Milers de persones demanen a Barcelona la llibertat de Puigdemont: tensió entre alguns manifestants i la policia

BarcelonaMilers de persones han omplert carrers del centre de Barcelona per reclamar la llibertat dels presos polítics i, en especial, la del president Carles Puigdemont, que diumenge al migdia va ser detingut a Alemanya. Unes 55.000 persones es van manifestar davant del consolat alemany, situat a les Torres Mapfre de Barcelona, convocades per l'ANC i Òmnium Cultural, i un miler més es van concentrar al voltant de la Delegació del govern espanyol, segons la Guàrdia Urbana. La jornada de mobilitzacions, càrregues policials i aldarulls es va saldar, segons ha informat el Servei d'Emergències Mèdiques, en 100 ferits: 92 a Barcelona, entre els quals 23 agents dels Mossos, 7 a Lleida i 1 a Tarragona.

Convocats inicialment pels Comitès de Defensa de la República (CDR), els manifestants van passar de centenars a milers en qüestió de només una hora i van desbordar carrers com la Gran Via o el passeig de Sant Joan. El principal focus de tensió a la concentració va ser la Delegació del govern espanyol a Barcelona i també a la subdelegació del govern espanyol a Lleida, on els Mossos van fer-hi càrregues. Els serveis mèdics van actendre prop d'un centenar de personess, totes amb ferides lleus i principalment per contusions.

La concentració en aquest punt va acabar amb càrregues i aldarulls entre els agents i un grup de manifestants. Les accions de protesta es van repetir a Girona, Tarragona i a Lleida, on es van arribar a ocupar durant una estona al vespre les vies de l'AVE.

Cap a les 23.00 h, el CDR va donar per acabada la convocatòria de mobilitzacions a Barcelona. A través dels seus canals oficials van condemnar la "violència policial", que va provocar desenes de ferits i detencions. També van donar per finalitzat el tall a l'AP-7 a Girona, on centenars de persones van ocupar la calçada. "Guardeu forces que demà en necessitarem. Estigueu atentes als nostres canals i xarxes. Sols el poble salva el poble", va piular a les seves xarxes.

Càrregues davant la Delegació del govern espanyol a Barcelona

Al voltant de la Delegació del govern espanyol, la concentració es va tensar per moments i hi va haver diverses càrregues policials que es van saldar amb una cinquantena de ferits lleus i quatre detinguts per atemptat contra agent de l'autoritat. Un cop dispersat el gruix de la concentració, els Mossos van actuar per dispersar manifestants i es van produir aldarulls a diversos carrers de l'Eixample.

Als carrers de l'entorn de la Delegació del govern espanyol a Barcelona, a Roger de Llúria amb València, els ànims es van anar escalfant al llarg de la tarda. Va ser el punt més conflictiu. Els agents van carregar contra els concentrats que intentaven cremar un contenidor. Cap a les deu del vespre, un grup de manifestants va cremar, finalment, un contenidor. Hi va haver llançament de diversos objectes contra els agents, segons van informar els Mossos.

Els Mossos d'Esquadra van demanar per megafonia que es respectés el cordó policial, i van fer la mateixa crida a través de Twitter. Finalment, els Mossos d'Esquadra van carregar contra els manifestants en diverses ocasions. El Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) havia desplegat cinc unitats al centre de Barcelona per atendre possibles ferits.

"La Delegació serà una biblioteca", van cridar els centenars de persones que s'hi havien acostat, recordant les càrregues policials que divendres van deixar una trentena de ferits al mateix punt, durant les protestes contra l'empresonament dels consellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa, i l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. També es van dirigir als Mossos d'Esquadra, que formaven un cordó policial i barraven el pas a la seu de l'executiu espanyol: "És a la presó, el vostre conseller" i "No us mereixeu la senyera que porteu", van etzibar.

Part dels manifestants del passeig de Gràcia es van anar anat dirigint cap a la seu de l'executiu de Mariano Rajoy, al carrer Pau Claris, i va augmentar la tensió amb la policia quan van intentar trencar el cordó policial que els barrava el pas. "Els CDR ens faran lliures" i "Els carrers seran sempre nostres", cridaven mentre s'acostaven als agents, preparats per intervenir amb cascos i porres.

La manifestació de les entitats desborda Barcelona

"Aquesta Europa és una vergonya" i "Puigdemont és el nostre president" van ser alguns dels lemes més repetits pels manifestants, que també van cridar a la vaga general. "Ja n'hi ha prou", van lamentar a l'uníson en una manifestació que va començar a Canaletes. La massa ciutadana es va anar engreixant i dirigint, a poc a poc, cap al passeig de Gràcia, on hi havia convocada per l'ANC una marxa que ha arrencat a les 17.00 h a la Comissió Europea de Barcelona, al passeig de Gràcia, i s'ha dirigit fins la consolat alemany.

