La nova CDC aspira a tornar a ser el pal de paller de la política catalana
Tindrà cinc òrgans, una estructura més flexible i voluntat de construir un estat independent dins la UE
BarcelonaA poc a poc, la seu nacional de Convergència efectua el seu trasllat cap al nou emplaçament, situat a tan sols cinc minuts. És la metàfora més precisa d’un procés de mutació en l’espai nacionalista català que es concretarà el cap de setmana vinent amb dos processos indestriables: l’últim congrés de CDC -tal com s’entén en l’actualitat- i el primer de la nova eina política que la militància va decidir crear en una consulta interna el 21 de maig.
El conclave dels pròxims 8, 9 i 10 de juliol servirà per posar les bases ideològiques i organitzatives de la formació, a banda de triar-ne el nom i determinar-ne l’estratègia política. La futura direcció es polirà en posteriors convencions destinades a convertir el nou partit en el pal de paller de la política catalana a imatge i semblança de la CDC original.
Ideologia
Un partit de centre ampli que estigui al servei del procés
Un document de set pàgines estipula els principis fundacionals del partit. Amb una terminologia pròpia d’Artur Mas, la nova formació -NP, per nou partit, en el text- es defineix com a “demòcrata, catalanista, sobiranista, europeista i humanista” i vol construir un estat independent per a Catalunya dins la Unió Europea. “Som un partit que representa la centralitat social. Naixem com una formació amb mentalitat de govern i per tant amb vocació de transformar la realitat per la via dels fets”, assegura el document, que podrà incloure nous conceptes durant el congrés. L’encarregat de presentar-lo serà el mateix Mas.
El text insisteix en la “meritocràcia” -demanda específica del sector liberal- i defensa un sistema “mixt” (amb aportacions públiques i donacions privades) de finançament que sigui sotmès a la màxima “transparència i control”. La part social del document va encaminada a la garantia dels drets i a la possibilitat de viure el “somni europeu” des de Catalunya.
Estructura
Els adherits decidiran la lletra petita dels nous organismes
La formació tindrà cinc òrgans: l’assemblea nacional -el congrés-, el consell nacional, el comitè nacional -amb un màxim de 80 membres-, la direcció executiva i la presidència. La direcció executiva és l’estructura més rellevant: podrà tenir format col·legiat o bé un secretari general que triï un equip tancat, tot sotmès a primàries. Es crearà un consell per a la qualitat democràtica, una comissió per a la transparència -encarregada d’elaborar un codi ètic-, una comissió econòmica i un mecanisme perquè els dirigents retin comptes davant dels associats.
Els afiliats podran tenir opinió sobre qüestions del Govern, per triar els càrrecs interns i per escollir els caps de llista. L’opció més probable és que hi hagi només sis sectorials, ara anomenades “àmbits temàtics”: econòmic; social; relacions, cooperació internacional i migracions; dret i institucions; política territorial; i educació i cultura.
Nom
El dissenyador Claret Serrahima treballa en la nova imatge
El plenari del congrés fundacional votarà divendres al vespre el nom de la futura formació. Els adherits podran triar entre dues opcions, una de les quals amb la paraula convergència dins la denominació. Els logos els està dissenyant Claret Serrahima, encarregat de la imatge corporativa del Barça, l’Ajuntament de Barcelona i El Bulli, entre altres.
Incompatibilitats
El màxim càrrec executiu estarà separat del Govern
Inspirant-se en el model del PNB, la nova Convergència establirà un règim d’incompatibilitats que servirà per separar la direcció executiva dels dirigents amb responsabilitats institucionals. La limitació de mandats -de 8 o 12 anys- també serà votada en el congrés fundacional.
Candidatures
Dues llistes en construcció per agafar les regnes del partit
Si s’aprova la nova estructura en els termes en què està plantejada, a partir del dia 10 de juliol es podran començar a plantejar llistes de dotze persones per omplir la direcció. Segons diverses fonts consultades, tot s’encamina cap a un xoc entre dues candidatures. La primera, fruit d’un pacte “plural i de consens” -així l’anomenen els seus impulsors- entre el món local, quadres joves i dirigents ben vistos per l’actual direcció; la segona, auspiciada per Nova Convergència, el corrent que lidera l’exconseller Germà Gordó, que vol representar diverses famílies.
Presidents
Repartiment de papers entre Artur Mas i Carles Puigdemont
L’arquitecte intel·lectual de la refundació és Mas. El pla final, però, no és com havia dissenyat en un principi, perquè la plataforma anunciada al febrer no s’ha concretat públicament. Tot es dirigeix cap a un escenari en què ocupi la presidència representativa. Puigdemont es dirigeix cap a la candidatura a la Generalitat i el seu primer repte és la qüestió de confiança.
Transició
Un document regirà les funcions de CDC dins del nou partit
Les sigles antigues no desapareixeran, va voler deixar clar ahir la portaveu de la formació, Marta Pascal. Per qüestions tècniques -blocs electorals, subvencions i casos judicials oberts-, CDC s’ha de mantenir viva amb una mínima estructura. La seva funció principal serà la d’impulsar el nou partit. Les persones que l’encapçalin faran feina de “gestors”. CDC tanca les portes per obrir-se’n de noves.