CDC frena la dissolució i es refundarà en un congrés al juny

BarcelonaArtur Mas va arribar ahir a la seu de Convergència amb la mateixa corbata que duia el 25 de novembre del 2014. Aquell dia, el ja expresident de la Generalitat va plantejar la possibilitat d’una llista unitària que va fructificar vuit mesos després però que no li ha servit per mantenir-se com a màxima autoritat del país. L’objectiu immediat que té ara assenyalat a l’agenda és refundar el partit que lidera i que, instal·lat al despatx de Palau, no tenia com a prioritat. Ahir va fer saber als dirigents de CDC que es posa al capdavant de la renovació interna i que serà ell l’encarregat de gestionar -amb un nucli dur intern- el dia a dia fins a arribar al congrés nacionalista, que se celebrarà els dies 3, 4 i 5 de juny.

El futur de Convergència ha patit diversos canvis de rumb des de l’esclat del cas Pujol. Les successives convocatòries electorals van anar ajornant el congrés i van anar modulant els plantejaments sobre la refundació. Fa només un mes i mig, a finals de novembre, la direcció va anunciar que el partit es dissoldria i que s’impulsaria un nou espai polític durant el primer trimestre del 2016. Aquesta iniciativa, àmpliament debatuda en els òrgans de direcció més restringits -segons assenyalen a l’ARA fonts de la cúpula-, s’ha desestimat, almenys de moment.

Consulta a les bases

“Hi ha un sentiment molt generalitzat i transversal d’orgull pel que som i pel nom de CDC”, va assegurar Josep Rull, que ahir va deixar de ser coordinador general del partit. Els plans de Mas, segons fonts de la direcció, passen per dur el partit cap al “centre sobiranista”. Aquest rumb ha sigut àmpliament celebrat pels sectors liberals i més moderats ideològicament de Convergència, que en privat sempre havien criticat que Rull “dugués el partit cap a la socialdemocràcia”. “Ara això queda enterrat”, sostenia ahir un membre de la direcció en ser consultat. La cúpula va voler insistir ahir que l’última paraula en tot el procés de renovació la tindrà la militància a través d’una consulta interna “sense límits”.

Els quadres del partit van detectar que, quan es va anunciar al novembre la dissolució del partit, les bases -formades per 30.000 militants, sempre segons fonts oficials- es van mostrar molestes. “Dir que desapareixeríem ens va perjudicar a les eleccions espanyoles”, sostenia un alt dirigent poc després de la nit electoral. Consellers del Govern -de l’antic i del nou-, en diverses reunions internes, han defensat les últimes setmanes que no cal “amagar la marca” -expressió que va fer servir ahir Rull, crític amb Lluís Llach per haver insistit que Mas no és el líder adequat per refundar CDC- i que cal tornar a ser un “partit d’ordre” i basat en la seguretat jurídica.

El debat precongressual, a banda de l’estructura interna, es basarà en la tria del secretari general. Germà Gordó i Jordi Turull ja han fet públic que hi aspiraran, i l’entorn de Josep Rull prepara una candidatura que, segons fonts consultades, podria encapçalar Mercè Conesa. L’escenari més probable és que el futur líder executiu de CDC es triï per mitjà d’una votació entre les bases. L’organització interna que genera més consens és que qui tingui responsabilitats governamentals no pugui aspirar a càrrecs al partit. Una manera de postposar el latent debat successori fins al 2017.

De moment, Francesc Sànchez, Lluís Corominas i Francesc Homs guanyen pes fins al congrés. Igual que la portaveu, Marta Pascal, que tindrà més protagonisme.

Rull fa un pas al costat i no es presentarà a la secretaria general

El matí del 25 de juliol del 2014, la cúpula de Convergència va triar Josep Rull com a coordinador general de la nova direcció del partit sorgida de la retirada d’Oriol Pujol. Només unes hores després, Jordi Pujol va fer pública una fortuna oculta a l’estranger que va sacsejar el partit. Rull, dos dies més tard, ja parlava de refundar la formació nacionalista. Amb la seva arribada a la conselleria de Territori i Sostenibilitat, el ja excoordinador general va anunciar durant la reunió de la direcció d’ahir que feia un pas al costat i que no es presentaria a la secretaria general. “Hi ha d’haver una clara diferència entre les funcions del comandament del partit i les funcions del Govern”, va justificar.