El Nadal més clàssic torna a les institucions catalanes

BarcelonaAra ve Nadal i la política catalana s'ha engalanat amb l'esperit nadalenc més tradicional dels últims anys. Les institucions que ara lideren el PSC i Junts han encarat aquestes dates tornant als valors cristians més clàssics. A l'Ajuntament de Barcelona, per exemple, s'han allunyat dels pessebres més moderns d'Ada Colau mentre que el Parlament ha retornat el costum d'acomiadar l'any cantant nadales com el Fum, fum, fum.

Ajuntament de Barcelona

No és el primer Nadal de Jaume Collboni al consistori, però sí el primer cop en anys en què el pessebre es troba dins de l'Ajuntament en comptes de la plaça Sant Jaume. Enguany s'ha ubicat al Pati de Carruatges de l'Ajuntament, fet que ha generat certa polèmica, tot i que res a veure amb la dels pessebres de l'anterior alcaldessa, que optaven per reimaginar la tradició cristiana. Collboni n'ha instal·lat un de tradicional de 8 metres de llarg i 4 d'ample manufacturat per l'Associació de Pessebristes de Barcelona amb elements que aboquen al mar i amb referència a la Copa Amèrica de vela. Es pot visitar fins al 5 de gener, com també l'espectacle lumínic que hi ha a la plaça Sant Jaume, on s'ha instal·lat un estel gegant. Molts altres ajuntaments catalans obriran també les portes aquestes festes per ensenyar les seves decoracions nadalenques.

Parlament

Fa dues dècades Artur Mas i Josep-Lluís Carod-Rovira van tancar l'any cantant amb la resta de diputats. Aquestes festes el nou president del Parlament, Josep Rull, ha restaurat aquell acte informal en què els diputats mengen torrons i canten nadales per deixar de banda la crispació del dia a dia. La tradició que Rull ha recuperat va iniciar-se el 2004, però va durar tres anys. Ara hi ha pessebre, des que el 2021 la llavors presidenta, Laura Borràs, el va introduir juntament amb un arbre de Nadal, tot i que va fallar el 2022 amb la presidència interina d'Alba Vergés.

Aquest any la mesa ha mantingut l'arbre i el naixement de Jesús, però hi ha afegit dos elements: el tió i el caganer. El secretari de la mesa, Juli Fernández, va proposar instal·lar el tradicional tió de Nadal fet per la Fundació AMPANS i un caganer elaborat per l'Associació Amics del Caganer. No obstant això, la cambra no obrirà les portes durant les festes perquè la ciutadania pugui veure la decoració.

Govern

A diferència de la cambra catalana, el Govern sí que ha obert les portes per mostrar la decoració de Nadal. Ho va fer el cap de setmana del 14 i el 15 de desembre i tota la setmana següent a les tardes –fins al dia 19–. A dins de Palau s'hi ha pogut veure un avet de Nadal, un pessebre i un tió gegant de confecció pròpia que s'ha instal·lat. L'any passat, amb Pere Aragonès de president, també es van poder veure algunes d'aquestes coses, però la temàtica es va centrar en els desitjos de cara a l'any següent amb una polèmica decoració de la façana del Palau, amb grans cartells simulant desitjos penjats d'un arbre de Nadal com ara "Per una Catalunya amb més mestres i Mossos que mai".

L'executiu d'Illa, però, no s'ha estalviat la polèmica. La Casa de la Generalitat a Perpinyà, que exerceix la representació del Govern a la Catalunya del Nord, va enviar felicitacions de Nadal només en francès. Les xarxes van bullir i, finalment, hores més tard, també es van enviar en català.

Qui enguany ha recuperat una polèmica d'anys enrere per impulsar una campanya solidària ha estat l'exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena. En la cavalcada del 2016 els tres Reis d'Orient van canviar les seves túniques tradicionals per d'altres de més llampants de color rosa, groc i blau.

"No t'ho perdonaré mai, Manuela Carmena, mai", li va escriure a Twitter l'actual diputada del PP a Madrid Cayetana Álvarez de Toledo, al recordar com la seva filla li deia que el vestit del rei Gaspar no era de veritat. "¿Són vuit anys suficients per perdonar-ho?", li va respondre fa uns dies Carmena.