CDC necessita la clemència de PP i PSOE per tenir grup al Congrés

MadridEn contra del que pronosticaven la majoria de sondejos, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) va aconseguir diumenge mantenir el mateix nombre de diputats -vuit- al Congrés que el 20-D. Però si hi ha una prova que les eleccions els van anar malament -van perdre més de 85.000 vots, més que En Comú Podem, mentre que ERC en va pujar gairebé 28.000-és que, si s’aplica estrictament el reglament de les Corts, els convergents es trobaran davant d’un fet insòlit: poden perdre tant el grup parlamentari a la cambra baixa com al Senat. Només la clemència del PP i el PSOE a la mesa del Congrés, trampejant la normativa, podria evitar que el cap de llista de CDC, Francesc Homs, acabés liderant el grup mixt.

Fa sis mesos ja va ser difícil per a CDC i ERC. Cap dels dos arribava al 15% del vot a la demarcació de Barcelona, el llindar necessari en cada circumscripció on es presenta un partit per forjar grup propi. Però la mesa, que és sobirana sobre aquest tema i a la qual el Tribunal Constitucional (TC) sempre ha donat la raó, va acabar aferrant-se a una interpretació més laxa del reglament: sumar un 15% al conjunt de circumscripcions. Ara els convergents no poden apel·lar ni a aquest argument perquè han aglutinat només un 13,92% a tot Catalunya. Només els queden dues opcions. Una, que els populars o els socialistes els prestin fins a set diputats perquè arribin al llindar mínim per formar grup -a escala estatal es necessiten 15 escons o bé un 5% del vot-. Aquests parlamentaris es quedarien amb CDC des del registre del grup fins al pròxim ple al Congrés i després podrien retornar amb els del seu partit. O, la segona, per evitar anar a parar al grup mixt, integrar-se dins del grup d’Esquerra o bé dels nacionalistes bascos, el PNB.

Optimisme

Fonts de CDC asseguren que des de dilluns estan treballant en els diferents escenaris i que són optimistes de cara a tenir grup propi al Congrés. ERC encara no ha rebut cap petició dels seus socis de govern a la Generalitat, però també creuen que acabaran aconseguint grup propi, malgrat que això carregui de raons En Comú Podem. Les confluències d’esquerres seguiran intentant poder tenir grup propi, ara amb l’argument d’haver-se presentat com a partit instrumental en lloc de coalició, però es preveu que tornin a topar contra el veto del PP, el PSOE i C’s.

El cas de CDC, però, és diferent. Si Mariano Rajoy acaba governant la pròxima legislatura necessitarà poder assegurar-se suports puntuals. Les relacions entre els convergents i els populars passen pel seu pitjor moment, però històricament s’han entès en molts temes econòmics. El PP també busca tenir una junta de portaveus el màxim de fragmentada per poder vèncer en les seves decisions, i com més veus hi hagi més suports pot sumar. L’últim argument és que, si CDC no té grup, hi hauria un grup mixt superpoblat amb 18 diputats -8 de CDC, 4 de Compromís, 2 de Bildu, 2 d’UPN, 1 de Coalició Canària i 1 de Nova Cànaries.

Al Senat, en canvi, és més difícil. Es necessiten fins a deu senadors per formar grup, i CDC només en té quatre -dos per designació autonòmica i dos escollits el 26-J-. La legislatura anterior en tenia sis i va aconseguir formar grup propi gràcies al fet que els socialistes van cedir quatre senadors -que s’han de quedar al grup tota la legislatura-. Ara el procediment és més complicat perquè caldria que un altre partit cedís més escons que no pas actes té Convergència (sis enfront de quatre), i aquesta batalla ja la veuen més perduda.

Què significa quedar-se sense grup? Bàsicament menys recursos i visibilitat. Com a grup un partit pot almenys formular una pregunta a cada sessió de control. En canvi, des del grup mixt només és possible interpel·lar un cop a l’any el president espanyol. L’altre problema que tindria seria pagar el mailing electoral, perquè es quedaria sense subvenció. També perdria els 28.600 euros anuals que el Congrés dóna a cada grup i els 1.645 euros per diputat, així com assessors i cotxe oficial.