DEBAT INTERN

L’ombra de CDC, l’altre escull en la confluència del PDECat a JxCat

Les possibles conseqüències en el cas Palau i el 3% marquen la negociació

David Bonvehí durant un acte de campanya de Junts per Catalunya a Manresa l’abril del 2019.
Núria Orriols
05/08/2020
3 min

BarcelonaEn el consell nacional del PDECat de dijous passat, el president del partit, David Bonvehí, va fer una cronologia de la seva negociació amb Jordi Sànchez per intentar una confluència a l’espai de JxCat. Les converses van començar fa mesos, però per ara no ha estat possible pactar una fórmula. Carles Puigdemont ha rebutjat totes les vies que ha proposat el PDECat -i que implicaven vincular-se orgànicament- i només n’ha posat una sobre la taula: fer un partit nou i que els militants del PDECat, si volen, s’hi sumin de manera individual juntament amb els de la Crida o els independents. Per què és tan important la fórmula jurídica? Per què Puigdemont i Sànchez s’han negat a acordar res amb el PDECat com a organització? Més enllà de les diferències en el corpus ideològic i en l’estratègia sobiranista, hi ha hagut un altre escull important a l’hora de negociar la confluència: la voluntat d’aixecar un tallafocs en la successió patrimonial de Convergència.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Així ho va exposar dijous el president del PDECat, David Bonvehí, davant dels consellers nacionals. Segons fonts presents, va explicar que Puigdemont ha rebutjat les tres propostes que li va posar sobre la taula -fer una refundació del mateix PDECat i que s’hi incorporessin els independents; fer una fusió d’estructures entre el Partit Demòcrata i la Crida, o una coalició que mantingués les dues organitzacions-, i s’ha mantingut ferm fins al final en l’opció de fer un partit nou per no tenir cap vinculació orgànica amb CDC.

En el rerefons, segons va explicar el mateix Bonvehí al consell nacional, hi ha les diferents causes judicials contra CDC que ja comencen a esquitxar també el PDECat. La setmana passada l’Audiència Nacional va processar el Partit Demòcrata en el cas 3% perquè el considera continuador de l’activitat de Convergència, tot i que la investigació que pilota el magistrat José de la Mata arriba fins al 2012 i el PDECat no es va crear fins l’any 2016. Bonvehí, segons fonts presents al consell nacional, va admetre que la possible successió en aquests casos ha dificultat l’acord entre organitzacions, tot i que va assegurar que la coalició permetia establir una barrera entre el PDECat i Junts ja que, en cas de conseqüències judicials, les assumiria el Partit Demòcrata.

Però la Crida tampoc volia tenir aquest vincle orgànic. Aquesta barrera arriba fins al punt que Jordi Sànchez, en una entrevista al El suplement de Catalunya Ràdio, va assegurar que JxCat no es presentarà amb els drets electorals del PDECat encara que hi hagi acord. “No volem ser esclaus del passat”, va dir per justificar-ho. “JxCat s’ha de fer valdre per ella mateixa sense que ningú pugui dir que s’ha aprofitat de tuteles ni de passats de cap formació, ni de Convergència ni de cap altra”, va afegir, malgrat que sí que va cridar els militants del PDECat a sumar-se a la nova organització. Això vol dir que JxCat no tindria espai de propaganda electoral a les eleccions ni tampoc presència als mitjans públics en la campanya.

Fins ara no hi ha jurisprudència que doni una resposta clara a si el PDECat ha d’assumir o no les responsabilitats judicials de CDC. L’Audiència Provincial de Barcelona va considerar en la sentència del cas Palau que el PDECat no havia de respondre encara pel decomís de 6,6 milions d’euros de CDC perquè no havia estat personat al procediment, però serà ara en el procés d’execució quan decidirà si li reclama diners en cas que CDC no pugui pagar -està en concurs de creditors-. Una altra cosa és a l’Audiència Nacional, que ja ha processat el PDECat precisament perquè considera que s’ha beneficiat del patrimoni de CDC i que és continuador de la seva activitat. Un dels arguments que utilitza per assenyalar que són el mateix és que van ser els òrgans de Convergència els que van decidir extingir el partit i fundar-ne un de nou amb la mateixa militància. I que tots els membres de la direcció nova ja eren membres de l’anterior partit, a més d’haver aprofitat locals, línies telefòniques o comptes de xarxes socials.

Acord per a una confluència?

Malgrat que Puigdemont ha rebutjat la coalició i totes les fórmules que ha ofert el PDECat, David Bonvehí es va comprometre davant del consell nacional a fer un últim esforç per arribar a una confluència. Una de les possibles vies d’acord és que sense cap vincle orgànic s’incorporin cares visibles del PDECat a les llistes electorals de JxCat i s’autoritzi la doble militància. Ara bé, també hi ha un sector del PDECat que rebutgen formar part del partit de Puigdemont perquè el consideren de centreesquerra i ja assumeixen l’escissió. Estan disposats fins i tot a presentar-se en solitari a les eleccions.

stats