc de fuga com un dels principals arguments. Si es confirma la decisió de Gabriel, el magistrat no necessita una iniciativa de la fiscalia perquè Suïssa no és membre de la Unió Europea i, per tant, no es tracta de sol·licitar una euroordre de detenció d’entrega -una iniciativa que sí que requereix la iniciativa del fiscal-, sinó de dictar una ordre d’arrest internacional perquè detinguin Gabriel per extradir-la.
Això sí, per fer-ho prèviament l’instructor haurà de dictar una interlocutòria de presó. Per tant, haurà de comptar amb una petició de les acusacions. “Que ho suggereixi a Vox”, ha dit sense amagar la seva ironia una font consultada en referència a l’acusació popular del partit d’ultradreta. En aquest cas, Llarena hauria de comptar amb un nou front a l’estranger, simultani al de Carles Puigdemont a Bèlgica, i això vol dir presentar la batalla de l’extradició d’Anna Gabriel a Suïssa.
L’impacte de la decisió de Gabriel
¿S’embarcarà Llarena en aquest curs immediatament? ¿O, fidel a la seva negativa a cursar l’euroordre per detenir Puigdemont a Dinamarca, deixarà l’ordre contra Gabriel per més endavant, en funció de com avanci la instrucció i pugui dictar les interlocutòries de processament? Fonts judicials han assenyalat a l’ARA que l’impacte de la decisió de Gabriel -que s’ha de confirmar demà- no hauria de canviar el criteri de la fiscalia sobre Marta Pascal i Marta Rovira, per a les quals no hi havia disposició, segons han apuntat, de sol·licitar mesures cautelars.
