CDC, pendent dels Montull
Millet adaptarà la declaració a la dels seus antics socis, que previsiblement confessaran i implicaran el partit
BarcelonaEl moment més difícil de CDC comença avui. Feia temps que els dirigents del partit -ara en fase de liquidació, després de la creació del PDECat- observaven amb un punt de preocupació l’intens calendari judicial del mes de març del 2017, amb el cas Palau com a cim. Un cim que encara va esdevenir més difícil quan l’ex número dos del Palau de la Música Jordi Montull i la seva filla Gemma Montull van mostrar-se predisposats a confessar i implicar el partit fundat per Jordi Pujol en el presumpte cobrament de comissions.
La jugada dels Montull ha provocat que el focus del judici s’hagi posat els primers dies sobre CDC i el seu presumpte finançament irregular, i per això la seva declaració avui serà especialment rellevant per al partit. Pràcticament enterrada CDC, els integrants del Partit Demòcrata (PDECat) -la formació hereva de Convergència- han marcat distàncies aquesta setmana amb l’etapa anterior. Ahir la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, va assegurar que l’executiu observa “absolutament tranquil” el judici i va subratllar que el que s’investiga són “situacions molt diferents, molt allunyades en el temps, que no tenen res a veure amb l’actual Govern”. Se sumava així a la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, que dilluns també va mostrar-se contundent en assegurar que la corrupció li fa “fàstic” i apuntar que ella només pot respondre per actuacions del PDECat i no de CDC.
En mans de Gemma Montull
Previsiblement, la fiscalia demanarà a l’inici de la jornada canviar l’ordre de declaracions -estava previst començar per Fèlix Millet- per arrencar amb l’interrogatori de Gemma Montull, que té a les seves mans el futur del judici. En les últimes hores els Montull han intensificat les converses amb la fiscalia per tancar una confessió a canvi que l’exdirectora financera del Palau se salvi d’entrar a la presó. La clau de la confessió és la implicació de Convergència. Pare i filla estan disposats a explicar que, tal com defensen la fiscalia i l’acusació popular, la institució cultural va servir d’aqüeducte perquè les presumptes comissions de Ferrovial arribessin al partit. La fiscalia xifra el finançament il·legal de CDC en 6,6 milions d’euros, que entraven al Palau en forma de donacions de la constructora -un 2,5% del preu de l’obra- i que Millet i Montull desviaven al partit a canvi d’una comissió de l’1,5%.
La pregunta clau a Gemma Montull és si el Daniel que apareix a la seva agenda i a l’agenda del seu pare és l’extresorer de CDC Daniel Osàcar. Fins ara l’exdirectora financera del Palau s’havia desvinculat de tot i el seu pare, tot i admetre parcialment l’espoli, havia negat els desviaments a la formació d’Artur Mas. Segons fonts consultades per l’ARA, en la confessió Gemma Montull confirmarà aquest punt però no implicarà altres càrrecs del partit. La rebaixa de la pena es farà al final del judici i requerirà una arquitectura jurídica sofisticada, perquè la filla de Montull s’enfronta a una condemna de 26 anys i mig de presó. Previsiblement, a banda de la confessió, Gemma Montull distribuirà culpes entre el seu pare i Millet, als quals responsabilitzarà de tot. A continuació, Jordi Montull ratificarà el que hagi dit la seva filla, assumint part de la responsabilitat -no tota- per descarregar-la a ella.
El pacte frustrat de Millet
Segons ha pogut saber l’ARA, Millet estarà pendent del que declarin els Montull i adaptarà la seva estratègia al que diguin. No contestarà totes les preguntes, sinó que previsiblement només respondrà al seu advocat. Millet va intentar pactar amb la fiscalia una confessió però al ministeri públic no li calia perquè ja tenia la dels Montull. L’exresponsable de la institució maniobrarà ara per implicar CDC en la mesura que ho facin els Montull i aconseguir un hipotètic atenuant de confessió. A més, intentarà evidenciar que el veritable artífex de l’espoli era Montull. De fet, durant la investigació Millet ja va traslladar el pes sobre el que va ser la seva mà dreta, explicant que ell es dedicava a firmar tot el que li passava Montull.