El vicepresident de l'ANC, Josep Cruanyes, escollit aquest dissabte, es va mostrar confiat que no s'extradirà Puigdemont per "motius polítics". "No es tornarà a fer com el 1940 quan es va deportar el president Companys, que va ser torturat i executat pels franquistes", va piular. Òmnium va anunciar que se sumava a la manifestació.

La Guàrdia Urbana va aturar el trànsit a tots els carrers perpendiculars al passeig de Gràcia a mesura que hi arribava la gent. El gruix de la manifestació, a l'encreuament entre el passeig de Gràcia i el carrer Mallorca, hi havia aparcat un camió amb megafonia i llums. Un cordó de voluntaris amb armilla verda van deixar un espai per col·locar-hi una pancarta que deia "Llibertat presos polítics". Rere la pancarta s'hi va col·locar la capçalera de la manifestació. A primera línia hi havia, entre d'altres, el diputat d'ERC Antoni Castellà, l'expresident del Parlament Joan Rigol i la parlamentària de Junts per Catalunya Elsa Artadi. En una atenció als mitjans de comunicació, la diputada va fer arribar el missatge de "calma a tothom". "Hem de seguir units i hem de seguir fent el camí junts i de manera pacífica", va sentenciar. "Si no, ens esclafaran". El líder de la CUP, Carles Riera, també era present a la manifestació, acompanyat d'altres diputats de la formació anticapitalista. "És una molt bona notícia veure tanta gent al carrer", va assegurar Riera. "Avui ha de començar un nou cicle de mobilitzacions cada vegada més massives en defensa drets polítics".

Per la seva banda, l'eurodiputat d'ERC Jordi Soler va lamentar des de la concentració el que considera un "atac sense precedents a la democràcia": "Ens dirigim a la comunitat internacional per reclamar respecte als drets democràtics i a les urnes", ha conclòs.

La capçalera de la manifestació de les entitats va arribar a les 18.30 h a la plaça Tetuan i es va dirigir cap al consolat d'Alemanya, on es va desplegar una gran pancarta que deia "Freedom". Els manifestants portaven pancartes que demanaven llibertat per als presos ("Free all political prisoners"), van cridar a la "desobediència civil" i van cantar 'Els segadors'.

Concentracions a Lleida, Girona i Tarragona

A Lleida, la concentració davant la Subdelegació del govern espanyol va aplegar més de 5.000 persones. La tensió va escalar i els Mossos d'Esquadra van carregar contra manifestants que van trencar el cordó policial. Hi va haver diversos ferits lleus.

Els concentrats, convocats des de les 19.00 h, cridaven proclames a favor de Carles Puigdemont i contra la decisió del jutge Llarena. Els Mossos van reforçar les unitats antiavalots i hi van arribar agents amb salves.

Posteriorment, els manifestants es van desplaçar fins a l'estació de l'AVE i van accedir a les vies amb l'objectiu de tallar la circulació de trens.

A Girona, els CDR van publicar a Twitter una imatge en què es veia com havien retirat la bandera espanyola de la Subdelegació del govern de l'Estat a Catalunya. "Trobeu a faltar alguna cosa?", va piular el compte. Poc després, van penjar una estelada negra en substitució de la bandera espanyola. També van pintar de groc la façana de la seu de la subdelegació, on també van escriure amb lletres gegants el lema "Llibertat".

Crida a tallar carreteres

Els talls de carreteres van ser també nombroses com a part de la mobilització ciutadana. La plataforma Aturem Catalunya havia convocat sis talls de carretera durant la tarda en diferents punts de Catalunya "com una mesura de protesta pels presos polítics". Entre d'altres, la crida volia tallar les vies que connecten el territori amb la frontera. A la N-154 que travessa la frontera amb França hi ha hagut talls a l'altura de Puigcerdà.

Un dels talls que es va fer efectiu va ser a l'AP-7 a la sortida Girona Oest, a l'altura de Sant Gregori, informa Maria Garcia. La concentració va anar creixent i alguns es preparaven per passar-hi la nit. "Llibertat als presos polítics" és la consigna que més criden els concentrats. Cap a les 23 hores, però, el CDR va aixecar el tall i va demanar a la ciutadania que reobrís el trànsit a la via.

A Tarragona, els manifestants també van tallar l'AP-7 en els dos sentits de la marxa i es van fer desviaments per la sortida 35 i en sentit sud per la sortida 32.

A la C-16, a Cabrianes, els manifestants van aconseguir tallar la carretera i a la mateixa via i a la C-25 a l'altura de Sallent el tall ha durat unes quatre hores. A més, també s'han tallat la C-14 a Ponts, Lleida i la N-340, a l'Ampolla.

A Alcarràs, on a través de les xarxes s'havia convocat a les 17.00 h un tall a la frontera catalanoaragonesa, la convocatòria no ha arribat a concentrar 50 persones. Després de la visita dels Mossos d'Esquadra i veient que no tenien prou força per fer un tall a l'A-2, han pactat fer una marxa lenta fins a la frontera, que és a pocs quilòmetres. Els manifestants tampoc han pogut tallar l'AP-7 a l'altura d'Ulldecona.