Els CDR, una "organització criminal" als ulls de l'Audiència Nacional

BarcelonaEl sumari de la investigació de l’Audiència Nacional que ha acabat amb l’empresonament preventiu per terrorisme de set dels nou membres dels CDR detinguts el 23 de setembre defineix el moviment com una "organització criminal" al llarg dels informes de la Guàrdia Civil que el jutge incorpora a la causa i fa seus en les resolucions. El cos policial assegura que els membres dels CDR operen "en la clandestinitat", dotant-se de sistemes de comunicació per passar inadvertits, conscients, diuen els agents, "de la naturalesa il·lícita" de les seves activitats.

La causa es va començar a investigar el 2018. La part de la investigació que ha deixat de ser secreta i a què ha tingut accés l'ARA és només una peça –que va començar pels delictes de rebel·lió i sedició i "ha mutat" en terrorisme, segons les defenses–, dins una instrucció l'abast de la qual es desconeix i que també podria incloure moviments com Tsunami Democràtic. Al llarg de més de 2.500 pàgines, els investigadors no només defineixen els CDR, sinó que també dibuixen una "cèl·lula" violenta –integrada pels set detinguts empresonats– a qui acusen de tenir uns objectius i d'estar preparant explosius per atemptar. Entre els indicis inclosos hi ha una suposada carta reivindicativa d'un d'ells, s'inclou un croquis sobre els CDR d'un dels detinguts, referències a un suposat segon grup d'agents dorments i seguiments i converses telefòniques.

Organització terrorista

Els detinguts, "una cèl·lula" amb rols marcats

A l'hora de definir els CDR en general, la Guàrdia Civil parla d'organització criminal, però en el cas dels set detinguts empresonats hi afegeix el component de terrorisme. Segons els agents, els mateixos investigats eren conscients que portaven a terme accions d'aquesta "naturalesa". Com a prova esmenten les seves converses telefòniques. "Si m'enganxen em posen terrorisme i banda organitzada", diu Ferran Jolis en una de les converses intervingudes en el sumari.

Jolis hauria dibuixat als agents un esquema del funcionament dels CDR a escala catalana, que els investigadors inclouen en la causa. Una de les parts seria el grup suposadament format pels set empresonats –tot i que ells ho neguen–, dels quals la Guàrdia Civil assegura que funcionaven com "una cèl·lula", amb uns rols determinats i uns objectius marcats. El cos hi situa al capdavant Eduardo Garzón, mentre que Jordi Ros i Alexis Codina treballarien en la fabricació d'explosius i Jolis s'encarregaria de la part de comunicacions.

Objectius

El pla per ocupar "la Casa Gran", dissenyat feia més d'un any

La Guàrdia Civil conclou que els investigats tenien un pla per ocupar el Parlament, al qual es refereixen com "la Casa Gran", amb la connivència del departament de Presidència. A partir de les converses intervingudes als arrestats, el cos armat assegura que el pla s'estudiava des de feia més d'un any i que es volia posar en marxa el "dia D", que els investigadors interpreten que es tractava del dia de la publicació de la sentència."Disposen d'una infraestructura organitzada a escala tècnica i tàctica, així com amplis recursos econòmics i la capacitat per mobilitzar milers de persones", assegura un dels informes.

Els agents consideren, a partir de les converses entre Xavier Buigas i Jolis, que la intenció del grup era "neutralitzar" els Mossos d'Esquadra amb "brides" i entrar-hi per la porta principal, perquè "algú de dins" els facilitaria l'entrada. Els investigadors consideren que els arrestats comptaven amb la connivència en aquest punt del departament de Presidència i ho relacionen amb les mencions dels investigats a "Gandal", el sobrenom amb què es parlaria del president Quim Torra, i "Lisa", el que tenia suposadament l'expresident Carles Puigdemont. També indiquen que la intenció del grup era llogar almenys dos immobles que servissin de "pisos francs", per establir-hi una "base d'intendència" i un sistema de comunicacions segur, del qual s'encarregaria Jolis, tot i que ell mateix va dir a l'Audiència Nacional que s'havia descartat. La Guàrdia Civil assegura que hi havia "un pressupost de 6.000 euros" i que l'objectiu era "resistir-hi una setmana".

Més enllà del suposat pla per ocupar el Parlament, la Guàrdia Civil considera que els CDR empresonats s'havien plantejat altres accions com ara el tall de carreteres i el sabotatge de torres elèctriques. En aquest sentit apunten als seguiments que van realitzar a Ros visitant alguns d'aquests punts. La Fiscalia acusa Ros de voler utilitzar explosius per aconseguir-ho. Ell ho va negar durant la declaració, va assegurar que preparava termita "com un repte per experimentar" i va assegurar que el sabotatge de torres també s'havia descartat.

La referència al Tsunami

La incògnita sobre l'existència d'una altra investigació

El mateix jutjat de l'Audiència Nacional que investiga els CDR va ordenar fa unes setmanes el bloqueig preventiu de la pàgina web de Tsunami Democràtic. El dubte és si el jutge té una investigació oberta exclusivament sobre aquest moviment, de la mateixa manera que n'hi havia una sobre els CDR detinguts i ara empresonats. De fet, de la lectura del sumari es desprèn que la investigació dels CDR és només una peça d'una investigació més gran de la qual de moment es desconeix l'abast.

En la part de la investigació que ara ha deixat de ser secreta hi ha dues referències al Tsunami. D'una banda, una conversa entre dos dels arrestats, posterior al moment en què es va donar a conèixer l'existència del moviment, en què l'esmenten i fan referència a l'acció de l'aeroport, tot i que no es menciona ningú en concret. En l'escorcoll a la casa de Garzón es va localitzar una llibreta on es feia referència al Tsunami. També hi havia una altra anotació que deia "G.Terris-Airport" i amb la qual els agents dedueixen que els investigats coneixien l'existència d'un altre grup, el Terris, que s'encarregaria de l'acció a l'aeroport.

Reivindicació

Els agents intervenen una carta que Ros va llençar

Un dels elements que la Guàrdia Civil inclou en el sumari és una carta que els agents van recuperar d'una bossa d'escombraries tirada per Ros. Es tracta d'un missatge en català que el cos armat considera com una carta pensada, diuen, per reivindicar una acció, que comparen amb les que ha fet públiques "l'Estat Islàmic o ETA després d'un atemptat".

Els agents consideren que la signatura del missatge és la mateixa que apareix al DNI de Ros. El text diu: "Ens estimarem sí només sí, fem les nostres coses per nosaltres. Hi haurà gent que les acceptarà, acceptarà els nostres actes i serem valorats i estimats pels mateixos o no. Dependrà deis judicis de valors de cada individu o col·lectiu. Mai hauríem de fer les coses per agradar, farem les coses segons el nostre criteri, valors, ètica i la nostra estima".