CDC i ERC pacten unitat d’acció a Madrid amb llistes separades

BarcelonaDes de la nit electoral, el tauler polític català s’ha dividit en diverses partides de negociació que marcaran el futur polític del país. Una d’elles era la que tractava el format més òptim amb el qual CDC i ERC concorrerien a les eleccions espanyoles del 20-D. Segons van confirmar ahir fonts de la negociació a l’ARA, el dilema s’ha resolt i es presentarà avui al recinte modernista de Sant Pau: els dos partits majoritaris del sobiranisme han acordat unitat d’acció al Congrés amb llistes separades que tindran parts comunes en els respectius programes electorals, segons va avançar ahir Efe. La decisió no es podia fer esperar més, tenint en compte que el dia 6 de novembre és la data límit per registrar una hipotètica coalició.

Al llarg dels últims dies, dirigents dels dos partits i representants dels independents que van formar part de la candidatura de Junts pel Sí han anat deixant clar que no es podia reproduir en els mateixos termes la fórmula unitària del 27-S a les eleccions espanyoles. “El plebiscit ja s’ha fet” era una de les consignes més repetides els últims dies des de les dues formacions. I calia evitar, opinen, noves lectures plebiscitàries que una fórmula mimètica a la de JxSí hauria fet inevitables. Això sí, les candidatures que formaran CDC i ERC tindran un pacte de no agressió que mirarà d’evitar enfrontaments en unes eleccions en què previsiblement Ciutadans registrarà una crescuda significativa i tindrà un fort impacte, especialment a Barcelona i a Tarragona.

L’escenari ideal per a Convergència era, segons es va coincidir en el secretariat permanent de dilluns de la setmana passada, bastir una llista liderada per un independent amb Francesc Homs, conseller de la Presidència en funcions, com a número dos. Amb l’anunci de les llistes separades, Homs es converteix en cap de llista i serà l’home fort de CDC a Madrid. Els dirigents del partit brandaven una enquesta que donava 24 diputats a una hipotètica llista conjunta, i advertien que amb dues candidatures s’assumia el risc que Ciutadans se situés en primera posició. També és cert, però, que les dues formacions sobiranistes treballen amb sondejos interns que auguren que Ciutadans té poques possibilitats de fer el sorpasso i situar-se, fins i tot, en tercera posició. A més, els estrategs de les dues formacions han conclòs que la fórmula de les llistes separades té molt més potencial també per acaparar el màxim possible de senadors.

Ja al consell nacional de dissabte passat, els republicans es van comprometre a impulsar una candidatura amb marcat caràcter metropolità, amb clara identificació ideològica, per aglutinar el votant independentista des del centre fins a l’esquerra en unes eleccions en què no perden de vista que no hi serà la CUP, que ha renunciat a presentar-s’hi. Volen, així, presentar una oferta electoral que sigui capaç de competir amb força també contra la confluència de Podem, Barcelona en Comú, ICV i EUiA, per evitar eventuals fugues de votants independentistes que el 27-S va tapar la llista liderada per Antonio Baños.

Independentisme metropolità

Els d’Oriol Junqueras, entestats a eixamplar la majoria independentista a l’àrea metropolitana, pensen en un ticket electoral que formaran amb tota probabilitat -encara per decidir en quin ordre- una icona del republicanisme forjat al Congrés com és Joan Tardà i un independent com Gabriel Rufián, membre de Súmate i del secretariat de l’ANC, un perfil que la cúpula del partit creu que ajudaria a fer forat entre els sectors socials més refractaris a l’independentisme.