Les causes pendents del Procés, un litigi interminable

BarcelonaTres anys després del referèndum de l’1-O les quatre principals causes judicials sobre el Procés s’han tancat. L’última ha acabat amb l’absolució del major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero; la intendent Teresa Laplana, i l’excúpula política del cos. Per les altres tres, però, hi ha 17 excàrrecs condemnats. Les penes més dures són les de presó imposades pel Tribunal Suprem a Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart -a més de la inhabilitació de Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila-. Cal afegir-hi la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que inhabilita els exmembres de la mesa del Parlament -excepte la diputada Mireia Boya, absolta-. El mateix tribunal ha inhabilitat per primer cop un president de la Generalitat en actiu, Quim Torra, per desobeir la Junta Electoral amb la pancarta a favor de la llibertat dels presos.

Caldrà veure ara si el relat de fets provats per l’Audiència Nacional obre una escletxa per als presos polítics a l’hora de tramitar els indults o els recursos al Tribunal Constitucional, tot i que difícilment serviran per modificar els fets definits pel tribunal presidit per Manuel Marchena en la sentència del Procés. També pot suposar un element més per als exiliats a l’hora de reforçar la seva postura davant del Suprem. Més enllà del debat jurídic sobre les conseqüències del pronunciament de l’Audiència Nacional, però, en diferents instàncies judicials encara queden 14 causes pendents de judici o en investigació, que impliquen una setantena de ciutadans, deixant de banda el centenar de policies sota la lupa de la justícia per les càrregues policials de l’1-O.

Si el 2020 ha sigut un any de judicis, el 2021 ho serà encara més. En els últims mesos, a més del judici de Trapero, s’ha fet el de la mesa del Parlament i el de Tamara Carrasco. L’activista va protagonitzar la primera causa per terrorisme contra els CDR i va estar un any confinada a Viladecans, però ha acabat absolta. El 4 de novembre està previst que comenci el judici contra els exmembres de la sindicatura electoral, que s’enfronten a una petició de pena de dos anys i nou mesos de presó per part de la Fiscalia. Entre finals d’any i el 2021 s’han de jutjar diversos casos més: l’exmembre de la mesa del Parlament i ara diputat d’ERC al Congrés, Joan Josep Nuet, serà jutjat al Suprem per la seva condició d’aforat al Congrés, i el conseller d’Exteriors, Bernat Solé, seurà al banc dels acusats del TSJC pel seu paper com a alcalde durant l’1-O. De fet, hi ha dos alcaldes més processats i esperant data de judici per aquests mateixos fets i sis més d’investigats. També esperen data de judici dos mossos processats per encobriment per acompanyar l’expresident Carles Puigdemont a l’exili.

L’organització de l’1-O, a l’estrada

Però el gran judici del 2021 serà el de la macrocausa per l’organització de l’1-O. Es tracta de la primera investigació que va obrir el jutjat 13 de Barcelona i que es va convertir en la clau per nodrir la causa del Procés al Suprem i la de Trapero a l’Audiència Nacional. L’immens sumari és ja a l’Audiència de Barcelona. Amb 30 processats, el repte és trobar un forat gran al calendari per encabir-hi un judici que es pot allargar mesos. De fet, la Fiscalia encara no ha concretat el seu escrit d’acusació. La gran incògnita és si als delictes de malversació -que pot comportar l’ingrés a presó-, prevaricació, desobediència i revelació de secrets el ministeri públic hi pot sumar el d’organització criminal, una petició que ja va plantejar en el seu moment a la magistrada del jutjat 13, que la va rebutjar. El cas té una altra derivada, el judici contra els dos excàrrecs d’Economia Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, processats pels mateixos delictes però que esperen data de judici al TSJC perquè són diputats.

Però la magnitud de la judicialització del Procés fa que encara hi hagi algunes causes més en fase d’investigació. Llarena manté viva al Suprem la causa contra els exiliats. La segona causa contra Torra per desobediència ha sigut derivada a un jutjat ordinari de Barcelona després que hagi deixat de ser president. L’alt tribunal català també investiga l’exconseller Miquel Buch pel fitxatge d’un càrrec de confiança que va acabar d’escorta de Puigdemont. A l’Audiència Nacional es mantenen els casos per terrorisme contra els CDR arrestats en l’operació Judes i Adrià Carrasco -a l’exili-. A l’altra banda, una desena de jutjats catalans continuen tenint sota lupa un centenar d’agents per la seva actuació durant les càrregues de l’1-O. Tot i les sentències dels últims mesos, la judicialització del Procés encara ha de durar.