El sumari dels CDR apunta que els detinguts es van plantejar ocupar el Parlament en connivència amb Presidència

Madrid / BarcelonaAlguns membres dels CDR detinguts el 23 de setembre en el marc de l’operació Judes es van plantejar la manera d’ocupar el Parlament el “dia D”, que segons la Guàrdia Civil

seria el dia que es publiqués la sentència del Tribunal Suprem. Així es desprèn del sumari de la causa que s’instrueix a l’Audiència Nacional, que ha deixat de ser secret i al qual

ha tingut accés l’ARA. En una de les declaracions en seu judicial, un dels empresonats afirma que li van demanar si era viable muntar una infraestructura per mantenir comunicacions entre l’interior i l’exterior de la cambra catalana, perquè hi havia l’objectiu que Quim Torra s’hi tanqués amb la resta dels CDR i es declarés la independència.

En referència a una trucada telefònica que va mantenir amb un altre investigat, rememora que la petició “ve de dalt, de Presidència i de no sé quin moviment”. “Volien quedar-se dins del Parlament i tenir les comunicacions assegurades”, apunta aquest detingut, que va explicar al fiscal que, quan li van sol·licitar que muntés unes antenes en uns pisos que es llogarien per proporcionar

wifi dins la cambra catalana, ja no va voler involucrar-s’hi. “No tenia gaire clar quina era la finalitat. Només ho vaig pensar i no vaig arribar a consumar res”, va explicar en la declaració a l’Audiència Nacional.

Al sumari de la causa contra els CDR per presumpte vinculació a organització terrorista apareixen diverses trucades d’aquest investigat en què fa referència a aquesta possible ocupació del Parlament. Una d’elles amb la seva parella, que la Guàrdia Civil no reprodueix literalment, en què el detingut explica que tenia pendent reunir-se amb Torra, i que el “CNI català” li havia sol·licitat muntar la infraestructura per mantenir les comunicacions i resistir dins la cambra una setmana a partir del “dia D”. “Vaig entendre, pel que em van dir, que el president Torra estava d’acord a ocupar el Parlament de manera pacífica, que els deixarien entrar i que es tancarien allà”, va declarar a preguntes del jutge Manuel García Castellón el 26 de setembre. El magistrat es va estranyar que es referissin al terme pacífic, “si no deixava de ser una irrupció”. “Perquè no s’usava violència i perquè era permesa per Torra”, va respondre aquest investigat.

“Laboratori clandestí”

La Guàrdia Civil assegura en la investigació inclosa en el sumari que té indicis que els detinguts estaven comprant substàncies que poden ser considerades precursores d’explosius i que utilitzaven un domicili d’un dels investigats com a “laboratori clandestí”. Els intervenen trucades en què es posen en contacte amb comerciants per a l’obtenció d’aquests productes químics i els

fan seguiments en què asseguren que els veuen manipulant-los. Segons el cos armat, la intenció era utilitzar els explosius “contra persones, llocs o punts sensibles com ara el Parlament o infraestructures crítiques”. Tampoc es descarten “casernes de la Guàrdia Civil”. Un dels detinguts va admetre en la seva declaració que manipulava substàncies, però només per comprovar si efectivament servien com a explosiu, i va assegurar que no tenia cap intenció de causar víctimes, com deien els investigadors.

En les actes d’escorcoll a les cases dels detinguts només consta la intervenció d’alguna substància “en pols” que no s’identifica, i en cap cas explosius fabricats. Els agents sí que deixen constància que a un dels arrestats li van trobar anotacions “que feien referència a la fabricació de goma-2”, així com una “llibreta amb notes mecanografiades sobre processos químics” que porta per títol “termita”. També hi havia plànols que el cos armat considera que podrien tractar-se d’objectius, “un

muntatge de plàstic amb forma de coet” o material pirotècnic i plaques metàl·liques “que possiblement es volien utilitzar com a elèctrodes”. A més d’ordinadors i USB, els van intervenir una pancarta “amb el lema «Prou mentides, ni odi, ni violència, aquest judici és una farsa»”.

'Gandalf', 'Lisa' i la germana de Puigdemont

Els empresonats dels CDR utilitzaven alguns sobrenoms per referir-se a ells mateixos, però també per parlar del president de la Generalitat, Quim Torra –se’l coneixia com a Gandalf–, i de l’expresident Carles Puigdemont, a qui anomenaven Lisa. Al sumari es detecten aquestes referències en una conversa telefònica que mantenen dos dels empresonats, en la qual un

explica que va mantenir una reunió amb la germana de Puigdemont. L’objectiu, segons va declarar també davant del jutge, era crear una línia de comunicació privada que no pogués

rastrejar la policia, amb la qual es poguessin comunicar amb Torra i també amb l’equip ara investigat. Tal com relata en una de les trucades, aquest investigat va tenir una reunió dins d’un

cotxe amb la germana de Puigdemont, en un operatiu amb vehicles de contravigilància, emissores i telèfons amb identitat oculta.

Investigats des del 2018 com a “organització criminal”

Segons es desprèn del sumari de l’Audiència Nacional, la investigació dels CDR va començar fa més d’un any. En les seves resolucions, el jutge que porta el cas, es fa seu el contingut dels informes entregats per la Guàrdia Civil i assegura que els CDR formen part “d’una estratègia global del moviment independentista radical més combatiu”. El cos armat i el jutge apunten que van néixer com a “comitès de defensa del referèndum” el 2017 però que “han mutat” fins a convertir-se,

asseguren, en una “organització criminal”, ja que “compleixen escrupolosament” els requisits que estableix la llei per a ser considerats com a tal. El jutge assegura, a més, que els arrestats realitzen les seves activitats “en la clandestinitat” i que, per intentar passar desapercebuts, “s’han dotat

d’avançades mesures de seguretat”, especialment a l’hora de comunicarse entre ells.