CDC avisa els crítics que no hi ha alternativa al pacte amb la CUP

BarcelonaCap al migdia Artur Mas es va dirigir a la seu de Convergència. Volia agrair als treballadors del partit la feina que fan després dels escorcolls de la setmana passada en el marc de la trama del presumpte 3%. El flanc judicial és només un dels pols de pressió sobre el procés sobiranista, que viu setmanes soterradament intenses amb la investidura de Mas com a principal escull. El president en funcions observa “amb paciència”, segons els seus col·laboradors, com el calendari avança fins al 9 de novembre, la data límit per celebrar el primer debat d’investidura. Una votació que continua encallada tot i l’acord entre Junts pel Sí i la CUP per aprovar la declaració d’inici del procés, que parla obertament de no fer cas de les decisions que pugui prendre el Tribunal Constitucional (TC) camí de la independència.

Quins fronts té oberts el líder de CDC un mes després de les eleccions del 27-S? A més de la negociació amb la CUP, Mas afronta el pols amb l’Estat -immers en una roda de contactes per promoure una resposta unitària contra el repte sobiranista-, les decisives eleccions espanyoles -amb llistes separades i unitat d’acció entre Convergència i ERC a Madrid- i una remor de fons interna que afecta el partit que lidera. Els recels aixecats per la negociació amb la CUP s’han convertit en escletxes que comprometen el futur del partit i la unitat del Govern.

Guerra de nervis

“Hi ha molts nervis”, resumeix un alt dirigent de Convergència. La filtració a La Vanguardia de la tensa reunió que va mantenir dimarts l’executiu arran del text de Junts pel Sí i la CUP -“els informadors ja estan identificats”, sostenen veus consultades- ha suposat l’esclat públic de les tensions. El comitè de direcció va aprovar per unanimitat diumenge i en presència de Mas la declaració d’inici del procés criticada ara dins del consell executiu per “millorable”, apunta un alt dirigent. La direcció afirma davant dels crítics que no hi ha “alternativa” a l’entesa i que, per tant, cal abordar el què de manera “honesta” com a pas previ a definir el qui. És a dir, Mas.

“Al partit hi ha unanimitat i una convicció excepcional”, va voler resumir el coordinador general de la formació nacionalista, Josep Rull, que va reptar els crítics a fer evidents les seves diferències en les reunions de la direcció i els consells nacionals. Aquest xoc intern, que també és atribuïble al procés de refundació -amb tres aspirants a la secretaria general: Rull, Jordi Turull i Germà Gordó-, es desenvolupa en un moment en què el president busca la “màxima serenitat” -malgrat el “cansament” pel resultat electoral, difícil de gestionar- per assolir un pacte amb la CUP que permeti salvar la investidura.

Segons diverses fonts, Mas s’ha reunit en privat amb Anna Gabriel, diputada de l’esquerra alternativa que representa, segons els nacionalistes, el sector més reticent a la figura del president. “Ells estan molt dividits”, apunten els dirigents més optimistes de Convergència. “Un vot negatiu a la investidura provocarà una reacció en l’independentisme”, vaticina un membre de la cúpula nacionalista. Tot i que alguns consellers ja apunten a la possibilitat de celebrar eleccions al març, dirigents consultats assenyalen que tenir un govern format abans de les eleccions espanyoles “donaria aire al sobiranisme” davant la cita amb les urnes.

Per què Mas no fa un pas enrere? “No l’hi permetríem”, resumeixen al partit. “Seria donar per morta la legislatura: la CUP podria imposar-ho tot, a partir d’aquí”, manté un dirigent. “El president està determinat a continuar endavant. Si fa marxa enrere, l’haurem d’acompanyar”, afegeixen des del seu entorn. CDC està convençuda que la figura de Mas aferma un elector de centre que confia en el procés perquè hi és el president. “Hi ha gent que s’hi ha sumat perquè hi és ell. I també persones que han posat en risc els seus projectes per aquest motiu”, indiquen al partit, pensant especialment en empresaris. Un tipus de votant que, segons els sectors més reticents a la CUP, es pot deixar orfe si s’accepten totes les seves condicions. Un Mas sota pressió afronta l’escenari més punxegut.

El PP dubta sobre quan impugnar la declaració

La resposta a la declaració de ruptura pactada per JxSí i la CUP està generant dubtes al PP, que es debat entre si impugnar-la abans que arribi al ple o esperar que el Parlament l’aprovi. Ahir la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i el líder dels populars a la cambra catalana, Xavier García Albiol, ho van fer evident. Al migdia, des del consell de ministres, Sáenz de Santamaría assegurava que el govern espanyol no es planteja actuar fins que no s’aprovi la proposta de resolució. Això sí, un cop sigui votada, la suspensió serà “immediata”, va apuntar. A la tarda, però, Albiol es va desmarcar de la vicepresidenta i, en una reunió del PP a Tarragona, va apuntar que el seu partit presentarà un recurs d’empara al Tribunal Constitucional per evitar que el ple que ha d’aprovar la declaració arribi a fer-se. “Si parem la celebració d’aquest plenari que trenca l’estat de dret farem un favor al present i a les generacions futures”, va defensar. Una opció que passaria per impugnar el text de JxSí i la CUP tan bon punt sigui admès a tràmit per la mesa.