CDC ja ha comprat la nova seu al carrer Provença de Barcelona
El partit es va vendre a l’abril l’edifici de Còrsega per reduir deute
BarcelonaEl número 339 del carrer Provença de Barcelona, a tocar del passeig de Sant Joan, serà la nova llar de Convergència durant els pròxims anys, segons ha pogut saber l’ARA. Un edifici amb les parets blanques que havia allotjat la direcció general de Comerç i anteriorment la d’Energia, “buit des de fa un any i comprat a un privat”, segons fonts oficials del partit, allotjarà la maquinària nacionalista, que farà el trasllat durant els pròxims mesos des de la seu del carrer Còrsega, que és a només deu minuts caminant. L’actual immoble que habita la formació es va vendre l’abril del 2015 a un fons de Hong Kong anomenat Platinum per reduir deute de la formació nacionalista, que, segons el Tribunal de Comptes, era de 3,5 milions d’euros, amb les últimes dades disponibles. La mudança coincideix amb el profund procés de renovació interna que ha de comandar Artur Mas un cop Carles Puigdemont l’ha rellevat a la Generalitat.
Els responsables del partit insisteixen que el canvi físic de seu obeeix també a la voluntat d’obrir una nova etapa. “Volem un partit amb les parets de vidre”, ha reiterat en públic i en privat el coordinador general, Josep Rull, que en els pròxims dies farà un pas enrere a nivell orgànic després d’assumir la conselleria de Territori i Sostenibilitat. El més probable, segons fonts de la direcció, és que Rull s’encarregui de la part organitzativa del pròxim congrés -previsiblement al maig- i que Mas se centri en el dia a dia executiu del partit. Els mesos previs al conclave serviran per aprovar i regular la celebració de les primàries amb les quals es triarà el futur secretari general de la formació. Es preveu que Mas continuï de president.
Venda anunciada
En una roda de premsa el 24 d’abril passat, l’aleshores portaveu, Mercè Conesa, i el coordinador de règim intern, Francesc Sànchez, van anunciar la venda de l’edifici del carrer Còrsega, esquitxat pel cas Palau. L’any 2012 el jutge Josep Maria Pijuan, encarregat d’investigar l’espoli de la institució cultural, va imposar a Convergència una fiança de 3,2 milions d’euros com a responsable civil “a títol lucratiu” pel desviament de fons de l’Orfeó Català. La formació de Mas va presentar llavors davant el jutge les escriptures de propietat de la seva seu i una taxació per acreditar que el seu valor era superior a la fiança imposada.
Amb la venda de l’immoble, Convergència va dipositar al jutjat que investiga el cas Palau altres béns immobiliaris com a garantia de pagament en substitució del seu quarter general. “La seu [de Còrsega] no està embargada perquè si fos així no es podria haver venut”, va assenyalar Sànchez a l’abril. A les portes de la campanya electoral de les municipals del passat mes de maig, el fiscal va demanar embargar quinze seus de Convergència com a aval per la seva responsabilitat en el cas Palau.
El novembre del 2014, davant d’una situació financera complicada, Rull va fer saber per carta a la militància que el partit havia iniciat una campanya de “donacions personals” de caràcter voluntari. El finançament del partit ha portat maldecaps judicials a Convergència, i la seva actual seu ha sigut objecte de dos escorcolls en els últims mesos. El coordinador general es va comprometre l’octubre passat a no acceptar donacions d’empreses a partir del 2016. Una iniciativa que es fa extensiva a la Fundació CatDem, que a finals d’agost també va ser escorcollada per la Guàrdia Civil.
Un divorci que encara porta cua
Una de les conseqüències del divorci de CiU és la seva derivada comptable. Segons fonts convergents, el deute bancari de la federació, fruit de la campanya per a les eleccions catalanes del novembre del 2012 i de les municipals del maig del 2015, és de 6,8 milions, “i Unió n’hauria d’assumir el 25%”, segons aquestes fonts. En un esmorzar informatiu celebrat a Madrid a finals de novembre, Josep A. Duran i Lleida, líder d’Unió, es va desentendre d’aquesta xifra i va constatar que la liquidació de CiU encara no s’havia fet. Els democristians pateixen una situació financera molt delicada -16 milions d’euros- que els ha obligat a posar a la venda les seus, tal com va avançar l’ARA.
