La Fiscalia demana mantenir la presó provisional per als CDR acusats de terrorisme

MadridL'Audiència Nacional estudia aquest dimecres els recursos d'apel·lació contra la presó provisional de sis dels set membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) investigats per delictes de pertinença a grup terrorista, fabricació i tinença d'explosius i conspiració per causar danys. La secció segona de la sala penal del tribunal ha de decidir si manté a la presó Eduard Garzón, Xavier Buigas, Ferran Jolis, Alexis Codina i Guillem Xavier Duch o els allibera a l'espera del judici. Segons ha pogut saber l'ARA, la Fiscalia demanarà mantenir-los a la presó. El tribunal anunciarà la decisió els pròxims dies.

Els imputats han evitat recórrer la interlocutòria de presó davant el titular de jutjat central d'instrucció número 6, Manuel García Castellón, que va ser qui va ordenar la mesura de presó provisional el 26 de setembre, i han acudit directament a la sala penal per sol·licitar que es revisi la seva situació. La vista, que ha començat a les 10.45 del matí, s'ha fet a porta tancada i sense la presència dels detinguts, només amb els seus advocats.

Segons l'advocada d'Alerta Solidària Eva Pous la presó provisional és una mesura "injustificable tan jurídicament com socialment". "Quan hi ha una injustícia cal una modificació d'aquesta situació, i no sé fins a quin punt socialment ens podem permetre que hi hagin vulneracions dels Drets Humans", ha apuntat. Per això, les defenses també estudien presentar querelles per vulneració dels Drets Humans en aquest cas, on alguns dels detinguts no van tenir accés a un advocat fins hores després de la detenció i on –segons denuncien- s'ha negat a les defenses l'accés a aspectes indispensables del sumari per poder valorar les mesures de presó. Pous ha recordat que tots són persones amb domicili conegut i amb arrelament social que podrien ser alliberades amb mesures cautelars per assegurar la presència davant el jutge.

Set dels nou detinguts en l'anomenada operació Judes ja gairebé un mes i mig que són a la presó. Segons el jutge García Castellón, els empresonats pertanyen a l'Equip de Resistència Tàctica (ERT), “una organització amb estructura jerarquitzada que pretén instaurar la República Catalana per qualsevol via, inclosa la violenta”. Se'ls acusa de planejar l'ocupació del Parlament de Catalunya "amb la finalitat última de subvertir l'ordre constitucional", i d'adquirir substàncies químiques considerades precursores d'explosius.

Segons la Guàrdia Civil, dos dels detinguts haurien reconegut haver comprat i haver fet proves per fabricar artefactes, cosa que neguen les defenses. La Guàrdia Civil considera que Garzón era el cap del grup, atribueix a Jolis la coordinació de la infraestructura de comunicacions i a un altre dels empresonats, Jordi Ros, la suposada preparació de termita. L'Audiència Nacional també revisarà aquest dimecres la situació de Ros, tot i que no se celebrarà cap vista perquè no ho ha sol·licitat.