CDC ja fa de llebre del Govern de Mas
El partit insisteix en una consulta inequívoca per l'estat propi i materialitza el rumb de l'últim congrés
BarcelonaEl pavelló de la fira de Reus va esclatar en un aplaudiment quan, a mitja tarda d'un dissabte de finals de març, els delegats al congrés de CDC van aprovar l'esmena "més important de la història del partit", segons van explicar poc després de la votació la gran majoria de dirigents. L'esmena introduïa el concepte d' estat propi a la ponència política de la formació -tradicionalment instal·lada en una calculada ambigüitat- i feia que els dirigents de la nova direcció, amb Oriol Pujol com a secretari general i Josep Rull a la secretaria d'organització, agafessin el paper de llebre per arrossegar el Govern. "El partit ha d'anar un pas per davant", sostenien en aquelles dates. Un any i mig després, CDC manté viu aquest esperit a través de la demanda d'una consulta explícita i inequívoca sobre l'estat propi i guanya rellevància en la mesura que Josep Antoni Duran i Lleida, líder d'Unió, tiba amb la seva tercera via.
El camí fins aquí, malgrat l'optimisme de Reus, no ha estat senzill. A la davallada electoral del 25-N -una galleda d'aigua freda de portes endins que ha costat de superar- s'hi va sumar la imputació de Pujol per la seva presumpta vinculació amb el cas de les ITV. "No hauríem imaginat mai que, deu mesos després que comencés la legislatura, ara podríem dir que estem contents", sosté Lluís Corominas, vicesecretari de coordinació institucional i amb Rull encarregat de governar la secretaria general mentre Pujol estigui enretirat.
Remuntada d'ànims
"Les circumstàncies són les més complicades dels últims 35 anys", afegeix Corominas. Què ha estat clau en aquest repunt de l'ànim? Tots els dirigents consultats situen el focus en dues direccions: el manteniment del full de ruta sobiranista -consulta el 2014, tal com marca el pacte que CiU va signar amb ERC després de les eleccions i que va ser celebrat per les bases convergents- i el lideratge del president de la Generalitat i del partit, Artur Mas. "Ens n'hem sortit del debat de política general marcant l'agenda i sense prendre mal en les votacions", sosté un alt dirigent.
Només calia observar les cares dels diputats nacionalistes després que Mas rebutgés la tercera via de Duran per entendre que el president havia tocat la tecla adequada per insuflar ànims a la tropa. "El gest és inèdit: no s'havia registrat mai en reunions internes", defensa un alt dirigent del partit. Les tensions amb Unió han estat una constant en els últims mesos i a la seu de Còrsega no hi falten dirigents que desitjarien trencar ja. "El més intel·ligent, però, és mantenir-se junts fins a la consulta. En un moment en què es requereix màxima unitat de cara al procés, no s'ha de despenjar ningú i un trencament no convé", apunta un membre de la cúpula. La figura de Duran, però, ha encès CDC més d'una vegada.
Mentre Unió com a partit se centra ara a definir la consulta, els estrategs convergents ja han engegat campanyes per a l'endemà. "L'organització, ara mateix, es basa a guanyar la llibertat", sosté Rull, a qui li agrada dir que no vol un partit d'afiliats, sinó de militants. El dia de CDC, que se celebra avui a Igualada, és una manera d'aglutinar forces i seguir recuperant moral.
"La direcció, el Govern i la militància són tres vectors que coincideixen", defensa Ferran Falcó, president de la federació de Barcelona-comarques. Amb el partit abocat a aconseguir la independència -una paraula que ja no s'amaga a l'armari i que ha marcat la joventut de bona part de l'actual direcció-, no és estrany que la federació visqui en convulsió (les enquestes tampoc són ara favorables). I més quan, arran de la negativa de Madrid a negociar la consulta, el panorama es veu abocat a unes eleccions que poden ser avançades i plebiscitàries.
Majoria social
Mentre no arribi el dia D -la consulta, en argot de l'argumentari de CDC-, Rull situa com a prioritari estendre la taca d'oli de l'estat propi. Hi ha dues campanyes en marxa -una de les quals fa servir el castellà- i els actes al territori són constants. L'important, sostenen a Còrsega, no és la celebració de la consulta. Es tracta de guanyar-la.