Política28/10/2015

CDC marca distàncies amb els Pujol en la setmana més difícil

El partit manté que la investigació se centra només en afers privats

Oriol March
i Oriol March

BarcelonaHi va haver un moment que Artur Mas va perdre la confiança en els Pujol. El 7 de juliol del 2014, tal com va publicar l’ARA després de la confessió de l’expresident de la Generalitat, Mas va demanar explicacions als dos membres de la família Pujol -Jordi i Oriol- que formaven part de la direcció de Convergència perquè aclarissin la versemblança d’unes informacions del diari El Mundo que indicaven que el clan havia ingressat 3,4 milions d’euros en només un mes en un banc andorrà. La vaguetat de les respostes -cap dels dos va ser capaç de negar-ho- va fer que el president de la Generalitat comencés a perdre-hi la confiança exhibida fins a aquell moment.

Inscriu-te a la newsletter Qui és més corrupte?Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Pocs dies després, Oriol Pujol renunciava definitivament a la secretaria general -havia sigut imputat un any i quatre mesos abans pel cas de les ITV- i el pare, tòtem del partit, confessava a finals de mes una fortuna oculta a l’estranger que va sacsejar el tauler de la política catalana. El partit ha observat des d’aleshores l’esclat de nous casos de corrupció que afecten la família, i els dirigents nacionalistes van seguir ahir molt atentament els escorcolls relacionats amb els Pujol. “La veritat és que són imatges que encara ens deixen en xoc”, sostenia al matí un alt dirigent consultat. “Això és dramàtic”, confessava un membre de la cúpula. El discurs oficial, segons les fonts consultades, passa per argumentar que el setge judicial a la família respon a un afer privat.

Cargando
No hay anuncios

“Des de la confessió de l’expresident que marquem distàncies”, raonen a la cúpula de la formació que va fundar Pujol fa quatre dècades. “Fets com els d’avui [per ahir] no tenen res a veure amb el partit”, defensen a la sala de màquines de Convergència, on encara ressona l’escorcoll que la Guàrdia Civil va dur a terme fa exactament set dies. El partit assegura que no té cap feedback dels documents que es van endur els agents, que segons assenyala CDC se circumscriuen a la comptabilitat del partit, que ja s’havia enviat al Tribunal de Comptes. El partit afronta una de les setmanes més complicades en anys.

“Pujol no ens informa de la seva estratègia de defensa”, assenyala un membre de la direcció consultat. La desconnexió -almenys formal- entre la família i els dirigents del partit es va concretar durant la comissió parlamentària que investigava el frau fiscal. Les cares dels dirigents convergents va anar mutant de la seriositat a l’astorament a mesura que l’expresident renyava els diputats, o bé quan el primogènit, Jordi Pujol Ferrusola -a l’ombra en bona part dels moviments de la Convergència dels noranta, successió del seu pare inclosa-, es proclamava “amic íntim” de Mas. “Això és una declaració de guerra”, sonava a la direcció del partit després d’aquella actuació.

Cargando
No hay anuncios

En públic, ahir CDC va voler denunciar l’“espectacle” en els escorcolls a la família. “No s’han respectat les formes”, va dir el coordinador general del partit, Josep Rull, que va demanar que es respecti la presumpció d’innocència per determinar la veritat i “arribar fins al fons amb totes les conseqüències”. Rull va reclamar-ho en una roda de premsa al costat de Raül Romeva, cap de files de JxSí, i de Marta Rovira, secretària general d’ERC, que va demanar “desterrar” els indicis de corrupció del país.

La reacció del Govern

Cargando
No hay anuncios

El Govern va insistir a vincular les actuacions policials amb els passos endavant del procés sobiranista. “Hi ha una peculiar coincidència: l’operació d’avui [per ahir] s’ha fet l’endemà que es constituís el primer Parlament amb majoria independentista”, va fer notar la vicepresidenta, Neus Munté. “Continua l’espectacle i la desproporció en diferents actuacions”, va afegir, amb el record encara fresc de l’escorcoll a la seu de CDC. El partit, en plena refundació, observa amb pessimisme com les actuacions policials condicionen el seu futur.