CDC es nega a preguntar per la tercera via si Rajoy no l'avala

BarcelonaConvergència ha dit prou: no subscriurà una consulta en què es pregunti per una tercera via com la que planteja Josep Antoni Duran i Lleida, si la Moncloa no dóna garanties de fer-se-la seva en cas de ser la més votada. Mentre el Parlament aprovava ahir un compromís per pactar abans de finals d'any la data, la pregunta i el marc legal de la consulta del 2014, CDC ja es preparava per marcar territori de cara a les pròximes setmanes. Fonts convergents consultades per l'ARA van remarcar que el partit no vol quedar difuminat en les converses, i menys després del protagonisme de Duran en tota aquesta setmana.

El primer cop d'efecte del líder d'Unió va arribar dilluns a través d'un article a La Vanguardia en què es posicionava a favor d'una tercera via entremig de l'independentisme i l'immobilisme. L'article, del qual no estava advertit Artur Mas, va marcar els dies previs al debat de política general al Parlament i no va ser ben rebut a les files convergents. Ahir Duran va tornar a acaparar el focus d'atenció. Des dels micròfons de RAC1, va rebutjar una consulta amb només una pregunta sobiranista. Acceptar-ho seria un "triomf" d'ERC, però "exclouria" molts partidaris d'una via intermèdia, va dir.

Rèplica instantània de Rull

Quasi a l'instant arribava la resposta del secretari d'organització de CDC, Josep Rull, que via Twitter anunciava que el seu partit tindrà "criteri propi" en la negociació per definir la consulta i apostarà per una pregunta sobre l'estat propi -entès com a "independent"- i tres respostes: el sí, el no i -amb un punt d'ironia- el vot en blanc, però no pas la tercera via pregonada per Duran. De les tres respostes se n'havia parlat molt el dia abans al Parlament, quan Mas va deixar caure que està disposat a sotmetre a votació una opció diferent de la independència o l' statu quo , un motiu suficient perquè a Unió s'interpretés que el president s'obria a les seves tesis.

En canvi, des de Convergència, el comentari es posava en el context del seu paper institucional. Al president li pertoca "obrir el ventall" de possibilitats. Però quan s'encetin les converses, el partit defensarà una pregunta clara sobre l'estat propi. No té cap intenció de signar una fórmula de multiresposta com suggereix Unió. "Serà una de les nostres línies vermelles", avisen diverses fonts de la direcció convergent. Només acceptarien incorporar l'opció d'un estatus federal o confederal si vingués avalat per Mariano Rajoy, ja que la reforma constitucional dependria del vistiplau de PP i PSOE.

I els senyals que arribaven ahir des de Madrid justament anaven en sentit contrari, perquè la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va tornar a descartar canvis en la carta magna per encabir les reivindicacions catalanes i l'única referència indirecta que va fer a la tercera via va ser per destacar que el debat polític a Catalunya és "confús i variable".

La idea de la tercera via també va rebre dijous la bufetada de Mas en recordar que la història dels últims cent anys demostra que Espanya no està disposada a satisfer les aspiracions nacionals catalanes. Aquestes paraules van ser ben rebudes a CDC -només calia observar els somriures dels diputats als passadissos del Parlament- mentre a Unió el nerviosisme es desbordava. El grup de Whatsapp dels membres de la cúpula democristiana bullia minuts després de la intervenció de Mas.

Aquesta càrrega de profunditat va ser contrarestada ahir per Duran, que va replicar el president assegurant que no creu que les terceres vies hagin fracassat. Fins i tot es va treure Jordi Pujol de la màniga per elogiar el peix al cove de l'expresident durant 23 anys i, de passada, fer apologia del diàleg amb l'Estat. "Fins l'últim segon intentaré que hi hagi un acord", va defensar.

Escepticisme sobre el diàleg

Duran reconeix que "avui per avui" no veu possible pactar un referèndum amb l'executiu central. I això malgrat que Rajoy ha encarregat a un grup d'experts constitucionalistes que estudiï les cinc vies legals que proposa la Generalitat per donar cobertura a una consulta. Si no arriba cap gest, admet Duran, vindran unes eleccions plebiscitàries i, en cas de vèncer les forces del sí, una declaració unilateral d'independència que ell no veu gens clara. I de manera indirecta sosté l'argument -que prové de Brussel·les però també de la seu del PP- que un estat independent quedaria fora de la Unió Europea i d'unió bancària, amb tots els costos que això suposaria per a les entitats catalanes. Tampoc es va estar de denunciar l'existència d'una "caverna" catalana que coarta el debat sobre els aspectes nacionals.

L'escenari de les plebiscitàries, però, encara queda conceptualment lluny, perquè en les pròximes setmanes els esforços se centraran a intentar pactar la pregunta. La fermesa de CDC davant el pols de Duran és més matisada des del flanc convergent al Govern. La visualització d'un front ampli pel dret a decidir en el debat de política general ha deixat un bon regust de boca a Mas, que vol reblar-ho abans d'acabar l'any amb un acord el més ampli possible sobre els detalls de la consulta. Malgrat l'intercanvi de cops en públic, convergents i democristians encara exhibeixen unitat d'acció al Parlament. Dijous van ser Jordi Turull (CDC), Mercè Jou (Unió) i Marta Rovira (ERC) els que van presentar les propostes de resolució.

La processó, però, va per dins. En realitat, la sintonia entre Mas i Duran també se n'ha ressentit en les últimes setmanes. El màxim dirigent d'Unió va ser informat a posteriori per Mas de la reunió discreta que el president va mantenir el 29 d'agost amb Rajoy. També va resultar-li xocant que Mas es comprometés públicament a pactar data i pregunta abans del 2013, i no només la data, com segons els democristians tenien acordat fer. El pols podria acabar endarrerint l'acord per la pregunta.

Relació cada cop més tibant

Dins la federació nacionalista ja fa temps que molts es pregunten si tot aquest rebombori intern pot acabar en ruptura. Duran assegurava ahir que no se la planteja, però afegia que els fets poden conduir a situacions "no volgudes". Tampoc als despatxos convergents es descarta ja res, tot i que s'aferren a un parell d'indicis per pensar que la cohesió encara és possible. Un d'ells són les pròpies paraules de Duran en reconèixer que Rajoy no transigirà amb la consulta i el seu no pot acabar desembocant en una declaració unilateral. Dirigents d'Unió consultats temen que, si no hi ha mà estesa de l'Estat, el partit quedi orfe d'alternativa.

L'altra variable que podria modificar-ho tot és el futur polític de Duran. El partit té un congrés extraordinari el 22 de febrer per canviar els estatuts i algunes veus apunten que podria deixar pas a un nou president del comitè de govern -sonen els noms de Joana Ortega i Ramon Espadaler- i passar a ocupar una nova figura -menys executiva- de president d'Unió. Duran deia ahir que ja "fa molt anys" que està al capdavant del partit, "i això també té data de caducitat".