CDC s’inclina per no reeditar Democràcia i Llibertat a Madrid

BarcelonaPoc abans que comencés el míting final de Democràcia i Llibertat a Tarragona camí de les eleccions espanyoles del 20-D, Artur Mas va organitzar una reunió improvisada amb un grup restringit de candidats i col·laboradors en un racó del pavelló. “La gent sap que aquesta marca és la de Convergència? En són conscients els joves?”, preguntava, amb un cert deix inquiet, l’aleshores president de la Generalitat. La resposta dels dirigents reunits amb ell va ser positiva, però després dels resultats dels comicis -quarta força a Catalunya amb només vuit diputats, la meitat dels obtinguts per CiU a les eleccions del 2011- les crítiques internes al nom de la coalició formada per CDC, Demòcrates de Catalunya i Reagrupament van ser una constant. Quatre mesos després, els nacionalistes s’inclinen per descartar la reedició de la fórmula i aposten, segons diverses fonts de la direcció, per dur el nom de Convergència a la papereta electoral.

“Democràcia i Llibertat té pràcticament un punt de malastrugança”, ressalta un membre de la cúpula. En les reunions de l’executiva posteriors a la cita del 20-D, diversos dirigents consultats van reivindicar les sigles de CDC, i van criticar -des de quadres territorials fins a exconsellers com Germà Gordó, ara aspirant a la secretaria general- que un mes abans dels comicis es donés per feta la dissolució del partit camí de fundar una nova eina. “És possible que ara ens convingui recuperar el nostre perfil i lluir Convergència al nom”, destaca un alt dirigent. La cúpula farà una proposta definitiva a la reunió de l’executiva de dilluns.

Públicament, els nacionalistes defensen que la millor eina per concórrer a les eleccions del juny és una llista unitària del sobiranisme que ara, a diferència d’altres ocasions, ni tan sols té el suport a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. “Seria una opció positiva”, va reivindicar ahir Francesc Homs, cap de llista de Democràcia i Llibertat, des dels micròfons de RAC1. Els republicans no volen ni sentir-ne a parlar i, a porta tancada, la cúpula de CDC els retreu que “governant junts, no té sentit anar separats”.

Converses i candidats

En un primer moment, abans de Setmana Santa, el partit de Mas es va arribar a plantejar una proposta a ERC basada en el fet que el cap de llista fos un independent i que Homs ocupés el tercer lloc, tot just després d’un número dos triat pels republicans. L’exconseller de la Presidència, davant l’horitzó del 26-J, té intenció de repetir com a candidat a través d’unes primàries. “Aquesta és una proposta que fa ell en persona”, sostenen a la direcció del partit. La votació, en cas que s’acabi celebrant, té moltes opcions de coincidir amb la consulta a la militància sobre el futur de Convergència, que se celebrarà el 21 de maig.

Un dels factors a tenir en compte és si a la candidatura integra Demòcrates de Catalunya, escissió d’Unió que ara mateix té un senador i una diputada al Congrés. Els democristians independentistes defensen una candidatura unitària que integri des de Convergència fins a la CUP encapçalada, si escau, per un dirigent triat per ERC. Demòcrates encara ha de debatre internament què fa en cas que fracassi -com tot indica- la llista transversal, però no es descarten els escenaris de presentar-se en solitari -la seva representació actual els permet tenir espai als blocs i als debats- i de no concórrer a les noves eleccions estatals.

La relació entre CDC i l’escissió democristiana no és òptima, en aquests moments. La gestió del relleu de Carles Puigdemont a Girona -Demòcrates es va resistir a l’entrada d’Albert Ballesta, ja dimitit, i va explorar una entesa municipal amb ERC- i els dards soterrats emmarcats dins el procés de refundació convergent -de moment es descarta una fusió perquè el partit de Mas assegura “no voler quotes” com passava amb Unió- han enterbolit la sintonia existent fa uns mesos.

Incorporació discreta

En paral·lel, l’expresident de la Generalitat segueix treballant en la seva plataforma per “eixamplar” el moviment sobiranista. Segons ha pogut saber l’ARA, li ha reclamat a l’exconsellera del PSC i dirigent de MES -escissió socialista- Marina Geli que col·labori amb la iniciativa. Aquesta presència, segons fonts consultades, serà estrictament privada i no se’n farà publicitat. La plataforma del president de CDC, de moment, només suma els fitxatges de Ferran Mascarell, delegat de la Generalitat a Madrid, i d’Oriol Amat, diputat de Junts pel Sí.

A la cúpula de CDC es dóna per fet que Puigdemont i Mas tindran un paper clau en campanya. Empitjorar el resultat del 20-D suposaria un llast per a la refundació.